Resultats de la cerca
Es mostren 11899 resultats
Santa Maria de l’Om (Ventalló)
Art romànic
Situació Es tracta de l’antiga parròquia del llogarret de Pelacalç, situat al bell mig de la plana, uns 5 km a llevant del seu cap de municipi L’antiga església parroquial avui santuari, de Santa Maria de l’Om, és separada del nucli del poblet de Pelacalç, 1 km al nord-est És equidistant d’aquest poble i del veí de Montiró Mapa 296M781 Situació 31TEG054666 Pelacalç es troba a la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries D’aquesta carretera, entre Pelacalç i Montiró, surt, a mà esquerra, un bon camí per arribar al santuari Un altre camí s’agafa a la carretera de la Bisbal d’Empordà a…
La pintura mural en el romànic més tardà
L’art a cavall entre els segles XII i XIII presenta un conjunt de particularitats que sovint han fet que fos un moment oblidat o molt poc valorat pels historiadors de l’art, molt capficats en el moment romànic o ja en les novetats gòtiques De fet, els moments «de transició» acostumen a ser poca cosa més que l’excusa per començar o per cloure un determinat període artístic, que és on realment es desenvolupa l’activitat investigadora S’ha de tenir present, però, que la història i els seus diferents moments no tenen un principi i un final estrictes, sinó que el pas del temps és sempre fluid, i…
Mura

Vista general del poble de Mura
Robert Photography (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Bages, al sector sud-est de la comarca, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Llorenç del Munt; el Montcau, 1.053 m, al límit est, és el punt culminant del terme.
Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…
punta Blanca
Cap
Cap de la costa de l’Alt Empordà, dins el terme del Port de la Selva, entre la cala Fornells i el cap Gros; és el punt més septentrional de la península del cap de Creus.
estudi de recerca de dosi
Farmàcia
Estudi clínic que consisteix a administrar dosis distintes d’un fàrmac a grups diferents de pacients amb l’objectiu d’establir la dosi més adequada des del punt de vista de l’eficàcia i la seguretat.
frita
Tecnologia
Mescla obtinguda de l’escalfament de sílice, sosa i altres materials a una temperatura per sota del punt de fusió del conjunt (entre 500ºC i 600ºC), que, un cop refredada es fon per a fabricar vidre.
fileta
Indústria tèxtil
Bastidor que, en algunes màquines tèxtils, com les metxeres, les filadores, les bobinadores, els ordidors, els telers de gènere de punt, etc, serveix per a col·locar-hi les bobines, els rodets, els bots o els cabdells.
Generalment va proveïda d’un dispositiu tensor del fil, d’òrgans de guia i de mecanismes automàtics de parada, que actuen en trencar-se el fil La fileta doble duu unes bobines de reserva, nuades amb les que es van desenrotllant
seguidor solar
Tecnologia
Mecanisme automàtic destinat a mantenir orientat en direcció al sol un aparell de mesura de la radiació solar, un aparell de captació solar o un reflector per a dirigir la llum solar a un punt concret.
Els seguidors solars poden ésser d’un eix bé de seguiment azimutal, bé de seguiment de l’altura solar o de dos eixos simultàniament Emprats com a suport de panells fotovoltaics, serveixen per a augmentar-ne significativament la productivitat
semàfor
Transports
Aparell instal·lat en un punt elevat i ben visible, generalment fixat sobre un pal vertical metàl·lic o de formigó, que permet d’ordenar el trànsit de carrers i carreteres, especialment en els encreuaments dels nuclis urbans.
En els semàfors de trànsit els senyals són donats per tres llums de diferents colors el superior, de color vermell, indica que els vehicles que el tenen al davant han de parar l’inferior, de color verd, indica que poden passar, i el del mig, de color groc o ataronjat, indica precaució i marca una pausa entre el verd i el vermell abans del canvi de senyal Sovint els semàfors que regulen el trànsit dels vehicles són sincronitzats amb uns altres, generalment més petits, que regulen el pas dels vianants Els més comuns, ultra els que són constitutivament iguals que els dels vehicles, són de dos…
meta
Arquitectura
A l’antiga Roma, cadascun dels dos pilars o fites situats a un cap i a l’altre del circ que servien per a senyalar el punt on havien de girar les quadrigues en una cursa.