Resultats de la cerca
Es mostren 1763 resultats
Turena
Província
Regió de França, antigament província, situada entre el Maine, al N, la Sologne, a l’E, el Poitou, al S i l’Anjou, a l’W.
Correspon des del 1790 al departament d’Indre i Loira i als confins dels de Loir i Cher, Indre i Viena uns 6 500 km 2 La capital i principal centre és Tours Comprèn l’extrem sud-oest de la conca de París i és formada per un baix altiplà 100 m travessat d’E a W pel Loira, el qual, amb els seus afluents Viena, Indre i Cher, hi ha obert àmplies valls La població viu bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia, molt important Els conreus principals són els de la vinya, cereals, hortalisses i farratge al N hi són abundants els boscs de pins i castanyers Habitada en els temps preromans pels…
Perigord
Comarca del NE d’Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Charente, de la qual és continuació.
Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La comarca es…
Samarcanda

Madrassa a la plaça Registan, Samarcanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, a l’Uzbekistan.
Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa Després de les…
Cumaná
Ciutat
Capital de l’estat de Sucre, Veneçuela.
L’augment demogràfic, recent, és posterior als terratrèmols que destruïren diverses vegades la ciutat Actualment és a la vora del riu Manzanares i estesa fins al golf de Cariaco, on hi ha Puerto Sucre, el port És el nucli industrial indústria tèxtil, del tabac, de l’oli de coco i el centre comercial d’una àrea predominantment agrícola i ramadera És un important port pesquer, amb indústria conservera s ardines Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, fundada el 1958 La regió fou explorada per Pedro Alonso Niño i Cristóbal Guerra en 1499-1500, però el primer establiment hi fou…
‘Asīr
Regió
Regió del sud-oest de l’Aràbia Saudita, que en constitueix una divisió administrativa.
Hom hi distingeix dues àrees la plana litoral, d’uns 64 km d’amplada, calorosa i desèrtica, i l’àrea muntanyosa, més temperada i plujosa la comunicació entre ambdues és molt difícil És una de les principals regions agrícoles de l’Aràbia Saudita cereals, arbres fruiters, cafè Nuclis urbans importants són Qīzān, el principal port de la regió, i Abhā, centre agrícola i capital administrativa Fundada per Sayyid Aḥmad mort el 1838, el qual el 1825 sortí del Marroc per anar a la Meca Arribà a l’'Asīr el 1830 i el xerif Ḥamūd d’Abū-Ariš li donà la vila Sabyā Ocupada cap al 1834 pels…
les Moluques
Arxipèlag
Arxipèlag d’Indonèsia, situat a l’oceà Pacífic, entre les illes Cèlebes, a l’W, Nova Guinea, a l’E, i Timor, al SW.
Constitueix una província amb capital a Ambon És format al N per les petites illes volcàniques de Morotai, Bacan i Obi i l’illa Halmahera, la més gran al centre, les illes de Buru i Seram on hi ha la màxima altitud, 3 019 m i en direcció SE, el grup de les illes Tanimbar El clima és càlid, i reben la influència del monsó, amb pluges superiors als 3 000 mm anuals La vegetació és de bosc i de sabana Durant molt de temps han estat els principals productors mundials de nou moscada i de clavell d’espècia actualment la producció d’espècies no és tan important té també producció cocotera i conreus d…
Mistràs
Ciutat antiga
Antiga ciutat del Peloponès (Grècia), situada al NW d’Esparta, en un pujol rocallós del Taíget.
Segons la Crònica de Morea , fou fundada el 1248 Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi installaren i hi residiren Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687, caigué gradualment en decadència Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos Plítonas o…
Zamora
Vista de les muralles i de la catedral romànica de la ciutat de Zamora
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima, situada a la vora dreta del Duero.
Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per Alfons III,…
Xert

Carrer de Xert
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector occidental de la comarca, entre les moles del Turmell (1281 m alt.) i la Talaiola (948 m), al N, límit amb els Ports, i la serra del mas d’Enruna, el coll de Tintorers i la rambla de Cervera, al S.
La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme que drena la rambla de Cervera pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar El 65% de la superfície és de muntanya improductiva Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2280 ha de conreus de secà cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta ocupa 22 ha Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria Plaça de l'ajuntament de Xert © CIC-Moià La vila 839 h agl…
Tournai

Tournai La catedral de Nôtre-Dame
© OPT / J.P. Rémy
Ciutat
Ciutat de la província d’Hainaut, Bèlgica, a la riba de l’Escalda.
Important centre d’indústria tèxtil, té també indústries químiques i mecàniques i adoberies Antiga capital del poble nervi, més tard fou dominada per Roma, que l’anomenà Tornacum Presa pels alans 406 i pels francs salis 431, aquests la feren capital del regne merovingi Seu episcopal segle VI, passà al regne franc arran del tractat de Verdun 843 Més tard depengué del comtat de Flandes El 1187 fou incorporada al reialme francès Part de l’Imperi 1489, el 1518 fou recuperada per Francesc I de França, però l’emperador Carles V la reconquerí 1521 i, pel tractat de Madrid 1526, obligà aquell a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina