Resultats de la cerca

Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d’Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat Fou professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real 1969, Chicago 1969, Sorbona 1970, Nanterre 1970-1978 i al Collegi de Mèxic 1973 i 1981 Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona  i, del 1984 al 2014, directora del Centre d’Estudis Demogràfics, del qual posteriorment ha estat nomenada directora honorària Doctorada l’any 1989 amb la tesi La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960 1989, premi…

Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques…

De família amb tradició de mestres, la seva àvia Antònia es dedicà al magisteri a Camprodon, i dues ties seves li inculcaren la metodologia montessoriana Es graduà en magisteri 1950 i en ciències exactes 1953 per la Universitat de Barcelona El 1954 treballà a l’escola Virtèlia i al Liceu Francès i, posteriorment, a l’escola Talitha 1956-62 Contribuí a constituir, juntament amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, l’Associació de Mestres Rosa Sensat 1965 El 1962 fundà l’escola Ton i Guida al barri barcelonès del Verdum, on treballà fins el 1979 Treballà també en la formació…

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…

Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, es doctorà el 1922 a Madrid amb Ensayo sobre el voluntarismo de Duns Scot 1923 Fou professor d’ensenyament secundari, catedràtic de l’Institut Balmes de Barcelona a partir del 1926 i catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona 1951-64  Bé que inicialment interessat per la psicologia, no trigà a lliurar-se a la investigació historicofilosòfica S’especialitzà en història de la filosofia medieval i esdevingué una autoritat internacional en el camp dels estudis sobre Ramon Llull i Arnau de Vilanova També tractà…

Modulo Sperimentale Elettromeccanico El projecte de la barrera MOSE de Venècia, dissenyada per controlar el flux de l’aigua i així mitigar els efectes de les marees altes, o acqua alta, que afecten la ciutat cada hivern, es troba en una fase molt avançada de construcció © Magistrato alle Acque di Venezia / Consorzio Venezia Nuova El projecte de la barrera MOSE de Venècia, dissenyada per controlar el flux de l’aigua i així mitigar els efectes de les marees altes, o acqua alta , que afecten la ciutat cada hivern, es troba en una fase molt avançada de construcció S’han completat els fonaments de…

Gramàtiques B ADIA I M ARGARIT , Antoni M 1994 Gramàtica de la llengua catalana Barcelona Enciclopèdia Catalana “Biblioteca Universitària”, 22 Documents de la Secció Filològica 1990 Vol I Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 1992 Vol II Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 1996 Vol III Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 2003 Vol IV Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents normatius 1962-1996 1997 Barcelona Institut d’Estudis Catalans F ABRA , Pompeu 1995…

L’any 1959 ingressà en l’exèrcit espanyol, on feu carrera militar fins el 1981 Demòcrata convençut, fundà la Unió Militar Democràtica a fi d’evitar un cop de l’extrema dreta i de contribuir a la integració de l’exèrcit en el futur règim democràtic Després del cop d’estat militar del 23-F, Cardona, essent comandant d’infanteria, deixà voluntàriament el servei de les armes, contrari a la improvisació i el fanatisme que caracteritzaren el funcionament de les forces armades al llarg de la dictadura i els primers anys de la transició Un cop abandonat l’exèrcit, es dedicà amb plenitud a la…

Cursà magisteri a l’Escola Universitària de Girona i exercí a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, activitat que combinà amb el periodisme d’àmbit local Inicià la carrera política a la seva localitat natal com a fundador de la Taula Democràtica 1975, adscrita a l’Assemblea de Catalunya, i a  Convergència Democràtica de Catalunya  1976, de l’agrupació local de la qual fou president 1977, com també de l’Agrupació Comarcal del Baix Empordà Fou membre del comitè executiu de la Federació Intercomarcal de Girona de CDC i del consell nacional d’aquest partit, i president de la Federació de Girona 1985…