Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
alveolització
Geomorfologia
Forma d’erosió que produeix cavitats alveolars, o alvèols, en les roques, especialment en els gresos, els esquists arenosos, els conglomerats, etc.
Es produeix en llocs on la roca és fàcilment disgregable , especialment a la vora de la mar, on les roques reben l’acció de l’aigua salada o bé a les regions de clima àrid Fenòmens que poden produir l’alveolització són la condensació de gotes de rosada, l’acció del vent carregat de sorra i el glaç També hi collaboren fenòmens químics i bioquímics Aquestes cavitats alveolars s’engrandeixen i fins poden arribar a ésser habitables pels homes o pels ramats
memòria flaix
Tipus de memòria EEPROM que permet esborrar o escriure a múltiples localitzacions de memòria en una operació de programació.
Les EEPROM normals solament permeten esborrar o escriure a una localització cada vegada
lent de contacte
Oftalmologia
Càpsula de plàstic o de vidre que hom aplica sobre la còrnia per corregir algun defecte de la visió.
Les lents de contacte substitueixen les ulleres per raons estètiques o de seguretat
desiderata
Arxivística i biblioteconomia
Demanda que fa un lector o un encarregat d’una biblioteca per tal que sigui adquirit un llibre determinat.
La llista de desiderates és sotmesa a l’aprovació del director o encarregat
rave de mar
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 15 a 50 cm d’alt, de fulles carnoses, pinnatífides o sinuades, de flors liles o blanques, en raïm, i de fruits siliquosos formats per dos articles monosperms, l’inferior amb dos corns.
Creix en platges i en terrenys sorrencs litorals, més o menys ruderals
fe
Religió
Adhesió personal a Déu, a una religió —als seus dogmes o les seves veritats fonamentals—, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
Bé que és difícil de determinar l’especificitat de l' acte de fe respecte a actituds similars que només impròpiament poden rebre aquest nom, hom pot dir, en general, que la fe té una certa relació amb el que sol ésser anomenat Déu déu, i així la comprensió que hom tingui d’aquest condiciona el significat de l’acte de fe Segons el cristianisme, la fe és una virtut teologal per la qual el creient, en adherir-se a la paraula de Déu i a la revelació de Crist, fa seu el que Déu ha manifestat sobre ell mateix i sobre la salvació promesa als homes Considerada, doncs, com a do de Déu, la fe és…
mètopa
Detall de les mètopes, situades entre els tríglifs i sota del frontó, del fris dòric del Partenó, temple perípter de l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l’epistili, comprès entre dues obertures per a la inserció dels tríglifs.
Al principi la constituïa un bloc gros de marbre o de terra cuita pintat de color vermell o turquesa, però posteriorment el bloc fou esculpit amb relleus allusius a escenes mitològiques Entre les mètopes més antigues, cal esmentar les d’alguns temples de la Tròade i de Selinunt segles VII-V aC, les dels tresors dels sicionis i dels atenesos a Delfos principi del segle V aC, les del temple de Zeus, a Olímpia decorades amb els dotze treballs d’Hèracles, i, sobretot, les que ornaven el Partenó En aquest temple i d’una manera excepcional, les mètopes no sols eren frontals o posteriors, sinó també…
consell de la mercaderia
Història
Òrgan de govern de les corporacions o col·legis de mercader
de les ciutats i les viles mercantils catalanes sorgits als s. XIV i XV.
Les llotges llotja eren llur seu i actuaven conjuntament amb els cònsols de mar o de llotja cònsol de mar i amb els defenedors defenedor de la mercaderia Tenia la funció de mantenir, defensar i fomentar el comerç, de donar llicència per exercir-lo àdhuc als estrangers i de tenir cura de les imposicions, especialment de collectar el dret del pariatge o de l’imperiatge Fou anomenat sovint també consell del pariatge o de l’imperiatge , i a Barcelona rebé el nom de Consell de Vint Suprimits amb els decrets de Nova Planta 1707-16, foren substituïts, a les…
indefinit | indefinida
Gramàtica
Concepte gramatical oposat al de definit i aplicat sobretot a l’article, als adjectius i als pronoms, als quals confereix una significació d’indeterminació o de vaguetat.
L' article indefinit un, una, uns, unes , que molts gramàtics inclouen més aviat dins les formes adjectivals o pronominals, pot revestir matisos especials de significació, com és ara el de qualitat principal o característica és un gandul/és gandul , el d’allusió emfàtica a qualitats conegudes d’una cosa o persona caldria un Einstein per a resoldre aquest problema ha travessat tot un Pirineu , el d’aproximació quantitativa eren uns cinquanta a menjar i el de substitució emfàtica de l’article definit un home honrat no ho faria, això Entre els…
fotó
Física
Quàntum d’energia en forma de radiació electromagnètica, emès o absorbit per la matèria.
Fou introduït per Einstein, l’any 1905, per donar una explicació satisfactòria de l’efecte fotoelèctric Amb la realització d’experiències de xoc entre electrons i radiació lluminosa efecte Compton hom ha pogut constatar el caràcter de partícula que presenta a vegades el fotó, la qual cosa permet d’associar-li un moment hv/c i una energia hv v essent la freqüència de la radiació El fotó té spin igual a 1, i, per tant, és un bosó com que la seva massa en repòs és nulla, l’helicitat del fotó només pot ésser 1 o -1, però no 0 Hom el representa pel símbol γ