Resultats de la cerca

Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers Després de l’extinció de l’orde dels templers 1312, passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l' honor de Sant Martí d’Alenzell , origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell , i els seus descendents es cognomenaren Sureda de Santmartí i…

Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…

Fou fundada el 1959 dins la secció d’Educación y Descanso, fet que podia facilitar l’organització de curses en un circuit urbà L’any 1963 passà a formar part de la Reial Federació Motociclista Espanyola RFME i organitzà diverses curses puntuables per al Campionat d’Espanya de motocròs, al circuit de la Muntanyeta Al final del 1972 adquirí el Circuit dels Arcs, que s’estrenà el 1973 amb una cursa de motocròs del Campionat estatal de 250 cc Organitzà catorze proves d’aquest Campionat d’Espanya, des del 1968 fins als anys vuitanta, aprofitant l’empenta d’un campió com Toni Gorgot, i creà una…

Per extensió, composició escrita per a aquesta mena de conjunts Molt estesa a Espanya, sobretot al llarg del segle XIX, fou una agrupació d’instruments de vent-metall i vent-fusta que, a diferència de les bandes, no incorporava percussió Era formada per requint, flautí, flauta, clarinets, saxòfon, fiscorns, cornetins, trompes, trombons, barítons, bombardí i baixos A Colòmbia designa tant el conjunt de vent i percussió que acompanya les processons religioses, també anomenat chirimía , com els conjunts de música popular ballable A Cuba és un conjunt popular de caràcter urbà format…

En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats D’origen preromà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i…

Situada a la ruta que entra a la Meseta des de la Mediterrània per la vall de Montesa, no assolí importància, malgrat haver estat constituïda en vila el 1375, fins la decadència de Chinchilla s XVIII i, sobretot, en el moment que s’erigí en capital provincial el 1833 Fou audiència territorial un any més tard i seu diocesana el 1950 L’Alto de la Villa, antiga Villacerrada —avui barri ínfim, abans murat—, és, amb el Cerrillo de San Juan i La Cuesta, l’inici de l’aglomeració La part monumental de la ciutat és reduïda a l’església de San Juan, ara catedral El creixement urbà modern…

Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Juan de Ribera Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra Féu construir la façana de l’oratori o cella de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cella Santa Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en morir l’…

Poques són les notícies sobre aquesta església La parròquia de Mont-roig té, com totes les esglésies de la rodalia, els seus orígens al segle XI El terme de Mont-roig és esmentat per primera vegada l’any 1057, entre les afrontacions d’una coromina situada al lloc dit reguer de Messaleu En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 consta entre les esglésies dependents de la canònica la de Montroi En el mateix document Arnau Bernat de Montclús i la seva muller cediren el seu delme de Mont-roig a Santa Maria de Guissona L’actual església parroquial del poble de Montroig de…

Situació Un dels refugis naturals de les Escomes, aprofitats des de fa segles ESG Aquestes construccions se situen a la partida de les Escomes, a una altitud de 1 020 m, localitzada en una petita vall, en direcció N-S, que separa la roca de l’Àliga del Pilaret de Sant Urbà Mapa 32-10 213 Situació 31TCH116058 Per a accedir-hi, al S de Vilaller surt una pista asfaltada que després de creuar la Noguera Ribagorçana puja fins a Montanui A 500 m d’haver passat el riu cal prendre a la dreta un camí sense asfaltar que puja aproximadament 2 km fins a una cruïlla que en pocs metres porta…

Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’installà a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell 1974 Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro Antonio Mercero i La trastienda , totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray 1976, Jaime Chávarri El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro 1979, Vicente Aranda i La noche más hermosa 1984, Manuel Gutiérrez Aragón, i amb la televisió el serial Anillos de oro , 1983,…