Resultats de la cerca

En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París 1912, on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba Participà en la guerra 1915-18 i publicà els reculls Il porto sepolto 1917, Allegria di naufraghi 1919 i Sentimiento del Tempo 1933 Fou professor a São Paulo 1936-39, on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore 1947 De tornada a Itàlia 1942, fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos…

El desig d’atreure els laics i la gent senzilla a la contemplació emmenà a la sistematització de l’oració metòdica Geert Groote Deventer, Països Baixos 1340 — 1384 creà els germans i les germanes de la vida comuna, organitzats en beguinatges, i el seu deixeble Florens Radewijns, els canonges regulars de Windesheim Des del s XV, tots es dedicaren també a l’ensenyament Partint del De quattuor generibus meditationum sive contemplationum de Groote, els de Windesheim desenvoluparen el corrent intimista Tomàs de Kempis i el corrent metòdic, sobretot en el Rosetum exercitiorum spiritualium del…

Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum 1823-28, Königliches…

Passà la infantesa a Atenes, fet decisiu en la seva obra L’any 1904 es traslladà a Munic, on estudià contrapunt amb Max Reger A partir del 1911 continuà la seva formació a París, on entrà en contacte amb les avantguardes Les diferents disciplines que conreà formen un tot coherent influït per diverses fonts des de la mitologia i la filosofia gregues fins a Stendhal, Nietzsche o el seu propi germà, el pintor Giorgio de Chirico Defensà l’art metafísic, cognitiu, arrelat en la tradició però al mateix temps profundament avantguardista Influí considerablement en André Breton i el…

Mentre cursava estudis de lletres fou mobilitzat a la Segona Guerra Mundial passà després a la resistència i participà en l’alliberament de París En 1944-47 fou periodista a Combat , diari dirigit per  Albert Camus , el qual l’influí profundament i l’esperonà a escriure Posteriorment treballà a France-Soir i, des del 1963, fou membre del comitè literari de Gallimard La seva primera obra publicada fou l’assaig Le rôle d’accusé 1949, però la major part de la seva obra és formada per novelles  Les monstres 1953, Les embuscades 1958, La voie romaine 1960, Le palais d’hiver 1965, Ciné…

Fill d’una família noble hispanoromana, estudià retòrica i jurisprudència i triomfà en la carrera administrativa hom creu que obtingué un càrrec important, potser el de governador, a la Tarraconense, però l’abandonà per lliurar-se al conreu de la poesia, concebuda com un instrument de conversió espiritual Conreà la poesia lírica i l’epicodidàctica, motiu pel qual ha estat anomenat “el Virgili i Horaci dels cristians” Escriví el Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, el Peristephanon , ‘Llibre de corones’, en honor dels màrtirs l' Apotheosis, sobre la divinitat de Crist l' Hamartigenia,…

Professor de filosofia a Moscou 1875, entrà en el ministeri de l’educació de Peterburg 1877-81 Íntim amic de F Dostojevskij, influí considerablement en les seves idees — segons alguns, li inspirà la figura d’Alexis Karamàzov — Partidari de l’ eslavofilisme i crític del racionalisme occidental, concebé un ecumenisme en el qual Rússia feia de pont d’unió entre Orient i Occident El 1889, amb la publicació de La Russie et l’Église universelle , proclamà el seu ideal catòlic, que li valgué la censura del Sant Sínode Filosòficament influït per l’ idealisme alemany , sobretot per Hegel…

Fou el màxim representant de l' escola formalista russa Publicà nombrosos estudis sobre teoria literària, com Voskresěenije slova ‘La resurrecció de la paraula’, 1914, Potebnja 1916, Tristan Šendi Sterna i teorija romana ‘Tristan Shandy de Stern i la teoria de la novella’, 1921 Pròxim a l’avantguarda russa, participà en polèmiques amb V Majakovskij, O Brik, N Gabo, JN Tynjanov i altres, i influí també en el nou cinema soviètic Els anys trenta fou obligat a retractar-se de les seves idees anteriors Pamjatnik naučnoj osibke ‘Monument a un error científic’, 1930 Altres obres són…

Estudià a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de Carles de Haes, l’art del qual influí sobre la seva producció A 19 anys fou pensionat a Roma Posteriorment anà a Holanda Després s’establí a la seva ciutat natal, des d’on recorregué Catalunya i altres indrets de la península Ibèrica Obtingué moltes distincions Les més importants foren la segona medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1878, les primeres medalles de les del 1892 i el 1901 i el diploma d’honor pòstum de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En morir Haes, li deixà diversos estudis, alguns…

Tot i que els seus coneixements de tècnica musical eren escassos, Balzac sempre se sentí molt atret per aquesta forma artística, que influí en la seva obra, especialment en Gambara 1837 i Massimilla Doni 1839, les quals formen part del cicle de La Comédie Humaine Es relacionà amb músics com Gioacchino Rossini, Héctor Berlioz o Franz Liszt, i en la seva obra són freqüents els personatges o els ambients vinculats a aquesta activitat Però el que més li interessà de la música foren els aspectes de caràcter filosòfic d’una banda, considerava que era l’art més complet gràcies a una…