Resultats de la cerca
Es mostren 1412 resultats
palau de Pedralbes
El palau de Pedralbes
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Finca situada al barri de Pedralbes, a Barcelona.
Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer , que passà a dir-se torre Güell El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi , encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig 1920-25, esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts…
Andreu Carranza i Font
Literatura catalana
Escriptor.
Es dedicà uns anys a la música, especialment al blues Com a escriptor es donà a conèixer amb el relat La tinta de la immortalitat 1991, premi Recull, i amb els poemes Trilogia del deliri 1993 En aquest gènere ha publicat també A munpare 2009 El conjunt de gran part de la seva narrativa se centra en la geografia física i humana de les terres de l’Ebre, com pot comprovar-se en els relats aplegats a Aigua de València 1993, en els contes de Riu avall 1996 i en novelles com El desert de l’oblit 1993, Llibre de les set xibeques 1997, Anjub 2000, premi Sant Joan, obra que el consolidà com a…
,
Joan Rubió i Bellver
El Frare Blanc, a Barcelona, de Joan Rubió i Bellver
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de…
Museu de les Aigües

Exterior del Museu de les Aigües
© Museu Agbar de les Aigües / Fundació Agbar
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2004 a Cornellà de Llobregat.
Propietat de la Fundació Societat General d’Aigües de Barcelona , aprofita les installacions i l’arquitectura modernista d’Aigües de Barcelona a Cornellà, en un edifici projectat per Josep Amargós 1905, amb la maquinària original de l’antiga estació de bombament i proveïment d’aigua, per a explicar la importància d’aquest líquid com a element fonamental de la vida humana i per a projectar valors associats amb la cultura de l’aigua Consta de tres naus la sala de calderes, la sala de l’electricitat i la sala de màquines, les quals conserven la maquinària original de l’època, alguna…
Antoni Juncà i Soler
Música
Compositor, clarinetista i director.
Fou deixeble d’I Lleys i dels clarinetistes E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò…
,
logoteta
Història
Alt funcionari de la cort imperial bizantina que, a partir del segle X, gaudí d’un rang elevat i exercí les funcions pròpies d’un primer ministre.
Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1920
El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…
Manuel Huerga i Guerrero
Cinematografia
Director.
Vida Autodidacte i dotat d’una especial habilitat per la imatge, la visió del film de Kubrick, 2001 una odissea de l’espai 1968, fou el detonant que l’esperonà a fer cinema Es donà a conèixer a partir del 1975 fent cinema en súper-8 mm com ara Brutal Ardour 1978-79, i al voltant de l’audiovisual experimental Després formà equip amb Carles Ameller a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 1983 passà a ser el responsable de programes força innovadors en la naixent Televisió de Catalunya TVC, on realitzà l’espai de música i noves tendències "Estoc de pop" 1983-85 fou director d’"Arsenal" 1985-87,…
Carme Elias i Boada
Teatre
Actriu de cinema, teatre i televisió.
Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diverses escoles d’interpretació, entre les quals la de Lee Strasberg de Nova York Actuà al costat de Joan Capri i el 1981 protagonitzà amb Enric Majó Terra baixa , d’Àngel Guimerà, sota la direcció de Josep Maria Benet i Jornet, un èxit que la feu entrar a la companyia de Josep Maria Flotats, amb la qual representà El misantrop El dret d’escollir , premi Memorial Margarida Xirgu 1987-88, i Lorenzaccio , premi Penya Teatral Carlos Lemos 1987-88 També intervingué, entre d’altres, a Absalón 1983, José Luis Gómez, La gata sobre el tejado de zinc…
,
Pavia
La cartoixa de Pavia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la plana del Po, a la vora esquerra del riu Ticino, prop de la seva confluència amb el Po, és un centre comercial i industrial Indústries siderúrgiques, de maquinària màquines de cosir i agrícoles, químiques, tèxtils, etc Universitat fundada el 1361 De primer dominada pels gals, més tard passà a Roma, sota la qual gaudí d’una gran prosperitat Destruïda per Odoacre 476, fou refeta pels llombards, que en feren llur capital Carlemany se n'apoderà 774 Comuna des del s XII, el 1359 passà al ducat de Milà Dominada per Castella 1525-1706 des de la batalla de Pavia, Àustria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina