Resultats de la cerca
Es mostren 1670 resultats
Tayyib al-Salih
Literatura
Escriptor sudanès en llengua àrab.
De molt jove anà a viure a Khartum, on estudià al Gordon Memorial College El 1952 anà per primer cop a Londres, on visqué la major part de la seva vida i on treballà al servei àrab de la BBC També treballà al ministeri d’informació de Qatar i ocupà diversos càrrecs de la UNESCO a París De la seva obra sobresurt la novella Mawsim al-hijrah ilā al-shamāl ‘Temps d’emigració al Nord’ 1966, considerada un clàssic de la literatura àrab contemporània, en la qual exposa el conflicte cultural que provoquen el colonialisme i les seves seqüeles a través de la metàfora d’un jove exiliat…
Paul Henri d’Estournelles de Constant
Política
Diplomàtic i polític francès.
Un cop acabats els seus estudis en jurisprudència, entrà en el cos diplomàtic 1876 Com a agregat diplomàtic visqué en diferents països Montenegro, Turquia, Països Baixos, Gran Bretanya i Tunísia fins al seu retorn a París l’any 1882 on feu d’assessor del ministeri d’afers estrangers Convençut de la necessitat d’entrar en la política, el 1895 fou escollit diputat per la Sarthe al parlament francès i el 1904 esdevingué senador pel mateix departament fins el moment de la seva mort Fou el representant francès a la Conferència de pau celebrada a la Haia l’any 1899 a partir d’aquest…
Euskadiko Ezkerra
Política
Coalició electoral basca constituïda per diferents grups de l’esquerra revolucionària de línia marxista leninista (especialment EIA, MC i EHAS) per concórrer a les eleccions generals del 1977.
La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de…
Josep Gener i Batet

Josep Gener i Batet
© Fototeca.cat
Industrial.
El 1844 s’establí a Cuba, on visqué a Pinar del Río, però aviat es traslladà a l’Havana Creà una plantació de tabac a San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey El 1865 fundà la fàbrica de tabac La Excepción, amb una gran producció de cigars, molt acreditats a Cuba Fou director de la Societat de Beneficència Catalana durant tres períodes 1875-76, 1883-84 i 1887-88 Enriquit, retornà a Catalunya, on patrocinà a l’Arboç el primer aqüeducte i portada d’aigües a la població Pagà també la restauració de l’altar major de la parròquia de Sant Julià El 1873 inicià la construcció del Palau…
Alexandre Gallart i Folch
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, i, més tard, fou professor de dret del treball a la Facultat de Dret a la mateixa universitat 1917-36 Arran de la seva formació, el 1929 fou vocal de la comissió interina de corporacions en el Ministeri de Treball Elegit diputat a corts per Lliga Catalana 1933, compaginà el càrrec amb la presidència 1935 de la secció de política social d’aquest partit Fou fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat 16-18 de desembre de 1935 Dedicat també al periodisme, fou membre del comité de redacció del setmanari Després 1933-36…
Anthony Eden
Història
Política
Polític britànic.
S'educà a Eton i Oxford Participà en la Primera Guerra Mundial com a oficial de l’exèrcit britànic, i el 1923 fou elegit diputat al parlament del Conservative and Unionist Party Fou secretari d’Austen Chamberlain 1926-29, sotssecretari pel Foreign Office 1931-33 i ministre d’afers estrangers quan s’esdevingué l’expansió del feixisme a Europa, davant el qual adoptà una política d’intransigència Oposat a la política d’apaivagament de Neville Chamberlain, dimití el càrrec pel febrer del 1938 Fou ministre dels dominis 1939 i de la guerra 1940, fins que acceptà novament el ministeri d…
Fernando de la Rúa
Política
Polític argentí.
Doctorat en dret, s’afilià molt jove a la Unión Cívica Radical UCR Assessor al Ministeri de l’Interior 1963-66 i senador 1973 fins el cop militar del 1976, el 1991, després del restabliment de la democràcia, esdevingué diputat al Parlament, i liderà la UCR Alcalde de Buenos Aires 1996, en les eleccions del 1999 fou elegit president del país succeint el peronista Carlos Saúl Menem per la coalició FREPASO Frente País Solidario, que incloïa la UCR La revolta popular per les mesures del seu ministre d’Economia Domingo Cavallo per a afrontar la greu crisi econòmica en especial l’…
Nicolau Sabòli
Literatura
Música
Poeta i músic occità.
Ordenat de sacerdot el 1635, exercí el seu ministeri a Carpentràs i, posteriorment, a Avinyó, on fou mestre de música de la catedral A partir del 1660 escriví diverses nadales un gènere popular que, vinculat a la poesia religiosa dels s XIV i XV, perdurà fins a la Revolució Francesa, publicades, en sis reculls, del 1669 al 1674, i reeditades pels felibres el 1856 En aquestes composicions Sabòli es fa campió d’una fe ingènua i sincera i palesa una bonhomia i un humor familiars que li permeten el tractament de temes sagrats amb una gran simplicitat i en un llenguatge popular, fins…
Marcial Maciel Degollado
Cristianisme
Sacerdot mexicà fundador de la congregació religiosa Legió de Crist i de l’associació seglar Regnum Christi.
Després de viure una infància marcada per la crisi social i religiosa a Mèxic i pel testimoni de nombrosos màrtirs cristians, l’any 1936 començà la seva formació sacerdotal, en un seminari clandestí a causa de l’hostilitat de la societat mexicana del moment vers l’Església catòlica A vint-i-un anys, fundà la congregació religiosa de la Legió de Crist i deu anys més tard, el 1951, el moviment apostòlic de seglars Regnum Christi L’any 1944 fou ordenat sacerdot Dos anys més tard es traslladà a Espanya Entre els seus escrits destaca el llibre La formación integral del sacerdote católico 1990 L’…
Henning Larsen
Arquitectura
Arquitecte danès.
Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, on també fou professor del 1968 al 1995 Deixeble d'Arne Jacobsen i Jørn Utzon, fundà el seu propi estudi el 1959, que amb el temps adquirí renom internacional Exponent d’una arquitectura lluminosa i elegant, entre les seves obres cal destacar el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Aràbia Saudita, a Al-Riyād 1984, on projectà també l’ambaixada danesa 1987, l’Escola de Negocis de Copenhaguen 1989, l’església d’Enghøj 1994, la gliptoteca Ny Carlsberg de Copenhaguen 1996, la biblioteca pública de Malmö, a Suècia 1997, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina