Resultats de la cerca

La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem II, vescomte…

Situació Els suposats vestigis d’aquesta capella són situats a la part central del recinte sobirà del castell, al sector més alt Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′56″ N - Long 2° 32′37″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit a la monografia anterior JBM’ Història Hi ha referències d’aquesta església des de l’any 1255, en què Bernat Hug de Serrallonga, senyor del castell, feu un llegat testamentari a Sant Miquel de Cabrenys Entre les esglésies que apareixen en la relació de la dècima papal del 1280 figura Sant Miquel de Cabrenys, que no havia de pagar res a…

Situació Els vestigis d’aquesta torre són al capdamunt del barranc la Vila que baixa des del nord cap a Albelda, al tossal de Gardeny, de visibilitat excepcional Mapa 31-13 326 Situació 31TBG903388 Per a accedir-hi, cal seguir 1 km la carretera A-140 que porta d’Albelda a Alfarràs Allí cal prendre un camí que puja a dalt de la serra en direcció nord, en uns 2 km després, planeja darrere del tossal de Gardeny Uns 100 m més cap al nord-oest, seguint el camí que passa a la vora, hi ha el turó on és la torre Torre El que resta al cim del turó és la part inferior d’una torre de planta…

La capella de Sant Esteve, primitiva parròquia de la població, s’emplaça al puig on hi ha el castell homònim, avui força arruïnat, un esperó de la serra de la Gessa que domina la vall de la Sosa La persistència de l’hagiotopònim Sant Esteve en una contrada amb forta influència islàmica convida a pensar en la continuïtat d’una comunitat mossàrab en aquest lloc, documentada gairebé fins al final del domini andalusí, per tal com l’any 1089 l’església de Sant Esteve de Llitera fou atribuïda a la parròquia de Santa Maria de Montsó, on s’estipulà que els fidels havien d’acudir a rebre el baptisme,…

Els primers senyors relacionats amb Paçà són els membres d’una família del mateix nom que apareixen documentats a mitjan segle XII, amb Bernat de Passano 1138 i 1139 i Guillem de Paçà 1158 Sembla que durant el segle XII bona part dels drets senyorials de Paçà acabaren en mans del priorat de Santa Maria del Camp L’altra part passà al segle XIV al domini reial i, més tard, durant el segle XV, fou incorporat a la baronia de Tresserra El darrer senyor de Paçà fou Josep d’Oms, marquès d’Oms i baró de Tresserra PP Al nucli antic de la vila de Paçà resten diferents vestigis del recinte…

El poble d’Eus es troba en un turó granític 387 m, damunt la plana de l’esquerra de la Tet, a 1 km del riu El lloc d’Eus pertanyia, al segle IX, al comte Berà I de Barcelona i de Rasès, però ja es consigna com a possessió dels comtes de Cerdanya al segle X Aquests hi bastiren una fortalesa de gran importància estratègica per la seva proximitat al camí que vorejava la Tet de fet, no es disposa d’una primera referència a aquest castell fins l’any 1094, en el testament del comte Guillem Ramon de Cerdanya, el qual feia deixa al seu fill i successor, Guillem Jordà, del castrum de Ylice , entre…

Aquesta església fou la primitiva parròquia de Vernet Es trobava separada vers el nord del nucli de la vila de Vernet, aigües avall de la ribera de Cadí, al seu marge esquerre En aquest paratge, dit de Sant Sadurní de Vilallonga, ara hi ha el mas Mauri o Clos de Pomers i no sembla que hi quedin vestigis del temple medieval L’any 874 fou celebrat un judici a l’església de Sant Sadurní de la villa Vernetum , en el qual Llorenç, de Canavelles, va poder demostrar que no era serf fiscal, enfront del mandatari del comte Miró Es tracta de la primera notícia de l’església L’any 1025…

Aquesta església és situada al poble de Vilanova de les Escaldes, del qual és el temple parroquial No és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, datada l’any 819, que sembla que fou redactada, en realitat, al final del segle X Tanmateix, el lloc de Vilanova és conegut des de l’any 926, en què el comte Miró II de Cerdanya llegà en testament a la seva filla Goltregoda l’alou de Vilanova Per a tenir notícies de la parròquia de Vilanova cal esperar fins el 1247, que Blanca de Mataplana, esposa del difunt Galceran II d’Urtx, i els seus fills van vendre a Arnau Mercader i a…

L’església de Sant Cristòfol, avui dia arruïnada, fou el temple de l’antic vilatge de la Coscollosa, situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, damunt el tossal dit de Sant Cristòfol Una de les primeres referències documentals del castell d’aquest vilatge data del 1040, que és esmentat com a castellum Coscoliose en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu El 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, consta que foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de Choschonosa , la qual cosa…

Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…