Resultats de la cerca

Estudià guitarra amb Salvador Gómez i composició amb C Bernaola, T Marco, L de Pablo i C Halffter Assistí als Cursos Internacionals de Darmstadt, a Alemanya, on prengué consciència de l’avantguarda musical més radical És llicenciat en Història de l’Art i, parallelament a la seva tasca compositiva, ha escrit alguns tractats d’estètica, com ara Entre la muerte del arte y el arte moderno i Música sobre máquinas y máquinas musicales Del conjunt de la seva obra destaca la música de cambra, amb unes composicions que mostren una elaborada escriptura musical i que han estat interpretades en…

Ingressà com a infant de la capella del Patriarca a València, on estudià amb JB Plasència i F Fuster El 1874 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, centre on fou deixeble d’E Compta piano i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia Un cop acabada la seva formació a Madrid, es traslladà a París, on prosseguí els estudis de piano al conservatori d’aquesta ciutat De tornada a Espanya, oferí nombrosos concerts i formà part del Quartet Goñi El 1879 fou nomenat membre del primer claustre del recentment creat Conservatori de València i professor de piano del centre Redactà Método de piano…

És anomenada tumor benigne d’estómac la proliferació anormal d’un grup de cèllules dels diversos teixits d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que es considera normal i formen una massa anormal o tumor, el comportament del qual és benigne, és a dir que no envaeix els teixits sans més propers ni origina metàstasis o disseminacions a distància Quan un tumor d’aquestes característiques s’origina al duodè, és a dir, la primera porció de l’intestí prim, és anomenat tumor benigne de duodè Els tumors benignes d’estómac i duodè són poc freqüents i gairebé sempre…

L’impetigen és una infecció molt contagiosa de les capes superficials de la pell, causada per estreptococs i estafilococs Es manifesta amb la presentació de vesícules o butllofes que, en trencar-se, es cobreixen de crostes groguenques Tots els objectes que estiguin en contacte amb les lesions, com ara les tovalloles o la roba de llit, han d’ésser desinfectats convenientment, rentant-los amb aigua bullent per evitar el contagi a d’altres persones El líquid que surt de les lesions produïdes per l’impetigen conté gèrmens Així, cal tenir en compte que, si es toca el líquid, caldrà…

En la hidròlisi enzimàtica les α-amilases endoamilases de la saliva i del pàncrees dels mamífers i les β-amilases exoamilases de les plantes hidrolitzen els enllaços α-1-4-glucosídics, però no els α-1-6-glucosídics de l’aminopectina L’estructura de les dextrines és intermèdia entre la del midó i la dels oligosacàrids Formen un grup de substàncies solubles en aigua, insolubles en alcohol i fortament dextrogires hom en coneix dues classes la blanca , molt emprada en la indústria de filats i teixits com a empesa per a donar-los una aparença de nous, com a adhesiu del tipus de la…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1896, on també estudià dret Fou professor d’història i metafísica a la Universitat d’Oñati, d’on fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i, posteriorment, vicerector i rector de la universitat Integrat en el moviment catòlic social, escriví algunes novelles d’ambient popular, com Pedro Juan y Juan Antonio , publicada el 1904 en La Revista Social , de la qual fou collaborador La seva relació amb la premsa fou molt estreta, i també treballà per a La Hormiga de Oro i arribà a ser redactor en cap del Diario Catalán Entre les…

Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los…

Vida i obra Sota el magisteri de Josep M Millàs i Vallicrosa cursà estudis de filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es doctorà a Madrid 1956, amb la tutela del professor Emilio García Gómez Exercí la docència en llengua i literatura àrabs a les universitats de Barcelona, Saragossa i Granada, i fundà les revistes Cuadernos de Historia del Islam 1967 i Andalucía islámica 1980 Així mateix, fou soci fundador de l’Associació d’Orientalistes Espanyols 1962 Entre les seves obres cal destacar Los Almorávides 1956, Albarracín musulmán 1959 i Historia de Sevilla…

Es llicencià en dret 1857, i el 1864 aconseguí el títol d’arxiver bibliotecari Fou bibliotecari de l’Institut de Castelló i, des del 1862 fins a la seva mort, de la UV, on inicià la catalogació del seu fons 1883-84 Succeí a Vicent Boix en el títol de cronista oficial de la ciutat de València 1880-84 Interessat per la història i per la bibliografia, escriví Memoria sobre la introducción de la imprenta en València , que li valgué el premi de l’Ateneu Mercantil d’aquesta ciutat el 1874 L’esborrany d’aquesta obra l’original s’ha perdut fou utilitzat després per Serrano i Morales També és autor de…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, el 1881 ingressà en el cos d’arxivers i bibliotecaris Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid i a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Fou director de l’Arxiu del Regne de Mallorca entre el 1895 i el 1928 En 1928-29 fou president de la Societat Arqueològica Lulliana, i membre de la Real Academia de la Historia Collaborà en el BSAL i en els almanacs del Diario de Palma , amb nombrosos articles d’història i transcripcions de documents Com a investigador, analitzà i publicà els documents de diferents institucions…