Resultats de la cerca
Es mostren 1300 resultats
alguerès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, parlat a l’Alguer, ciutat de Sardenya.
Característiques lingüístiques Pel seu isolament de la resta de territoris catalanoparlants i pels contactes lingüístics amb el sard dialecte logudorès i l’italià, llengua oficial de l’estat, l’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat Caracteritzen el lèxic l’abundor d’arcaismes gonella faldilla, amprar emprar, ver veritat, ixir sortir la infiltració de sardismes murendu ase, tiribriqui llagosta la penetració italiana en els sectors administratiu, comercial, eclesiàstic i,…
Patrons i obrers a la cruïlla: la vaga del 1902
Vaga del 1902, “Cu-cut”, 27-2-1902 BC En els darrers anys del segle passat i els primers del segle XX, els treballadors industrials de Catalunya van patir un enduriment de llurs condicions de vida Davant la crisi de sobreproducció del sector tèxtil, agreujada per la pèrdua de les colònies, els fabricants reaccionaren amb una dràstica política de disminució de costos Es procedí a una reconversió tecnològica que va anar associada a la reducció de plantilles, la contractació preferent de dones i nens —en detriment de la mà d’obra masculina, més cara i qualificada— i a la prolongació de la…
Jeroni de Real i Ferrer
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons…
,
Noms i adjectius
El plural dels mots acabats en -ig , -sc , -st i -xt Fem amb -s els noms i adjectius acabats en -ig , tot i que admetem la variant -os per a les obres literàries i els llibres de text bombardeigs / bombardejos, lleigs / lletjos Però khmers rojos Optem pel plural amb la terminació -os en els noms i adjectius acabats en -sc , -st i -xt cascos, manifestos, contextos bascos, justos, mixtos El plural de noms propis, manlleus i noms compostos Evitem la flexió del plural en noms propis Podem adaptar-los a noms comuns, en minúscula inicial, si no són topònims dos exemplars de la Bíblia, dues teles…
Internet, el naixement d’un nou mitjà
El canvi de segle va ser escenari de profundes innovacions en les tecnologies per a la comunicació interpersonal i en els mitjans de comunicació Internet i la telefonia mòbil, nascudes unes dècades abans, però implantades comercialment a partir de mitjan dècada dels noranta, es van convertir aviat en eines per a enfortir i estendre les xarxes de relacions socials, en nous canals de distribució de notícies i en espais virtuals per a accedir a múltiples serveis des de qualsevol lloc i a qualsevol hora Les característiques socials, polítiques i culturals dels Països Catalans han dotat de…
Josep Melià i Pericàs

Josep Melià i Pericàs i Jordi Pujol
© Fototeca.cat
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un…
, ,
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Edifici del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, obra de Xavier Busquets i Sindreu
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corporació de dret públic creada el 1931 amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió d’arquitecte i dels interessos dels seus associats en l’àmbit de Catalunya.
Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…
Institut Guttmann

Vista exterior de l'Institut Guttman a Badalona
@ Institut Guttman
Medicina
Entitat dedicada a la rehabilitació d’afectats d’accedinets medul·lars i neurològics en general.
Fou creat a Barcelona el 27 de novembre de 1965 per l’empresari Guillermo González Gilbey, el qual, víctima d’un accident que el deixà tetraplègic l’any 1958, es traslladà a Anglaterra, on rebé un tractament de rehabilitació del doctor Ludwig Guttmann 1899-1980, gràcies al qual recuperà parcialment la mobilitat i l’autonomia De retorn, emprengué la tasca d’implantar a l’Estat espanyol un centre hospitalari en el qual els pacients afectats d’aquests trastorns poguessin ser tractats amb les tècniques de les quals ell s’havia beneficiat L’Institut s’emplaçà a l’antic Hospital de la Magdalena, al…
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…
Gelabert Azzopardi
Teatre
Companyia de dansa i coreografia creada el 1986 per Francesc Gelabert i Usle i Lydia Azzopardi, amb seu a Barcelona.
Tots dos ballarins començaren a collaborar l’any 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983 Five to Two , 1983 Amb l’espectacle Desfigurat 1985 iniciaren la trajectòria com a companyia estable, una de les més consolidades i de més prestigi del panorama internacional de la dansa contemporània Des de l’any 1987 és companyia associada del Teatre Lliure , institució que coprodueix i acull l’estrena de les noves produccions, i del 2003 al 2012 en fou companyia resident Ha estat també, del 1989 al 2003, companyia coresident al Hebbel-Theater de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina