Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
llengües eslaves
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic pertanyent al tronc indoeuropeu.
Fins al segle X la llengua comuna dels pobles de l’Europa oriental i Rússia fou l’eslau de primer en sorgiren dialectes i més tard llengües amb característiques pròpies Llur escriptura més característica és la ciríllica Al subgrup meridional pertanyen una sèrie de parles, localitzades entre l’Adriàtica i la mar Negra, que han originat quatre llengües diferents el serbocroat, d’alfabet llatí a Croàcia i ciríllic a Sèrbia, amb característiques sintàctiques i gramaticals semblants a les del rus l’eslovè, emparentat amb el serbocroat, d’alfabet llatí, parlat al NW de Iugoslàvia el búlgar, d’…
Pardubice
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Oriental, Txèquia, a l’E de Praga i a la vora de l’Elba.
Centre d’una activa zona industrial, disposa d’indústries químiques i electròniques i una refineria de petroli Entre els monuments que conserva moltes construccions renaixentistes, cal esmentar les esglésies dedicades a sant Bartomeu i als Tres Reis, d’estil gòtic tardà, i la “Porta Verda” 1507
taborita
Història
Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Zižka a la plaça forta de Tabor (Bohèmia) el 1420.
Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat 1424 els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein 1429-30 Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod 1434, per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436 Alguns passaren a la clandestinitat
cultura d’Unĕtice
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze, a Bohèmia i Moràvia, coneguda també amb el nom germanitzat d’Aunjetitz.
Durant una primera fase, vers el 1800 aC, utilitzà encara el coure, però en el moment de florida, vers el 1600 aC, és una cultura del bronze, caracteritzada per la varietat de l’utillatge metàllic alabardes, torques, etc i per la ceràmica llisa S'estengué per una bona part de l’Europa central
Anton Thadäus Johann Nepomuk Stamitz
Música
Compositor, violista i violinista alemany .
Fill de Johann Stamitz , aprengué violí amb el seu germà Karl , i el 1764 arribà a ser segon violinista en l’ orquestra de Mannheim El 1770, tots dos germans es traslladaren a París, on Anton residí almenys durant vint anys Allí compongué el gros de la seva obra, principalment concerts, quartets i duos Quan Karl marxà a Londres, el 1777, Anton ocupà un lloc destacat en els cercles musicals de la capital francesa i hi tingué grans èxits com a concertista Pel que sembla, formà part de l’orquestra de la cort de Versalles del 1782 al 1789, any a partir del qual no hi ha…
August Wilhelm Ambros
Música
Musicòleg, pianista i compositor austríac.
Es doctorà en dret a la Universitat de Praga i fou un estudiós de la música des d’una perspectiva històrica profundament hegeliana Era un gran admirador de F Mendelssohn i R Schumann, de la mateixa manera que de H Berlioz i F Liszt, especialment durant la seva joventut La seva condició de catòlic practicant i la seva relació amb Pius IX li van obrir les portes dels arxius papals per dur a terme unes investigacions finançades per l’Acadèmia Austríaca de les Ciències El 1869 començà a impartir classes d’història de la música a la Universitat de Praga, i el 1872 es traslladà amb la seva família…
Alois Aehrenthal
Política
Polític austríac.
Comte de Lexa von Aehrenthal Fou ambaixador a Sant Petersburg 1899-1906 i ministre de la casa imperial i d’afers estrangers 1906-12 El 1908 dugué a terme l’annexió de Bòsnia i Hercegovina Practicà una política d’aliances per tal de consolidar el prestigi de la monarquia
turons Txecomoravians
Conjunt de relleus que constitueixen el vorell sud-oriental de Bohèmia i la separen de la conca de Brno (Moràvia).
Són formats per materials antics granit i s’estenen en direcció NE-SW, amb una longitud de 150 km i una altitud màxima que no supera els 850 m Són coberts de boscs
České Středohoří
Massís
Massís eruptiu del nord de Bohèmia, a l’est de les muntanyes Metal·líferes, on s’encaixa profundament el riu Elba.
Leopold I

Leopold I.
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i de Bohèmia i arxiduc d’Àustria (1658-1705) i rei d’Hongria (1655-1705).
Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la Haia, la Lliga d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina