Resultats de la cerca
Es mostren 2652 resultats
canvi cultural
Sociologia
Modificació de la cultura a través del temps.
Tot i que els canvis culturals i els socioestructurals canvi social siguin interdependents, llur estudi separat és justificat per raons metodològiques El canvi cultural abasta un univers amplíssim d’esdeveniments, i ja amb els primers sociòlegs Montesquieu i Adam Ferguson en sorgí l’estudi, el qual, juntament amb la creença en el progrés, determinà la formulació d’influents teories sobre l’evolució de la cultura com, per exemple, les de Saint-Simon i Auguste Comte Més endavant, la teoria marxista de les ideologies plantejà la qüestió en termes de la dependència entre aquest…
atac
Música
Acció amb la qual es produeix l’emissió d’un so concret en un instrument musical o amb la veu humana.
Les característiques d’aquesta acció poden modificar de maneres molt diverses el resultat sonor final La major o menor pressió de l’aire, en els instruments de vent, o de l’arc o dels dits, en els de corda cop d’arc , la major o menor força amb què es premen les tecles en el piano, influeixen directament no tan sols en la dinàmica, sinó també en el timbre, ja que diferències d’aquest tipus determinen una excitació major o menor dels sons harmònics En instruments com l’orgue o el clavicèmbal, en els quals el tipus de pressió sobre les tecles no té una influència en el so, la determinació de l…
Francisco de Peña
Història
Erudit i canonista.
Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització Reedità, per…
Antero Tarquínio de Quental
Literatura
Poeta portuguès.
Figura màxima de la poesia portuguesa del s XIX Estudiant a Coïmbra, capitanejà el moviment contra el Romanticisme institucionalitzat representat per A F de Castilho Fou un dels polemistes, juntament amb Eça de Queirós i Teófilo Braga, de l’anomenada “Qüestió de Coïmbra”, que aglutinà aquesta reacció en nom d’uns ideals influïts per Hegel, Michelet, Proudhon i Comte Els assaigs Bom senso e Bom gosto 1865 i A dignidade das letras e as Literaturas oficiais 1865 centren aquesta polèmica Fou un dels organitzadors de les Conferències del Casino de Lisboa 1871, d’on nasqué el Partido Socialista…
Marià Martínez i Cuenca
Història
Política
Dirigent sindical i polític.
Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari 1926 S'apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana Fou també secretari de la federació catalana de la UGT 1928-33 Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta organització amb…
Giorgio Agamben
Filosofia
Filòsof italià.
Després d’haver completat la seva formació jurídica a la Universitat de Roma, l’assistència als seminaris de Martin Heidegger a Le Thor 1966, 1968 i també la lectura de Walter Benjamin desvetllaren la seva vocació filosòfica En el seu primer llibre, L’uomo senza contenuto 1970, reflexionà sobre el naixement de l’estètica moderna a partir de la teoria de l’autoanihilació de l’art, mentre que en treballs posteriors — Stanze 1977, Infanzia e storia 1978, Il linguaggio e la morte 1982, Idea della prosa 1985— la principal qüestió abordada fou la del llenguatge i la seva relació amb el…
Alfons Serra i Baldó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poesia , La Publicitat , El Matí , Revista de…
,
Pau Joan Hernández i de Fuenmayor
Literatura catalana
Novel·lista i traductor.
Començà amb una obra de caràcter realista, Tot et serà pres 1985, sobre el tema de l’eutanàsia Amb posterioritat s’ha decantat més cap a la narrativa fantàstica o que combina fantasia i realitat D’entre el conjunt de la seva obra, adreçada majoritàriament al lector juvenil, destaquen SOS a sis mil metres 1996, Porta falsa 1997, L’ombra del Stuka 1998, premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil 1999 i premi de la Institució de les Lletres Catalanes 2000, que mostra un procés de recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil i la qüestió jueva per dos adolescents, El…
Lituània 2014
Estat
Al maig del 2014 hi va haver eleccions presidencials a Lituània La presidenta, Dalia Grybauskaitė, independent, va obtenir el 47% dels sufragis a la primera volta i va ser reelegida en segona volta pel 58% dels vots Grybauskaitė va destacar en el Consell de la UE per la forta defensa de les autoritats ucraïneses en el conflicte amb Rússia i per l’advertiment sobre les amenaces que les polítiques del Kremlin representen per als països de l’est d’Europa i per a la UE en general D’altra banda, les eleccions al Parlament Europeu van suposar un curiós quàdruple empat entre els partits…
Muḥammad VI del Marroc

Muḥammad VI del Marroc, dreta, amb l’enviat especial de l’ONU per al Sàhara Occidental, Christopher Ross
© Agència Marroquina de Premsa
Història
Rei del Marroc.
Fill de Hassan II del Marroc, es llicencià en dret a la Universitat Muḥammad V de Rabat 1985 i es doctorà 1993 a la de Niça, i dugué a terme tasques diplomàtiques i protocollàries Un cop al tron 30 de juliol de 1999 autoritzà entre d’altres mesures, el retorn al Marroc d’Abraham Serfaty, opositor històric de Hassan II, i destituí el ministre de l’interior i home fort del règim, Driss Basri, en el càrrec des del 1974, bé que el pes de l’exèrcit i la concentració de poders en la seva persona posaren en qüestió la proclamada obertura del règim El 2000 reprengué les relacions amb Algèria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina