Resultats de la cerca

Fill d’obrers, rebé el sacerdoci 1935 i es doctorà en teologia amb una tesi sobre Rosmini Professor de seminari i responsable diocesà de catequesi, fou elegit bisbe de Vittorio Veneto 1958, patriarca de Venècia 1969 i cardenal 1973 Moderat, de relacions fàcils, compensà la intransigència doctrinal amb una gran humanitat La participació en el concili II del Vaticà i en els sínodes episcopals el revelaren primordialment com a pastor Amb el nom que escollí per a papa indicà que volia continuar l’obra renovadora dels seus dos predecessors, però morí als trenta-tres dies de la seva…

El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales, a Madrid, on…

Fill de Manuel II , fou associat al tron de l’imperi el 1419 Per tal d’obtenir l’ajut dels llatins contra els turcs, que amenaçaven l’imperi, es mostrà disposat a restablir la unió de l’Església ortodoxa amb Roma Assistí personalment al concili de Ferrara-Florència 1438-39, acompanyat del patriarca Josep, de Bessarió i d’un bon nombre de bisbes Acceptà la unió proclamada a Florència per la qual cosa fou malvist al seu retorn, ja que els seus súbdits es negaren a acceptar aquesta unió Rebé ajut només de polonesos i hongaresos contra els turcs i fou derrotat per aquests a Varna el…

Fill i successor de Basili II, unificà una gran part de Rússia centralització del poder, unificació del sistema judicial, etc i lluità contra Suècia, els grans prínceps lituans i els livonians Repartí una part de les terres de la noblesa entre els soldats, establí relacions diplomàtiques amb diverses nacions europees i estimulà la influència cultural occidental Casat amb Sofia Paleòleg, neboda del darrer emperador bizantí, Constantí XII, importà a la cort la pompa bizantina, es donà el títol d’'autocràtor’ i adoptà l’àguila bicèfala de Bizanci Cridà l’arquitecte italià Aristotile…

Filla dels prínceps Eduard de Parma i Dorotea Sofia del Palatinat, es casà 1714 amb Felip V d’Espanya i aconseguí l’ascens d’Alberoni, decidida a enfrontar-se al predomini austríac a Itàlia, a fi d’obtenir-ne estats per als seus fills Parma i Piacenza 1731 i Nàpols i Sicília 1734 per al primogènit Carles i, posteriorment 1748, Parma, Piacenza i Guastalla per a Felip Volgué mantenir la seva gran influència durant el regnat de Ferran VI d’Espanya, però aquest la desterrà a La Granja 1747 Fou nomenada regent 1759 fins a l’arribada des de Nàpols del seu fill Carles Carles III d’…

Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània 1401, es casà 1407 amb Jaume d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat Jaume II En produir-se la revolta d’aquest 1413, adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora obtingué que Ferran I no el condemnés a mort Els seus béns, però, entre els quals el dot, de 50000 lliures, li foren confiscats 1413 Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada 1417 per Alfons IV en retornar-li els béns que hom li havia segrestat

Fill del castlà Ramon de Gurb i d’Adelaida de Mont-ral Es formà a la canonja de Vic, al costat de Bernat Calbó Tingué, a més, relació llarga i personal amb Ramon de Penyafort El 1244 era ardiaca de Barcelona Essent bisbe assistí amb el rei Jaume I el Conqueridor al primer concili de Lió, l’acompanyà en l’expedició a Múrcia, i fou ambaixador seu per a negociar amb el rei de França el tractat de Corbeil Protegí els ordes religiosos, organitzà els béns eclesiàstics i donà forma a la Pia Almoina Defensà el culte de la Immaculada Concepció el 1281 decretà de precepte la festa al…

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I, fou excomunicat pel fet d’haver donat mort a l’arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls 1194, oncle de la seva muller Guillema de Castellvell , amb la qual s’havia casat el 1189 Per a ésser absolt li calgué sotmetre's a una penitència pública s’absentà de Catalunya, on no tornà fins el 1205 El 1215 succeí el seu germà Gastó VI, i durant els vuit anys que dirigí el vescomtat es revelà com un governant excellent La recopilació dels usos i els costums bearnesos i les seves disposicions legislatives influïren decisivament en l’…

Segon fill del rei Frederic Guillem III, succeí el seu germà Frederic Guillem IV, de qui havia estat regent des del 1858 Amb l’ajut de Bismarck aconseguí que el parlament votés els crèdits necessaris per a reformar l’exèrcit 1862 Així conquerí els ducats danesos de Slesvig i Holstein 1864-65 i obtingué la victòria en la guerra Austroprussiana 1866 Després del triomf en la Francoprussiana 1870, fou coronat a Versalles emperador alemany No estigué sempre d’acord amb la política del seu primer ministre Bismarck, sobretot pel que fa referència al Kulturkampf això no obstant, el…

Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, succeí el seu germà Manfred I 1317, però governà el ducat per mitjà de vicaris Alfons Frederic d’Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria Nicolau Llança, que féu treva amb els venecians, 1331 El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d’Aragó El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li —per disposició testamentària del seu pare— galeres i gent per tal d’anar a prendre possessió dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1337 ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-…