Resultats de la cerca

La importància d’aquest jaciment rau en el fet que no sols s’han preservat organismes amb parts esquelètiques dures, sinó també molts altres organismes de cos tou dels quals no es tenia notícia Fou descobert pel paleontòleg nord-americà Charles DWalcott, de la Smithsonian Institution, l’any 1909, i ha lliurat restes de fins a vuit tipus nous d’organismes i nombrosos tipus d’artròpodes fins llavors desconeguts, com els enigmàtics Opabinia i Anomalocaris Juntament amb ells, es troben membres de grups d’invertebrats primitius encara existents, com els priapúlids i els onicòfors La…

L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà a haver-hi…

L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…

En un document datat entre el 1078 i el 1091 del monestir de Sant Quirc de Colera, figura que Dalmau Berenguer tenia al “ vilare Ermenisclo ” pel monestir un mas amb terres, vinyes i colomars, i que Guillem Elisiars tenia vinyes al lloc d’“ Ermenisclo” En època medieval Vilamaniscle devia ésser un poblat amb una importància molt escassa La seva església no figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 Tot i que no apareix documentada, hom creu que Vilamaniscle devia tenir església o capella a la primera meitat del segle XII, perquè entre els testimonis que signen la donació de l’…

El lloc, conegut antigament com “Parietes Ruffini” és documentat l’any 834, quan el bisbe de Girona Guimer obtingué de l’emperador Lluís el Piadós un diploma de confirmació dels béns de la seu de Girona La mateixa denominació apareix als diplomes de l’any 844 de Carles el Calb dirigit al bisbe Gundemar i de l’any 898 de Carles el Simple al bisbe Servusdei El topònim “Domeni” , derivació de l’antic “Dominicum” o “Dominium” , apareix l’any 1245 en el testament de Guillem de Cabanelles, en el qual llegà uns molins a la seu de Girona Hi ha notícia de l’església des de l’any 882 El…

Situació Vista de la façana de ponent de l’església, ressaltada per un singular campanar d’espadanya F Tur L’església de Santa Fe de les Serres és situada a uns 3 km de Medinyà, en direcció a tramuntana, al centre del veïnat del mateix nom Mapa L39-12296 Situació 31TDG889574 JAA Història Tot i que l’edifici, conegut antigament com a Santa Fe de Medinyà, és romànic, hom no ha trobat cap notícia relativa a aquesta església que sigui anterior a mitjan segle XIV La porta de la façana de ponent i el campanar d’espadanya corresponen a modificacions posteriors ASA Església És un petit…

La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 954, quan el prevere Galeni donà al monestir de Gerri els béns que tenia al lloc de Pessonada L’any 1023 és documenta la publicació sacramental del testament de Trudegards, que deixà l’alou que tenia a Pezonada al seu marit, i després d’aquest, a la seva filla Gersén No és pot descartar que en un primer moment el nucli de població de Pessonada estigués vinculat a l’església de la Mare de Déu de la Plana, actualment isolada fora del poble L’església parroquial de Santa Maria de Peçonada fou objecte de visita per part dels…

Es conserven dos documents, un sense datar i l’altre datat l’any 1077 de convinences pel castell de Castellet de Llimiana, signades, la primera entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre el mateix Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix lloc de Castellet amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Segles després, vers l’any 1526, consta com a església sufragània de Sant Miquel del Castell, és a dir, de Sant Miquel de la…

El poble d’Olp s’aixeca a 1100 m d’altitud sota el Serrat Planell i a la dreta de la Noguera Pallaresa, passada la seva confluència amb el riu de Sant Antoni La primera notícia sobre el lloc d’Olp és dels anys 981-985 El castell és consignat ja en una convinença pactada l’any 1076, per la qual Ficapal definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell d’Olbe mentre rebia en feu el castell de Gilareny i la Vall Ferrera Per les convinences pactades al final del segle entre els dos comtes hostils, el castell d’Olp degué ser definit al comte de Pallars Sobirà, ja que l’any 1130…

L’any 1178 Ramon de Cabdella i la seva muller Anglesa donaren a la comanda templera de Montsor “ illas nostras estivas integriter quas habemus in termino Capdele et in Filida ” com també el “ castrum Podii Capdele cum villa et hominibus et cum omnibus suis terminis ” Aquesta primera notícia fa suposar que el castell es devia trobar en el lloc conegut antigament com a Puig de Cabdella, l’actual Espui Una carta reial del desembre del 1259 ens permet conèixer que Bernat de Cabdella havia fet costat al vescomte de Cardona i al comte Àlvar d’Urgell en la rebellió i les hostilitats…