Resultats de la cerca

Fill i successor de Leopold II i de la infanta Maria Lluïsa d’Espanya Conseqüent amb la seva actitud política conservadora i antireformista, prengué part en diverses coalicions europees contra la Revolució Francesa i hagué de cedir territoris considerables en les paus de Campoformio 1797, Lunéville 1801, Bratislava 1805 i Viena 1809 L’abdicació de la corona imperial 1806 posà fi a la història de l’imperi Romanogermànic, però aconseguí de salvar la monarquia austríaca casant la seva filla Maria Lluïsa amb Napoleó, el qual després vencé a Leipzig 1813 i a Waterloo 1815 A l’interior…

Es formà a Roma amb Carlo Fontana Tornà a Àustria, on desplaçà de càrrecs públics arquitectes italians, tradicionalment més ben considerats que els locals Després d’una etapa borrominiana, exemplificada en diverses esglésies de Salzburg, assolí l’estil més personal cap al 1715, amb un barroc classicitzant que té el màxim exponent en la Karlskirche de Viena 1716-29, el projecte de la qual aconseguí d’imposar pel damunt del de Ferdinando Galli Bibiena Fou ennoblit per Josep I El seu fill Joseph Emmanuel Fischer von Erlach Viena 1693 — 1742 prosseguí obres del pare, com la…

Fill d’una noble família terratinent, s’inicià en la poesia amb diverses composicions líriques i heroiques Assassinat Daqīqī ~980, que havia començat un poema èpic sobre la història de l’Iran, es dedicà a continuar-lo el Šāhnāme o Llibre dels Reis consta d’uns 60000 dístics, inspirats en antigues tradicions iràniques, fins a la conquesta àrab Fou dedicat al mecenes Maḥmūd de Ġaznī, però, per diferències religioses Firdawsī era xiïta i racials, el poeta s’exilià de Ġaznī i dedicà sàtires punyents al soldà Hom li ha atribuït, sense fonament, la redacció del poema Yūsuf u Zulayhā ,…

Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, el 1608 ingressà a l’orde, del qual fou comanador 1631, castellà de Malta 1640-42, capità de la galera de Sant Llorenç 1642-44, batlliu de Mallorca i, finalment, elegit gran mestre 1660 en el moment de la represa de les operacions venecianes per a l’alliberament de Càndia del poder turc Féu restaurar i pintar l’església prioral de Sant Joan per l’artista calabrès Mattia Preti, i amplià la Sacra Infermeria Morí de pesta, i li fou erigit un magnífic mausoleu a la capella de la llengua d’Aragó, a Malta El succeí en el càrrec el seu germà…

Fill de Constantí I el Gran, rebé la part oriental de l’imperi Lluità contra els perses A la mort dels seus germans Constantí II 340 i Constant 350, hagué de lluitar contra els usurpadors Magnenci, Vetrani i Nepocià Vencé el primer a Mursa, Pannònia, el 351, i s’apoderà de les províncies del Danubi Conquerí després Itàlia 352 i les Gàllies 353 Defensà l’heretgia ariana i convocà els concilis antinicenians d’Arle 353 i de Milà 355 Morí a Cilícia 361 quan es dirigia a lluitar contra el seu cosí Julià, que havia estat proclamat august per les tropes de les Gàllies 360

Descendent d’una antiga família d’apotecaris, estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en medicina a Barcelona 1787 Fou secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i collaborà en les seves Memorias Exposición de la doctrina homeopática Traduí diverses obres mèdiques del llatí, del francès i de l’alemany al castellà El 1794, en ocasió de la guerra Gran, publicà al “Diario de Barcelona” una Exhortación pública al pueblo catalán , que el capità general féu traduir al català El seu fill Francesc Xavier Coll i Jover Barcelona 1799 — 1847, advocat, fou alcalde de Barcelona 1839…

Fill del comte Cèntul I V de Bearn i de la comtessa Beatriu I Es casà en segones noces amb Estefania, filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona El 1118 collaborà amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, en la presa de Saragossa contra els musulmans reté homenatge al rei aragonès 1122 i rebé en feu Rueda de Jalón i, quan serien conquerides als musulmans, Santa Maria d’Albarrasí i la meitat de Tarassona El 1127 la seva intervenció assolí d’evitar un conflicte bèllic entre el rei d’Aragó i Alfons VII de Castella, que hom resolgué per les paus de Támara

Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV i de Joan II Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà 1458, i governador de Rosselló i de Cerdanya 1460 En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell Vilanova de Banat i Arsègel 1468 Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el…

Fou un dels fundadors de Crèdit Hipotecari i Mercantil SA 1864, i comprà el castell de Montesquiu El seu net, Josep Maria Juncadella i Robert , es casà amb Àngela Burés i Regordosa, d’una família propietària de fàbriques tèxtils a Anglès —amb el salt del Pasteral, avui d’Hidroelèctrica de Catalunya SA— i a Castellbell i el Vilar, que heretà el fill, Josep Maria Juncadella i Burés Barcelona 1908, enginyer elèctric, administrador únic d’Indústries Burés SA, president d’Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d’Assegurances i del consell regional del Banco Central a Catalunya…

Fill d’un antic communard , aviat començà a militar en el moviment anarquista El 1909 fou elegit secretari de la CGT, càrrec que conservà després de l’escissió 1921 de la CGTU comunista, i desenvolupà un programa de reivindicacions realitzables dins el sistema capitalista En formar-se el Front Popular, acceptà la reunificació sindical El 1943 fou deportat pels alemanys a Buchenwald Després de la Segona Guerra Mundial, en comprovar la força dels comunistes a la CGT, se'n retirà per fundar la CGT-FO El 1949 fou un dels fundadors de la Confederació Internacional de Sindicats Lliures…