Resultats de la cerca
Es mostren 6474 resultats
La ciutat de Lleida
Art gòtic
Escut de la ciutat encastat a la façana de l’hospital de Santa Maria ECSA – GSerra Situació i topografia La ciutat de Lleida es constituí a la riba dreta del Segre, al cim i al vessant d’un turó Les cinc parròquies que formaven la Lleida dels darrers segles de l’edat mitjana eren situades al voltant del tossal, on s’alçava la seu, el castell del Rei i molts altres edificis importants, sobretot relacionats amb eclesiàstics Per a entendre la ciutat medieval, cal valorar també la importància de l’eix viari que anava de nord-est a sud-oest, entre el riu i el vessant del turó En certa manera, la…
Cas Marins
Partida
Venda del municipi de sa Talaia (Eivissa), inicialment a la parròquia de Sant Josep; n’ha estat atribuïda una gran part a la nova parròquia des Cubells (o del Carme).
Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà…
Sant Onofre (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Vestigis de mur pertanyents possiblement a l’església F Junyent-A Mazcuñan Es tracta d’uns vestigis que hi ha situats vora la urbanització de les Brucardes, a l’indret on aflora un puig que hom anomena de Sant Onofre Long 1°53’35” - Lat 41°44’51” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Fruitós de Bages, on s’ha d’emprendre la carretera que mena a les Brucardes Un cop en aquesta urbanització, hom s’ha de dirigir al carrer dels Borjons, al final del qual comença un camí carreter que, en poca estona, deixa als peus del turó de Sant Onofre, que s’eleva lleugerament a l’esquerra del camí, on hi…
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…
Sant Cristòfol de Borrassers (Lluçà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’edifici actual en el qual hi ha algun fragment de mur del temple primitiu M Catalán Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc de Borrassers Des d’un principi degué ser una de les sufragànies de Santa Maria de Lluçà, fins que al final del segle XIX quedà vinculada com a tinença a la nova parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 23,9 —y 59,9 31 TDG 239599 Per arribar-hi cal agafar la carretera del collet del Vilar, que va a Santa Eulàlia de Puig-oriol A uns 7 km…
Sant Martí de Montnegre (Sant Celoni)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Martí centra el poble disseminat de Montnegre, situat al sector sud-oriental del terme de Sant Celoni, als vessants septentrionals de la serra de Montnegre El terme de Montnegre és documentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, juntament amb l’església de Sant Martí en una venda feta el 22 de setembre de l’any 996 pel comte de Barcelona, en Ramon Borrell, í la seva esposa Ermessenda a favor d’Ennegó Bofill La finca venuda era una vall, prop de Vallgorguina, que afrontava amb els termes d’Olzinelles í Vilardell í des d’aquest últim pujava cap a…
Sant Joan de Matadepera
Art romànic
L’església de Sant Joan, dita ara de la Mata Xica, és situada al cementiri de Matadepera Antigament havia estat la seu de la parròquia de la població fins que, al començament d’aquest segle, va construir-se la nova església parroquial a l’agrupament urbà que, en el decurs del temps, s’havia anat formant De l’antic temple romànic no en queda cap element el temple fou reedificat entre els segles XVI i XVIII La parròquia depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt El dret de presentació dels seus rectors corresponia als abats de l’esmentat cenobi El primer esment documental de l’…
Santa Fe d’Esparraguera (Seva)
Situació Una vista de conjunt del castell i, a mà dreta, la casa per a la construcció de la qual hom aprofità els vestigis de la capella M Anglada Aquesta capella, els murs de la qual foren reaprofitats quan es construí l’actual masoveria homònima, es troba situada als peus del castell o domus d’Esparreguera El camí, doncs, per arribar-hi és el que hem indicat per al castell JVV Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Seva i més tard del castell del Brull, al lloc d’Esparreguera Els seus orígens foren els d’una capella vinculada a la domus…
Sant Martí de Llacunes (Soriguera)
Art romànic
La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, feu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas , a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò La datació d’aquest document presenta certes particularitats, estudiades detalladament per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina