Situació
Un dels refugis naturals de les Escomes, aprofitats des de fa segles.
ESG
Aquestes construccions se situen a la partida de les
Escomes, a una altitud de 1 020 m, localitzada en una petita vall, en direcció N-S, que separa la roca de l’Àliga del Pilaret de Sant Urbà.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH116058.
Per a accedir-hi, al S de Vilaller surt una pista asfaltada que després de creuar la Noguera Ribagorçana puja fins a Montanui. A 500 m d’haver passat el riu cal prendre a la dreta un camí sense asfaltar que puja aproximadament 2 km fins a una cruïlla que en pocs metres porta cap a l’W a la Borda de Taüll o cap al S al Pilaret de Sant Urbà; un prat separa els dos indrets. Tot seguit s’arriba a la partida de les Escomes.
Construccions
A l’indret, en part boscos, destaquen uns grans blocs granítics que s’utilitzaren com a cabanes. D’aquestes, se’n prospectaren tres amb aparença de falsos dòlmens. Una és molt a prop d’un barranc que solca les Escomes.
És formada per diferents blocs de la morrena glaciar, un dels quals és fragmentat i recolza en altres de manera que forma una petita cova que l’home utilitzava com a abric temporalment.
Uns metres més amunt hi ha probablement la més interessant de les cabanes de la zona, formada per un únic bloc de 4,70 m per 3,80 m de mides màximes i un gruix de 50 cm; està inclinat 30° C per a adaptar-se a la inclinació del pendent; la cova que forma sota és accessible per la cantonada sud-oest i delimita amb dos murs de 50 cm de gruix, fets de pedres irregulars posades en sec. Un altre mur tapa parcialment el costat de ponent i el meridional, ja que a les altres dues bandes ho fa la mateixa terra de la muntanya; l’interior solament permet aixoplugar còmodament dues persones, però sempre en una única posició ajaguda.
Al mig del prat superior també hi ha una altra cabana de característiques semblants a l’anterior, si bé és una mica més petita; té dos murets paral·lels als costats nord i sud, mentre que la banda oest resta lliure per a accedir a un interior avui ple de pedres i d’escombraries.
Es fa especialment difícil datar estructures d’aquesta mena, les quals han estat en ús pràcticament fins a l’inici d’aquest segle, cosa que no descarta un molt probable origen medieval.