Resultats de la cerca
Es mostren 1085 resultats
Herbert George Wells

Herbert George Wells amb Pompeu Fabra
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Història
Novel·lista, polemista i reformador social anglès.
De família molt humil, aconseguí de llicenciar-se en ciències al Royal College, i treballà també com a dependent, mestre i periodista La seva producció pot ésser dividida en tres períodes, el primer dels quals es caracteritza per una encertada mescla de ficció i realisme, com en The Time Machine 1893, The Invisible Man 1897 i The War of the Worlds 1898 El segon període s’acosta cap a la comèdia social, com en Ann Veronica 1909 i The New Macchiavelli 1911, sense excloure la crítica dels seus companys socialistes El darrer període accentua una desconfiança en el progrés humà, com…
Sigmar Polke
Pintura
Pintor alemany.
El 1953 fugí amb la seva família al Berlín Occidental Establert a Düsseldorf, i posteriorment a Hamburg, on de 1977 a 1991 fou professor a l’acadèmia de Belles Arts, fixà la residència a Colònia el 1978 Actiu participant en el renascut moviment dadà el 1958, el 1960 acabà estudis com a pintor de vitralls i el 1961 s’incorporà a l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf, on entrà amb contacte amb Joseph Beuys, que l’influiria considerablement Després de fundar el moviment pictòric Realisme Capitalista 1963, proper al pop art , el 1966 presentà la seva primera exposició a Berlín Sense…
Stroganov
Família de grans comerciants i industrials russos dels s. XVI-XVII, coneguts per llur activitat colonitzadora dels Urals i de Sibèria.
Als s XVII-XIX ja eren grans terratinents i industrials, i els seus dominis ocupaven grans extensions Obtingueren grans privilegis de la corona Al s XVIII entraren a formar part de l’aristocràcia russa, amb títol de príncep Amb grans poders en els seus territoris, tenien el seu propi exèrcit i una administració interna Al s XIX ocuparen importants càrrecs polítics, diplomàtics i militars Cal destacar llur acció colonitzadora i de russificació de Sibèria Durant els s XVI-XVII foren patrocinadors d’una escola iconogràfica coneguda com a escola Stroganov , que representa el darrer exponent de l’…
Raymond Hains
Art
Artista francès.
Inicià el seu treball l’any 1947 amb uns experiments fotogràfics que anomenà ‘hipnagògics’ i que produeixen imatges fragmentades La seva obra participa dels moments clau de l’art francès, com el Nouveau Réalisme i el Lettrisme , i es caracteritza per un fort interès pel deliri i el llenguatge Considera que el seu taller és el carrer, com mostren els seus affiches dechirées —un treball realitzat des del 1949 amb Jacques Villeglé—, fragments de cartells vells i estripats, que converteix en grans obres abstractes A partir del 1959 inicià les palissades , que sorgeixen dels anteriors si en…
Dionís Baixeras i Verdaguer
Dionís Baixeras Pescador (1885)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de l’escola de Llotja, on fou influït, més en l’actitud que no pas en la forma, pel mestratge de Martí i Alsina i, sobretot, d’Antoni Caba, a vint-i-quatre anys anà a París, on s’entusiasmà pel realisme camperol de Jean-François Millet i de Jules Bastien-Lepage Novament a Barcelona, féu grans composicions de caire històric i allegòric, com les del paranimf de la universitat 1888, les del seminari 1904 —destruïdes el 1936— i les de la cúpula del saló de Sant Jordi de la Generalitat 1928 Es dedicà amb preferència a una pintura plàcidament naturalista, de tema mariner o…
Massimo Bontempelli
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a…
Joan Vergés i Calduch

Joan Vergés
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Es llicencià en medicina 1956 i exercí com a homeòpata Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949 El seu primer llibre, Soledat de paisatges 1959, amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs Amb El gos 1965, premi Salvat-Papasseit 1965 i La Vida nova 1970, premi Carles Riba 1968 encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica El 1986 guanyà…
,
Igor Aleksandrovič Moisejev
Dansa i ball
Ballarí, coreògraf i director de ballet rus.
Estudià al teatre Bolšoj de Moscou, on es graduà el 1924 Influït per l’avantguarda russa dels anys vint i primera meitat dels trenta, creà coreografies innovadores El 1939, críticat per les autoritats soviètiques per no seguir els dictats del realisme socialista, abandonà el Bolšoj Uns quants anys abans 1936 havia estat nomenat director de dansa del Teatre de les Arts Populars de Moscou, a partir del qual aprofundí el coneixement de les danses tradicionals de l’URSS, que el 1937 el portà a fundar la Companyia Estatal de Dansa Popular popularment coneguda com Ballets Moisejev, amb…
Jordi Maluquer i Bonet
Literatura catalana
Periodisme
Música
Escriptor, periodista i crític musical.
Com a poeta fou inclòs en l’ Antologia poètica universitària 1952-56 i 1956-58 Publicà els llibres de narracions Tina a interludis 1956 i Pollen 1963, premi Víctor Català 1962, que oscillen entre una certa avantguarda i el realisme Com a periodista collaborà a Serra d’Or i El Correo Catalán , i fou membre fundador i primer conseller delegat del diari Avui , que posteriorment dirigí 1977-82 El 1982 fou nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Fou president de Ràdio Associació de Catalunya 1994-98 En l’àmbit…
,
art txec
art txec Cistell de fruita, d’Emil Filla
© Fototeca.cat
Art
Art propi de Bohèmia i Moràvia.
Sense esmentar troballes arqueològiques prehistòriques i restes del regne de la Gran Moràvia, l’art a Bohèmia comença amb el romànic, en què sobresurt la illustració de llibres Còdex de Vyšehrad 1085 i Salms d’Ostrov final del s XII La millor pintura mural és conservada a la capella de Santa Caterina de Znojmo Moràvia, 1131 A Praga hom troba esglésies de planta circular i la basílica de Sant Jordi El gòtic també donà fruits importants en la illuminació al mateix nivell d’Europa la Bíblia de Velislav després de 1340 i el passioner de l’abadessa Kunhuta, amb un gran sentit de plasticitat El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina