Resultats de la cerca
Es mostren 2198 resultats
desnaturalització
Química
Acció de fer perdre les qualitats naturals i pròpies d’una substància, la qual cosa hom aconsegueix per modificació de l’estructura de la molècula.
Així, en el cas de les proteïnes, els mètodes corrents de desnaturalització són el tractament amb àcids, bases, dissolvents orgànics o raigs X, o bé la simple agitació mecànica Bé que els mecanismes de desnaturalització no hagin estat esbrinats del tot, hom suposa que hi ha un trencament en la cadena d’aminoàcids, i que la reordenació de llur seqüència produeix una cadena amb propietats fisiològiques distintes Hom també aconsegueix la desnaturalització afegint a la substància, o traient-ne, un component essencial En són exemples l’addició de piridina o d’alcohol metílic a l’alcohol etílic,…
aclimatació
aclimatació al jardí botànic Mar i Murtra, de Blanes
© Fototeca.cat
Biologia
Adaptació dels organismes a condicions ambientals que els són estranyes.
Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient…
sistemàtica vegetal
Botànica
Part de la botànica que estudia els organismes i la seva evolució que els emparenta els uns amb els altres.
La sistemàtica vegetal continua aprofundint l’ús de tècniques de la biologia molecular per tal d’assolir propostes de classificació cada cop més afinades Al començament de l’any 1999 es publicà la primera classificació de les plantes vasculars basada exclusivament en dades de seqüències de material genètic aquestes dades foren obtingudes per un equip pluridisciplinari que analitzà seqüències de 545 espècies de 460 famílies per a 3 gens En el Congrés Internacional de Botànica Saint Louis, Missouri, 1999 es presentà una nova interpretació evolutiva de l’arbre de la vida, basada en dades…
eruga

Eruga
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Fase larval mòbil dels insectes lepidòpters.
Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil…
deshidratació
Alimentació
Procés unitari en les indústries alimentàries que té per finalitat l’eliminació parcial de l’aigua continguda en els aliments, puix que la presència d’aigua és motiu d’alteració microbiològica d'aliments i d’alteració enzimàtica d'aliments d’aquests.
La complexa constitució dels aliments fa que la deshidratació hagi d’ésser conduïda en unes condicions d’equilibri entre rapidesa i suavitat del tractament a fi d’evitar al màxim pèrdues d’aroma i de vitamines, degradacions per reaccions entre els components i canvis estructurals que dificultin la rehidratació posterior Molts aliments, fonamentalment vegetals, han d’ésser sotmesos a un blanqueig previ a fi d’eliminar-ne els enzims En el procés de deshidratació el contingut d’aigua passa d’un 80-90% a un 5-10% El mètode més antic de deshidratació és per aire calent, que té els…
rumen
Anatomia animal
Primer estómac dels artiodàctils dels subordres dels remugants i dels tilòpodes, en el qual desemboca l’esòfag i que precedeix el retinacle.
És la part més voluminosa i té l’eix més gran disposat transversalment a l’eix del cos En el rumen hi ha una abundant flora bacteriana anaeròbia que permet la digestió de la cellulosa per microorganismes cellulolítics que trenquen així les parets cellulars dels vegetals, els redueixen a una pasta i produeixen àcids orgànics, fàcilment absorbibles per les parets del rumen També hi ha una fauna de ciliats que ajuden a aquesta digestió i que, juntament amb els bacteris, són digerits en trams més inferiors del tub digestiu, i aporten a aquests animals una quantitat considerable de…
Herbari de la Universitat de Barcelona
Botànica
Herbari de la Universitat de Barcelona, que forma part del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal.
L’any 2022 era format per més de 400000 espècimens, amb una important representació de tots els grans grups de vegetals algues, briòfits, cormòfits, fongs i líquens També allotja colleccions històriques rellevants, principalment del segle XIX, i algunes colleccions especialitzades, com, per exemple, una collecció de fruits i llavors, una collecció etnobotànica i un herbari docent És un herbari en constant creixement gràcies a l’activitat de recerca en biodiversitat vegetal dels investigadors de la mateixa universitat, i també per donacions i intercanvis amb altres herbaris del…
Principals plantes superiors al·lòctones incorporades a la flora dels Països Catalans
A qualsevol flora coexisteix un conjunt de plantes considerades autòctones o natives al costat d’altres, en nombre més o menys elevat, d’introduïdes Aquests vegetals, originaris de vegades de regions llunyanes i d’introducció més o menys recent, s’anomenen allòctons o exòtics La nostra flora, que no és excepció a la norma, també acull un cert nombre d’aquests vegetals La regió d’origen d’aquestes espècies és molt diversa àsia oriental, Pròxim Orient, àfrica, Amèrica, Austràlia, etc i encara, sovint, no se sap exactament quina és, com tampoc, de vegades, l’època d’introducció al país Els…
Santa Maria de Porqueres

Interior de Santa Maria de Porqueres
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
Església
Església del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), a la riba occidental de l’estany de Banyoles.
L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…
Santa Maria de Sunyer
Art romànic
Situació Dos detalls dels brancals esquerre i dret —segons l’espectador— de l’antiga porta d’entrada al temple, amb capitells decorats amb motius vegetals ECSA-E Pablo Aquesta església és la parròquia de Sunyer, poble situat al sector meridional de Segrià, sobre un tossal que domina una extensa plana de secà L’església és al centre de la població Mapa 32-15 388 Situació 31TBF992998 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior XEC Història Hi ha molt poques notícies sobre el lloc i l’església del lloc Sunyer apareix esmentat com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina