Resultats de la cerca
Es mostren 1373 resultats
Pierre Fournier

Pierre Fournier
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista francès.
Inicià els estudis de piano amb la seva mare, però hagué d’abandonar aquest instrument a causa d’un atac de poliomielitis i començà a estudiar violoncel Fou alumne del Conservatori de Música de París i deixeble de Gerard Hekking i Paul Bazelaire Substituí Pau Casals en el trio que formava amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot Posteriorment actuà amb Henryk Szeryng i Wilhelm Kempff Del 1937 al 1939 fou professor de l’Escola Normal de Música de París, i del 1941 al 1949, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat L’any 1948 feu la seva primera gira pels Estats Units El seu…
,
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’Eritres, a Jònia…
monestir de Senterada
Monestir
Antic monestir del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’indret de la seva església parroquial de Santa Maria.
En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven…
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts…
Oracle
Electrònica i informàtica
Companyia informàtica nord-americana amb seu a Redwood City, Califòrnia.
Fou creada l’any 1977 per Larry Ellison, Bob Miner i Ed Oates Ellison en fou conseller delegat fins el 2014, i des d’aleshores n’ocupa la presidència executiva Es dedica al desenvolupament de maquinari i programari, especialment sistemes de bases de dades, entre els quals hi ha Oracle 1979, denominació que el 1983 substituí els noms inicials de la companyia Software Development Laboratories, SDL, fins el 1979, i Relational Software Inc, RSI A l’inici, els principals clients d’Oracle eren l’exèrcit i l’administració dels Estats Units Posteriorment diversificà els serveis a l’empresa privada…
Fiorenza Cossotto
Música
Mezzosoprano italiana.
Estudià al Conservatori de Torí amb Paola Della Torre i després ho feu a l’escola de la Scala de Milà, on el 1957 participà en l’estrena de Diàlegs de Carmelites de F Poulenc, en el paper de soeur Mathilde El 1959 debutà al Covent Garden amb Medea , al costat de Maria Callas, i un any després substituí Giulietta Simionato en la producció d' Aïda a l’Arena de Verona Els anys 1961 i 1962 cantà amb gran èxit La favorita a la Scala de Milà i el 1968 ho feu al Metropolitan de Nova York Ha estat una de les intèrprets de referència dels papers més importants per a mezzosoprano de l’…
François Francoeur
Música
Compositor i violinista francès.
Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb…
Pere Furió
Música
Mestre de capella valencià.
Al llarg de la seva vida professional treballà en nombrosos indrets de la geografia hispànica Presumiblement es formà a la collegiata de Sant Nicolau de Bari, a Alacant El 1735 fou tiple a l’església parroquial d’Elx, i el 1750 obtingué la plaça de mestre de capella d’Antequera Màlaga, on sembla que cometé una sèrie de faltes, no concretades en la documentació conservada, que provocaren el seu desterrament de la ciutat El 1755 passà a ocupar el mateix càrrec a la capella reial de Granada i un any més tard fou empresonat en aquesta ciutat andalusa, molt probablement per problemes i disputes…
Marià Baixauli i Viguer
Música
Compositor, mestre de capella, musicòleg i folklorista valencià.
Vida Es formà, com a escolà de la catedral de València, sota el mestratge de Josep Maria Úbeda També rebé algunes lliçons de Salvador Giner Actuà com a mestre de capella de la catedral de Tortosa fins que el 1893 guanyà la plaça de Toledo i substituí Ciríaco Jiménez Ugalde Poc després ingressà a l’orde dels jesuïtes i esdevingué organista a València Collaborà amb F Pedrell i JB Guzmán en la recuperació de la música polifònica del Renaixement hispànic Realitzà un ampli estudi de les obres musicals de sant Francesc de Borja, entre les quals descobrí un drama litúrgic representat a…
Parlo Films
Cinematografia
Estudis de doblatge fundats a Barcelona el 1944 per Joan Gallart i Torres i Fermín Rodríguez Mújica.
Pedro Puche fou el seu primer director de doblatge, però a causa dels pobres mitjans de què disposà, no aconseguí la qualitat desitjada Durant els anys següents experimentaren una certa puixança, amb directors com Rafael Navarro, fins que el 1952 els estudis foren comprats per Ignasi F Iquino, que contractà Antonio Santillán de director El 1962 la gerència passà a les mans de Juan García Velázquez, el qual al cap de cinc anys comprà les accions al mateix cineasta, i rellançà els estudis amb la contractació de Miquel Sitjes i Palanca com a director tècnic, a més de directors de la vàlua de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina