Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
Les microreserves valencianes de flora silvestre
Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions ecològiques…
Protecció d'espais contra extinció d'espècies
Quantes espècies habiten la biosfera 5, 10, 20, o 30 milions Hom ha descrit fins ara prop d’1,4 milions d’espècies vives, de les quals unes 750 000 són insectes, 250 000 plantes, 41 000 vertebrats, i la resta repartides entre invertebrats, fongs, algues i microorganismes Unes troballes recents a les selves plujoses tropicals, on s’estima que habiten la meitat de totes les espècies actualment presents al planeta, fan pensar que el nombre d’espècies que hi ha a la biosfera se situa entre els 5 i els 30 milions, de manera que les conegudes només en són una petita part Però la biodiversitat no es…
Sant Víctor de Dòrria (Toses)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb el mur frontal de ponent a primer terme F Tur L’església parroquial de Sant Víctor de Dòrria es troba situada al bell mig del grup de cases que constitueixen el petit nucli de la població Mapa 255M781 Situació 31TDG242858 El camí per a anar-hi surt de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, a la collada de Toses, uns 4 km més amunt de Planoles JAA Història L’església de Sant Víctor de Dòrria fou consagrada el 3 de juliol del 903 pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a petició del sacerdot Samarell i de tots els feligresos que l’havien erigida…
Sant Julià del Llor (Torrefeta)
Art romànic
Situació Església modificada al llarg dels segles, però que conserva la primitiva estructura romànica, amb un absis molt característic, ornat per columnes semicirculars I un fris d’arquets cecs ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Julià es troba fora del portal d’entrada a la vila closa del poble del Llor Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Tot i que és segur que existia des de molt abans, la primera referència directa de l’església de Sant Julià del Llor data de l’any 1176, en una escriptura…
Santa Maria de Remolins (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Aspecte interior de la nau ensorrada i amb el campanar adossat al mur de ponent ECSA - JA Adell Les runes de l’església de Santa Maria de Remolins es troben uns 200 m a llevant de la casa de Remolins, al S del castell de Valldarques, del qual el separa la vall del riu que forma l’engorjat de Valldarques Mapa 34-12291 Situació 31TCG542672 Per anar-hi cal agafar la pista que des de la carretera de Coll de Nargó a Isona, al lloc de la casa dels Vilars de Valldarques, porta a Valldarques En arribar al fons de la vall, a uns 500 m de Valldarques, cal no prendre la desviado cap a l’…
Sant Víctor de Fígols d’Organyà (Fígols i Alinyà)
Vista des de llevant d’aquesta bonica església, situada a l’altra banda del riu, part davant de la vila d’Organyà ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església parroquial de Sant Víctor de Fígols d’Organyà s’alça solitària en un planell estès a la banda de ponent del poble, amb el qual s’uneix a través del camí de la Sèquia Mapa 34–11253 Situació 31TCG628737 Hom hi arriba fàcilment des d’Organyà per una curta carretera uns 2 km que, travessant el Segre, porta a Fígols d’Organyà, situat a l’altra banda del riu, davant per davant d’Organyà També s’hi pot anar per…
Sant Llorenç d’Adri (Canet d’Adri)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església que presideix un veïnat format per un escampall de masies TAVISA L’església parroquial de Sant Llorenç d’Adri centra el nucli de masies del veïnat d’Adri, al qual s’accedeix des de Canet d’Adri Mapa L38-12295 Situació 31TDG787559 JAA Història La primera notícia relativa a aquesta església és la venda d’un alou a la parròquia l’any 1078 El 1114 la parròquia de Sant Llorenç apareix en l’establiment d’un mas que hi feren els canonges de Girona El temple fou visitat els anys 1329 i 1387 Aquest últim any hom féu constar que les fonts baptismals estaven…
Sant Joan de la Muntanya (Pontons)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antiga parroquial de Sant Joan, enfilada al turó coronat per les restes del castell de Pontons ECSA - J Todó Aquesta església és situada, o millor dit suspesa, arran de l’aresta dels cingles de les Roques de Sant Joan A 18 km de Vilafranca per la carretera de Torrelles de Foix, abans d’arribar a Pontons, en el quilòmetre 8,1 surt una pista forestal, a mà esquerra, que a 1 km troba el mas Fonoll, d’on surt un corriol molt costerut que en 15 minuts aproximadament s’enfila al cim JCR-LICS Mapa 35-16419 Situació 31TCF768853 Història L’església s’esmenta per primera…
Sant Jaume de Moja, abans Sant Cugat (Olèrdola)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, amb la parròquia moderna al fons ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Jaume de Moja és situada dins el nucli urbà del poble de Moja, al costat de la moderna església parroquial Moja és a 2 km de Vilafranca del Penedès, unida per una carretera en direcció sud JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF905759 Història Aquesta església és documentada per primera vegada el 1098, any en què el papa Urbà II confirmà al monestir de Sant Cugat l’església de Sant Cugat de Moja El 1109 una butlla del papa Calixt II també l’esmenta Per mitjà d’aquestes…
Santa Maria de Sapeira (Tremp)
Art romànic
Situació Església parroquial que conserva estructures romàniques dels segles XI i XII, ampliades amb capelles i campanar a causa del culte continuat ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sapeira és a la part més alta del poble de Sapeira, situat en una posició eminent al caire d’un serrat Mapa 32-11251 Situació 31TCG178806 S’arriba al poble de Sapeira per una pista que surt del Pont d’Orrit JAA Història El nom de Sapeira deriva d’“illa Petra, ipsa Peira” El topònim prové, doncs, de la peira o penya on s’alçà la fortificació i s’aglutina la caseria Lògicament, les primeres notícies que en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina