Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
La depressió costanera valenciana
Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap alS per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un…
Sumatra

Sumatra
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa, la més occidental de l’arxipèlag de la Sonda, pertanyent a Indonèsia.
L’estret de Malaca la separa de la península de Malaca El costat oest és recorregut per un sistema muntanyós on destaquen els monts Barisan 3800 m al Kerinci, que té una forta activitat volcànica 90 pics volcànics, 12 dels quals són actius i activitats secundàries solfatares, fonts termals Els vessants són coberts de bosc espès Rius curts i ràpids, costes regulars i pobres en ports naturals L’est és pla, solcat per nombrosos rius, els deltes i estuaris dels quals fan les costes sinuoses, baixes i amb bons ports, però els pantans i el manglar cobreixen alguns trams Travessada per l’equador, té…
Sant Julià de Lòria
Sant Julià de Lòria
© Fototeca.cat
Parròquia
La darrera, segons un ordre tradicional que coincideix amb llur posició geogràfica de N a S, de les set parròquies andorranes.
Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21 establiments i la…
Nova York
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, fronterer amb el Canadà, situat entre l’oceà Atlàntic a l’E i els llacs Erie i Ontario a l’W.
La capital és Albany S’estén sobre dues planes dividides per la depressió del Hudson-Mohawk al N hi ha el massís d’Adirondack 1629 m al mont Marcy, i al S la prolongació de la plana apalatxiana, on les muntanyes Catskill arriben a 1200 m El clima és fred i humit la temperatura mitjana el mes de gener és de 0,1°C, i la de juliol, de 24,6° la pluviositat anual és de 1076 mm El riu més important és el Hudson, amb el seu afluent, el Mohawk La població s’agrupa preferentment a la vall del Hudson i a la riba del llac Ontario Durant el període 1900-40 duplicà la població, a causa dels moviments d’…
Xarafull
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
S'estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El terme és drenat pel riu de La Hoz o de Cantaban o, també, riu de Xarafull , que el travessa de S a N, i pel seu afluent, per la dreta, la rambla de Murell, a la meitat oriental, i pel barranc d’El Agua o de La Espadilla, que procedeix de les terres castellanes frontereres on rep el nom de canyada de Xarafull , a la meitat occidental Tres quartes parts del terme no es conreen és cobert, en gran part, de pinedes 6 000 ha, i la resta, de matollar 2 000 ha El conreu ocupa 2 700 ha de…
Vinçà
La vila de Vinçà, a la dreta de la Tet; al fons, els Aspres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou, a més d’aquesta vila, els llocs de Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès pràcticament del tot a la dreta de la Tet, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…
Valladolid
La plaça Zorrilla de Valladolid
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima.
Situada al centre de la Meseta, a l’esquerra del Pisuerga, prop de la confluència amb l’Esgueva, és el principal nucli urbà, econòmic i cultural de Castella la Vella A partir dels anys cinquanta ha quintuplicat la població 68 789 h 1950, gràcies sobretot al desenvolupament industrial, afavorit per la xarxa de comunicacions Les indústries principals són la metallúrgia de l’alumini, la tèxtil, la química, l’alimentària i la de l’automòbil Centre d’ensenyament superior Universidad de Valladolid, fundada el 1346 És seu d’arquebisbat Audiència territorial Els orígens de la ciutat no han estat…
Argelers
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la zona de contacte entre la regió muntanyosa de l’Albera i la plana litoral rossellonesa.
La costa, a part un petit sector de la façana marítima de l’Albera és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses La platja d’Argelers, que havia estat la base d’una modesta activitat pesquera, s’ha vist transformada pel turisme, que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa La platja és interrompuda pels graus o embocadures de les rieres el grau de la Maçana, entre el Racó i la Platja d’Argelers…
Ginebra
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de…
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…