Resultats de la cerca
Es mostren 3656 resultats
Segimon II August I de Polònia
Història
Rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-72).
Fill i successor de Segimon I El 1561, davant els atacs moscovites, els cavallers Portaespases li cediren Livònia i la sobirania nominal de Curlàndia, regions cobejades per russos i suecs Per defensar-se millor de les escomeses del tsar Ivan IV, que ja havia conquerit Polotsk i una part de Livònia, fou enfortida la confederació lituanopolonesa el 1569, per la unió de Lublín, Lituània i Polònia, fins aleshores unides solament per la persona del sobirà comú, es fongueren en un sol estat Esperit tolerant, Segimon II es casà amb la princesa Barbara Radziwiłł, calvinista, i autoritzà…
Anna de França
Història
Regent (1483-91) del seu germà Carles VIII de França.
Coneguda també com a Anna de Beaujeu, pel seu matrimoni amb Pierre de Bourbon, senyor de Beaujeu, era filla de Lluís XI i de Carlota de Savoia En esdevenir regent, féu retornar els missatgers enviats per Lluís XI a fi de tractar amb Ferran II de Catalunya-Aragó sobre la restitució dels comtats de Rosselló i Cerdanya contestà a les reclamacions posteriors del sobirà remetent l’afer a la majoria d’edat de Carles VIII Anna sufocà la revolta feudal denominada Guerre Folle i aconseguí de fer anullar el casament d’Anna, duquessa de Bretanya, i Maximilià d’Àustria el 1491, al castell de…
Elisabet Àngela Margarida Bowes-Lyon
Política
Reina mare d’Anglaterra.
Filla dels comtes de Strahmore, el 1923 es casà amb Albert Windsor, fill segon del rei Jordi V i duc de York, amb qui tingué dues filles, Elisabet, l’actual reina de la Gran Bretanya, i Margarida, que morí el 2002 La mort de Jordi V 1936 i l’abdicació del seu successor Eduard VIII, que renuncià el tron per poder-se casar amb la nord-americana Wallis Simpson, convertiren el duc de York en sobirà de l’imperi britànic Coronats al maig del 1937, Jordi VI i Elisabet assoliren una gran popularitat en negar-se a installar-se en un país neutral durant la Segona Guerra Mundial com feren…
Mare de Déu de Castellgermà, abans Santa Eulàlia (Sarroca de Bellera)
Art romànic
La parròquia de Castellgermà apareix esmentada l’any 1076, en què el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Lavaix la parròquia de Sant Tirs L’any 1082, el mateix comte donava al monestir de Gerri l’església de Santa Eulàlia de Castel Yerman amb l’alou i un home possessió que li fou confirmada en la butlla del papa Alexandre III del 1164, en la qual figurava l’església de Santa Eulàlia de Castrogermano , amb un mas L’any 1286 és documenta de nou el terme quan Arnau Roger I, Arnau de Castellgermà i el fill d’aquest, donaren al monestir de Gerri el delme de les rendes…
Castell de Cortscastell (Gerri de la Sal)
Art romànic
Bé que el topònim de Cortscastell és documentat a partir del segle IX, les primeres notícies directes del castell no es troben fins al segle XI Vers el 1057, els comtes de Pallars Sobirà Artau I i Llúcia establiren una convinença amb Mir i Radolf sobre aquest castell Els drets del castell sobre els plets foren objecte de diverses donacions, apropiacions i empenyoraments al monestir de Gerri al llarg de la segona meitat del segle XI L’any 1305 era senyor del castell Guillem d’Erill, i anys més tard, el 1381, estava en mans de Guillem de Vilamflor Aquest castell s’aixecà…
Castell de Tornafort (Soriguera)
Art romànic
En una convinença de l’any 1066, el comte Artau I de Pallars Sobirà definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell de Tornafort Tornastort Aquest castell passà a integrar els’dominis dels vescomtes de Pallars, anomenats primer de Siarb, i a partir del segle XII, de Vilamur Com a conseqüència del fracàs de la conspiració nobiliària contra Pere el Gran, l’any 1280 Ramon de Vilamur hagué de lliurar al procurador reial els principals castells, entre ells el de Tornafort, que posteriorment li serien retornats El lloc de Tornafort, que l’any 1381 tenia cinc focs, continuà…
Castell d’Aulàs (Tremp)
Art romànic
Eulas dos focs el 1381 pertanyia d’antuvi al castell de Tormeda En la convinença feta vers 1073 entre Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà, aquest se’n reserva la tinença i probablement aquesta en fou la gènesi El trobem documentat per primera vegada al final del segle XI, en què Gausbert Ramon donà a l’abat Bernat i als monjos d’Alaó un home dit Altemir Baró amb la seva part i posteritat in castello Aulas cap al 1084 Sabem també que l’església de Sant Feliu de Castellet hi tenia alous any 1085 A l’edat moderna set focs el 1553 formava part de la baronia i després…
Castell de Montformit (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El topònim Montformit és conegut des de l’any 1082, bé que potser cal identificar Montformit amb la vila de Puig Formici , un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El castell de Montformit kastro Montis Formiti apareix citat per primera vegada l’any 1118 com a afrontació oriental del castell de Sersui Consten diverses donacions de masos situats al terme del castell de Montformit que feren els comtes Roger de Comenge i Guillema i algun particular a la sagristia de Gerri els anys 1221, 1227, 1229 i 1230 És possible que…
Amurru
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Pròxim ubicat a Síria, al S, sembla, de Qatna.
Una de les nombroses unitats territorials creada pels amorites, apareix documentada al segle XVIII aC en els textos de Mari i al XVIII en les tauletes d’Alakah A partir del segle XV, caigué sota el domini de la dinastia XVIII egípcia La mediocre política asiàtica d’Amenofis III permeté a Abdi-Ashirta, sobirà amorita ~1380-1350 aC, conquerir nous territoris en direcció a Damasc a expenses d’altres ciutats estat siríaques En aquell moment, Amurru s’estenia des de Biblos fins a Ugarit Sota Aziru ~1350 aC el país arribà al seu cim, a causa, en part, de la pèssima política asiàtica d’…
Sant Vicenç del castell de Burriac (Cabrera de Mar)
Art romànic
Situació Sant Vicenç del castell de Burriac Restes de la capella que donà nom al primitiu castell E Juhé Les restes de la capella de Sant Vicenç es troben situades a la banda E del recinte sobirà del castell Mapa 37-15393 Situació 31TDF490988 EJC-CMR Història El castell de Burriac s’anomenava antigament castell de Sant Vicenç per raó del sant titular de la seva capella El castell és esmentat des del 1023, cosa que indica que ja devia existir la capella, bé que aquesta no surt esmentada directament fins el 1214 La primera vegada que es menciona el nom de Burriac aplicat al castell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina