Resultats de la cerca

Professor a la Sorbona, fou capdavanter de la sociologia estructural Escriví Idéé du droit social 1935, Essais de sociologie 1939, Éléments de sociologie juridique 1940, Déclaration des droits sociaux 1944, Karl Marx et la sociologie du XXè siècle 1948 i Dialectique et sociologie 1962

Professor de la facultat teològica de Lió i un dels teòlegs influents en el concili II del Vaticà, entre les seves obres destaquen Catholicisme 1938, Le drame de l’humanisme athée 1945, Surnaturel 1946, diversos escrits sobre exegesi medieval i sobre Teilhard de Chardin, L’Église dans la crise actuelle 1969, Paradoxe et Mystère de l’Église 1967, Athéisme et sens de l’homme Une double requête de ''Gaudium et spes ' 1968, La foi chrétienne 1969, Les églises particulières dans l’Église universelle 1971 El seu interès per la història de la teologia se centrà en Pic de la Mirandole 1974, La…

El seu cognom és grafiat habitualment Xammar Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat És autor de les obres De officio iudicis et advocati 1639, Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae 1644, obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb…

S'exilià amb motiu de l’ocupació soviètica Enuncià la llei de l’esquema anterior de les formes romàniques, i defensà la teoria que l’art medieval d’Occident té arrels orientals És autor de La stylistique ornamentale dans la sculpture romane París 1931, Art sumérien, art roman París 1934, Problème de l’ogive et l’Arménie París 1936, L’église cloisonnée en Orient et en Occident Bruges 1941 i La troisième sculpture romane 1958 Estudià a fons l’evolució dels termes fantàstics i simbòlics a través de l’art medieval en obres com Le Moyen Âge fantastique 1955 o Réveils…

Aquesta església és la parròquia d’Urús, que apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que s’ha de considerar del final del segle X Urús, amb la seva església, va ser possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquesta vinculació té el seu origen en els llegats que el comte Sunifred II de Cerdanya va fer a dit monestir en el seu testament de l’any 965, entre els quals figurava l’alou d’Urús Es tractava d’un gran domini muntanyenc de boscos i pastures com el que el mateix Sunifred donà a Sant Martí del…

Situació Absis de l’església, únic element conservat de l’època romànica ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església de Sant Pere és situada al centre del poble d’Osseja, població a la dreta de la Llavanera, a la zona de contacte entre la muntanya i la plana Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 20” N - Long 2° 2’ 27” E Osseja és 3 km al sud-est de la Guingueta d’Ix, per la carretera D-70 RMAE Història Osseja és una de les parròquies de la Cerdanya esmentades en l’acta de consagració de la Seu de l’any 839 document redactat segurament al final del segle X L’any 947 Guisad, bisbe de la Seu…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nordoccidental L Prat Sant Julià forma part del tranquil llogaret munanyenc del municipi d’Odèn anomenat Canalda, emplaçat entre la serra de Querol i la de Canalda, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, prop de la riera de Canalda A ponent té l’escarpat vessant del puig Sobirà, denominat la roca de Canalda Mapa 292M781 Situació 31TCG776647 S’hi va per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al punt quilomètric 23,700 hi ha la font de coll de Jou una vegada en aquest indret, cal trencar, a mà esquerra, i seguir la…

Ha escrit nombrosos llibres d’ensenyament, com ara Jésus un homme et puis , Pour lire la Bible 1983 i Pour vivre le mariage 1986 També ha fet importants treballs de traducció, com L’Amour et la Réconciliation 1992 o Le Judaïsme à l’aube du Christianisme 1986

De l’escola neoaristotèlica, fou catedràtic a València i a Valladolid Entre les seves obres figuren els Commentarii in universam Aristotelis logicam 1612, In VIII libros Physicorum 1614 i In libros de anima, et generatione et corruptione 1615, que tingueren un bon acolliment a les universitats

Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane Publicà una gran quantitat de documents importants i hi collaboraren, entre molts d’altres, FPThiers, Alart, PPuiggarí, PVidal, JCalmette, EAragon —que la dirigia el 1920—, JSPons i MRobin