Situació
Capçalera de l’església, amb els dos nivells de l’absis ben diferenciats i el campanar tardà erigit a sobre.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Nicolau és a la part alta del poble de Natjà, que es troba al vessant sud-occidental del Montferrús.
Mapa: 32-13 (327). Situació: 31TBG919482.
S’arriba a Natjà per un brancal a mà dreta que parteix de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri. (JBP)
Història
La primera referència indirecta d’aquesta església data de l’any 1090, en què Guerau II Ponç, vescomte de Cabrera, i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de totes les esglésies que hi havia i les que en un futur es construïssin en els castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells; aquesta donació fou ratificada pel mateix vescomte anys més tard (1103 i 1107) i pels seus successors en el govern del vescomtat a l’abadia d’Àger.
L’església de Natjà fou confirmada entre les possessions de la canònica de Sant Pere d’Àger per la butlla que el papa Alexandre III li atorgà l’any 1162, però no així en la segona i definitiva butlla confirmatòria de l’any 1179, cosa que fa pensar en possibles reclamacions dels bisbes de Roda-Lleida. De fet, en el futur, l’església de Sant Nicolau de Natjà va pertànyer al bisbat de Lleida. (JBP)
Església
Planta de l’església, encara ben definida a desgrat de les modificacions posteriors.
J.A. Adell
L’església de Sant Nicolau és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, de perfil acusadament apuntat, reforçada per tres arcs torals que arrenquen de sengles pilastres adossades als murs laterals. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral, i ha estat molt alterada per la construcció d’altars, la decoració del seu interior, la construcció d’una sagristia a l’angle sud-est i una important capella al mur nord; aquesta capella, coberta amb voltes de creueria, s’obre a la nau mitjançant un gran arc motllurat, construït entre els pilars que suporten els arcs torals.
Al centre de l’absis, paredada interiorment, hi ha una finestra de doble esqueixada, i exteriorment s’observa, en un nivell inferior, una finestra d’una sola esqueixada, que correspon a l’àmbit d’una cripta que, actualment, no té cap accés; a l’interior de l’església tampoc no es veuen traces de la seva relació amb aquest espai inferior.
L’edifici presenta, en l’actualitat, dues portes; l’una, oberta a la façana sud, d’accés a l’interior, és feta en arc de mig punt, emfasitzada per dues arquivoltes llises, i coronada per un guardapols que extradossa les dovelles de l’arc exterior.
Planta, alçat i secció de la porta de la façana sud d’aquesta església, a escala 1:50.
J.A. Adell
Porta de la façana sud, feta amb dues arquivoltes llises emmarcades exteriorment per un guardapols.
ECSA - J.A. Adell
L’altra porta, avui paredada, s’obre a la façana oest, amb un important desnivell amb relació al nivell del carrer; es tracta d’una porta monumental, amb quatre arquivoltes suportades per dues columnes per banda i coronada amb un guardapols motllurat que extradossa les dovelles de l’arc exterior.
A part de les portades, les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat d’un senzill ràfec bisellat a la façana sud i a l’absis. Cal destacar la presència d’un imponent campanar de torre, d’obra ceràmica, construït sobre el semicilindre absidal. Probablement cal relacionar la construcció d’aquest campanar amb la decoració interior de l’església i la construcció de la sagristia, on consta la data de 1739.
Interior de l’església amb la volta sensiblement apuntada i l’arc presbiteral que precedeix l’absis.
ECSA - J.A. Adell
Els paraments presenten dos tipus d’aparell, que poden correspondre a dues fases constructives però no gaire allunyades en el temps. L’un se situa a la base de l’absis, al sector de la cripta, i és format amb carreuó de pedra calcària, ben tallat, mal escairat, disposat en filades uniformes però irregulars. L’altre tipus de parament comprèn la totalitat de l’església, i és fet de carreus de pedra sorrenca ben escairats i escodats, disposats en filades molt uniformes i regulars on s’observen peces de través.
En el seu conjunt l’església de Sant Nicolau es presenta com una obra unitària construïda amb els paràmetres de l’arquitectura lleidatana del segle XIII, a partir del canvi d’un projecte inicial, lleugerament anterior, corresponent a la base de l’absis amb la seva cripta. (JAA)
Portada
La portada situada a la façana de ponent, avui paredada, tradueix a formes molt simplificades i bàsiques aquelles que vèiem que caracteritzen la denominada “escola de Lleida”. Com ja s’ha esmentat, aquesta porta és feta d’arquivoltes en degradació que reposen en una línia d’imposta sobre dos capitells a banda i banda dels muntants.
Planta, alçat i secció de la porta de ponent d’aquesta església, a escala 1:50.
J.A. Adell
Porta de la façana de ponent, avui segada, amb decoració característica, bé que molt simplificada, de la denominada “escola de Lleida”.
ECSA - J.A. Adell
Detall dels brancals esquerre i dret de la porta de ponent —segons l’espectador—, amb els capitells molt malmesos.
ECSA - F.X. Mingorance
La decoració escultòrica es concentra en el guardapols de les arquivoltes i presenta un motiu ornamental de puntes de diamant; a la línia d’imposta, per sobre dels capitells, en tots dos muntants, hi ha una decoració a base de fulles de palma molt estilitzades. Tant els capitells que es corresponen amb les arquivoltes com els dels cantons abossellats dels arcs presenten una rica decoració figurada, amb personatges alineats al llarg de tots ells. Tot i que encara podem esbrinar la diferent naturalesa de cadascun d’ells, el seu mal estat de conservació no permet a hores d’ara realitzar cap hipòtesi sobre la seva filiació estilística o formal. Probablement hem perdut un bon exemple de manifestació escultòrica de caire rural.
Quant a l’estructura de la portada, que encara podem apreciar perfectament, tot sembla emparentar-la amb les portades de l’anomenada “escola de Lleida”. Aquestes portades es caracteritzaven per les grans composicions arquitectòniques i per la importància que hi assolien les arquivoltes i els muntants, que aconsegueixen un resultat de molta presència i robustesa. La de Sant Nicolau de Natjà s’ha d’incloure dins el grup de petites portades de zones rurals que tradueixen molt modestament aquesta tipologia, tot i que en el cas present es tracta sens dubte d’un exemple més agosarat, si es tenen en compte els capitells figuratius ja esmentats.
La datació d’aquesta portada s’ha de situar, si ens basem en els models de la Catalunya oriental, cap al principi del segle XIII. (FXMR)
Bibliografia
- Ubieto, 1960, doc. 12, pàgs. 29-30
- Sanahuja, 1961, ap. 29, pàg. 350
- Chesé, 1972, docs. 142, 178, 190, 248, 250, 431 i 477
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 201-205
- Fité, 1988, vol. 3, pàgs. 1 092-98