Resultats de la cerca
Es mostren 1940 resultats
estil Tudor
Estil artístic anglès desenvolupat des del s XIV fins al començament del XVII, que tingué el moment de màxima esplendor durant el regnat de la dinastia Tudor, de la qual prengué el nom.
Es caracteritza per la progressiva inserció de l’estil renaixentista en l’estil gòtic La pintura fou dominada per la figura de Hans Holbein el Jove, gràcies a la influència del qual la iconografia religiosa deixà pas al retrat i a l’allegoria En escultura, les innovacions italianes i franceses anaren predominant lentament damunt el gòtic, especialment en les efígies funeràries Però la major esplendor d’aquest estil és visible en l’arquitectura, representada per la capella del King's College de Cambridge, la de Saint George del castell de Windsor i la d’Enric VII a l’abadia de Westmister el…
Gabriel
Arquitectura
Família d’arquitectes francesos actius durant el s XVIII.
Jacques Gabriel París 1667 — 1742 és l’autor de l’Hôtel Biron de París i de la llotja i les duanes de Bordeus El seu fill, Ange-Jacques París 1698 — 1782, fou arquitecte de Lluís XV La seva obra, plena de serenitat, representa un pas endavant cap al neoclassicisme, en contraposició amb el rococó A Versalles projectà les dues ales del palau que donen al pati, l’Opéra 1753-70, obra de gust refinat, i el Petit Trianon, començat el 1762, en forma de cub gairebé sense cap decoració exterior, veritable culminació del seu estil simplificador A París féu l’escola militar, començada el 1751, i el…
Daniel Torres Rufach
Futbol
Dirigent de futbol.
El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’…
Bru Bret i López
Cristianisme
Literatura catalana
Poeta i eclesiàstic.
Catedràtic de retòrica i poesia del seminari de Barcelona Després de la guerra del Francès, fou arxiprest de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses 1816 Perseguit com a carlí, patí presó i s’hagué d’exiliar a França 1836-37 La seva producció poètica més important, en català, castellà i llatí, està vinculada a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on ingressà l’any 1803 És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y los genoveses 1805, de to neoclàssic, d’un Heroic cant català a la mort de Crist 1806 i d’una…
,
Poblats talaiòtics menorquins
Piques d'aigua d'una casa de Trepucó, Maó, ~1220-200 aC JMV Aspectes com ara la planificació del territori, la diferenciació i l'emplaçament de les distintes construccions d'acord amb la seva funció o l'existència de construccions diverses d'ús comunitari, la construcció de les quals exigia l'esforç combinat de tota la població, indiquen que la cultura talaiòtica es va anar trobant a poc a poc immersa en un estadi cultural urbà D'una població més o menys dispersa durant el període pretalaiòtic, en la qual la unitat bàsica d'habitació era la naveta o bé les construccions poc sòlides a Menorca…
Arquitectura civil i urbanisme del segle XVI
Al començament del cinc-cents, a Catalunya la vitalitat del gòtic està fora de qüestió Les estructures bàsiques de la construcció i les tipologies dels edificis civils i religiosos mantenien l’estil gòtic, però lentament hi va haver una superposició de decoracions noves, «a la romana» Referint-se a la cronologia de la introducció del classicisme a Catalunya, Marià Carbonell, estudiós de l’arquitectura classicista a Catalunya, estableix les etapes evolutives següents la primera, entre el 1500 i el 1550, en què, sobre uns costums eminentment gòtics, es van intentar canvis tipològics puntuals,…
casa
Construcció i obres públiques
Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.
La varietat de les exigències climàtiques, geogràfiques, econòmiques, demogràfiques, sociològiques, etc, i la variació d’aquestes exigències al llarg del temps ha produït una gran quantitat de tipus de casa, des de les formes elementals, sovint temporals o provisionals, com és ara la cabana i la barraca , pròpies del medis rurals o suburbials, fins al palau , el castell , la villa , el casal , pròpies de les classes privilegiades Segons el medi en què es troba, hom distingeix la casa rural , que en la seva forma aïllada ha produït la màxima varietat de tipus, de la casa urbana , de tipus i…
La Joeria de Sant Gregori
Art romànic
Situació L’antic casal de la Joeria és situat dins el terme municipal de Sant Gregori i pertany al poble i la parròquia de Domeny Mapa L38-13333 Situació 31TDG817490 S’hi accedeix per la carretera de Girona a Sant Gregori, on des del punt quilomètric 4 surt a mà dreta una pista que mena directament al mas MLIR Història Tot i que en l’actualitat consta l’existència de dos masos, dits la Joeria Grossa i la Joeria Petita, les referències documentals antigues tan sols fan esment al primer Consta, segons un document sense data, però que cal situar entre els anys 1462-66, que el bisbe de Girona,…
Santa Maria del castell de Miravet
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de l’església vers llevant, amb l’absis semicircular mig tapat per un altar barroc ECSA - J Colomé Aquesta capella ocupa el sector de tramuntana del primer pis de l’ala nord del recinte sobirà del castell de Miravet És precedida, a migdia, per una galeria que dona al pati d’armes Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Actualment es puja des del pati d’armes del castell al primer pis de l’ala nord per una escala JFS Història Aquesta església fou la capella de la comanda de Miravet, per a ús dels frares del convent establert al castell Hom no en té referències durant…
Castell de Vilarig (Cistella)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur El castell de Vilarig, juntament amb l’església i algunes masies, s’alça al cim d’un tossal allargat Vilarig és situat a l’extrem septentrional del terme de Cistella Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal agafar la carretera que va d’Avinyonet de Puigventós fins a Terrades Pocs quilòmetres després de Cistella, surt, a mà esquerra, una carretera asfaltada que s’enfila fins atènyer el nucli del poble, que és presidit pel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina