Resultats de la cerca

Fill del cavaller de l’orde de Santiago Antoni de Valcárcel Pérez Pastor i de María Isabel Pío de Saboya, marquesa de Castelrodrigo i gran d’Espanya, fou comte de Lumiares –un títol annex al fill primogènit del marquesat de Castelrodrigo– Fou un dels pioners de la numismàtica espanyola, tema sobre el qual publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España hasta hoy no publicados 1773, obra en què presentà el monetari romà que havia anat colleccionant Un any després inicià un dels seus sovintejats recorreguts per terres valencianes a la recerca d’inscripcions llatines, i…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944 i el 1946 es doctorà a Madrid Dedicat a la recerca, obtingué diverses beques d’institucions espanyoles com el Patronat Menéndez Pelayo i nord-americanes com la Conference Board o Associated Research Councils 1954-63 o la John Simon Guggenheim Memorial Foundation Fou professor d’història moderna i contemporània a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1947-52 i membre de l’lnternational Department of Modern…

El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de llengua i…

Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc Fou professor de dret canònici civil a la Universitat de Barcelona A partir del 1640 era aleshores membre del Consell de Cent collaborà estretament, dins la línia iniciada pel seu pare, en els fets que portaren a la separació de Catalunya de la monarquia hispànica, sempre a favor de la unió a la corona francesa Participà en el consell secret reunit després del Corpus de Sang i com a assessor de la generalitat en les converses amb el govern francès Controlà el consell de guerra els primers mesos del 1641 Esdevingué l’home de confiança de D…

Des del 1927 treballà com a agent de borsa, feina que compaginà amb un gran interès per la llengua i la literatura Els anys trenta fou deixeble de Pompeu Fabra els seus apunts foren inclosos en el volum II de les Obres completes de Fabra publicades per Jordi Mir i Joan Solà i el 1937 obtingué el títol de professor de català Sanitari al front durant la Guerra Civil de 1936-39, després de la qual s’exilià, en retornar a Catalunya emprengué estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1948 Dedicat a l’ensenyament secundari des de la dècada de 1950, participà activament…

El projecte, en la línia de les històries i cròniques publicades poc abans per Pere Antoni Beuter i Rafael Martí de Viciana, fou assumit per les corts valencianes 1604, que demanaren al rei que el nomenés cronista del Regne, amb un sou de 150 lliures anuals, sufragat per la Generalitat, «per lo ordinari studi, gasto y treball que ha de sustentar en exercir dit ofici», a més de costejar la impressió de l’obra, a càrrec també de la Generalitat Les Décadas foren concebudes com un ambiciós projecte historiogràfic en tres grans blocs de 10 llibres cadascun, d’ací el nom de l’obra Tanmateix, només…

Els anys que van del 1620 al 1665 corresponen a un període de grans trasbalsos per a la formació històrica catalana fou una època en què s’aplegaren esdeveniments que afectaren decisivament la trajectòria de Catalunya en l’anomenat procés de construcció de l’estat modern europeu Pel que fa a les seves bases humanes i econòmiques, en les dècades anteriors a l’esclat revolucionari del 1640 sembla esgotar-se el llarg cicle expansiu posterior a la depressió de la baixa edat mitjana La inflexió de la trajectòria alcista de les sèries baptismals de les parròquies catalanes, el fre de l’onada…

Cobraven aquestes exaccions anomenades parias Hispaniae , els comtes de Barcelona, Urgell i Cerdanya sobre els reietons musulmans de Saragossa, Lleida, Tortosa i altres Per a la percepció d’aquest tribut els comtes feien ús d’encarregats o cobradors

Nombrosos fragments foren editats críticament per Paul Sabatier 1743-49, obra continuada per una institució ecumènica radicada al monestir de Beuron Suàbia des del 1949