Resultats de la cerca
Es mostren 1368 resultats
devocionari
Religió
Llibre que conté les oracions amb què els fidels exerciten llur devoció.
Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu novenes, rellotges…
Francesc Marsà i Gómez
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels Estudis …
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Política
Organització política constituïda el 1969 partint de l’escissió, produïda l’any anterior, del sector més jove i esquerranista del Front Nacional de Catalunya.
Influïda pels fets de Maig francesos, prengué com a àmbit d’actuació els Països Catalans —fou present al País Valencià d’ençà del 1974, i a les Illes des del 1976— En foren dirigents destacats Joan J Armet, Jaume Fuster i Josep Guia Integrà l’independentisme en el marc teòric marxista i volgué mobilitzar les classes populars catalanes per a l’assoliment de l’Estat Socialista dels Països Catalans Una escissió del 1974, a propòsit de la discussió sobre la lluita armada, formà el PSAN-Provisional, de caràcter més radical, que el 1979 donà lloc a Independentistes dels Països Catalans El PSAN…
Nélida Piñon
Literatura
Escriptora brasilera.
Filla de pares gallecs, es llicencià en periodisme i es dedicà a la literatura Un dels noms més sòlids de la narrativa al Brasil, és considerada hereva directa de Clarice Lispector Destacà per la renovació formal de la prosa i també per una temàtica sovint encarada cap a la recerca de l’evasió i la llibertat La seva obra, bàsicament narrativa de ficció, comprèn les novelles Guia-mapa de Gabriel Arcanjo 1961, la seva primera obra, Madeira feita de cruz 1963, Fundador 1969, A casa da paixão 1977, Tebas do meu coração 1974, A força do destino 1977, A república dos sonhos 1984, A…
Alberto Corazón Climent
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic i industrial castellà.
De formació autodidàctica, és considerat un dels precursors del disseny gràfic a l’Estat espanyol, i el seu treball tingué una gran influència en la modernització de la imatge de l’administració pública Fundador d’Alberto Corazón editor 1973-75, l’any 1975 fundà Investigación Gráfica SA, centre especialitzat en disseny de la identitat corporativa, on creà el primer programa d’identitat corporativa d’un banc Banco Urquijo i d’una companyia Laboratorios Okal espanyols Posteriorment els seus dissenys d’identitat s’estengueren a bona part de l’administració i els serveis públics, a corporacions i…
Casa forta de la Fàbrega (Aiguamúrcia)
Art romànic
Construcció situada a poc més d’1 km del Pla de Manlleu, en direcció a Santes Creus És al costat mateix de la carretera Els orígens d’aquesta casa forta són desconeguts, bé que segurament sorgí en el moment de la repoblació de l’indret De fet, però, no és fins el 1225 que se’n té notícia, quan Guília de Ferrera convingué amb l’orde del Temple, senyor del terme de Selma, sobre la farga o ferreria del castell de Selma Ramon Ferrer, descendent de Guília, fou batlle de Selma i consta que a casa seva, l’any 1326, s’hi dipositaven els censos en espècie de la castlania major del castell en diverses…
Narcís Sans i Prats
Cinematografia
Fotògraf i cineasta.
Vida Estudià peritatge mercantil a Girona i a principi de la dècada del 1940 s’interessà per la fotografia fixa i muntà Foto-Cine Sans, una botiga i laboratori fotogràfic A partir de la dècada següent, també es decantà pel cinema Els seus primers treballs foren com a amateur i després com a professional al diari Los Sitios Diari de Girona , i des del 1965 com a corresponsal de TVE a Catalunya província de Girona i el sud de França Guanyà un bon nombre de premis fotogràfics amb la seva Leica i cinematogràfics amb la seva Paillard Bolex de 16 mm També fou un pioner pel que fa al treball sota…
Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria
Literatura catalana
Crític literari, traductor i periodista.
Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors de la revista d’avantguarda “Hèlix” 1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a “Ginesta” i “Mirador” Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del 1939 fou designat…
Josep Maria Gasol i Almendros
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…
,
contínua
Indústria tèxtil
Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu, a diferència de la selfactina, que és intermitent.
El tipus més corrent per a filar és la contínua d’anells , que transforma la metxa produïda per la metxera en un fil molt més fi amb la torsió suficient perquè les seves fibres no s’escorrin les unes sobre les altres Els elements de la màquina són una fileta que sosté les bobines de metxa, un tren d’estiratge usualment de gran estiratge, un guiafils o cua de porc, situat a l’eix del fus, un anell antibaló, el fus que fa girar la fusada i, al voltant d’aquesta, l’anell que guia el corredor La metxa s’aprima considerablement en el tren d’estiratge, a la sortida del qual rep la torsió que li…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina