Resultats de la cerca

Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n…

Aquesta fortificació es trobava inclosa dins el terme del castell de Claramunt La identificació de la domus de Vilanova és problemàtica ja que es pot confondre amb la domus de Vilanova d’Espoia La primera notícia segura és de l’any 1206 data en què Pere de Claramunt encomanà a Guillem de Montbui la seva domum cum fortitudine situada al costat de Vilanova del Camí Els Cardona degueren posseir també importants drets al lloc L’any 1224 el vescomte Ramon Folc IV encomanà la fortalesa a Guillem de Montbui per tal que la defensés contra Guillem de Claramunt i…

Els Entença El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre 1065 Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa 1137 Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller 1131 i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda 1135 descendent potser, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, el seu parentiu…

Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon , rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a…

Situació Torre poligonal del castell, fa poc restaurada, amb els voltants malmesos i degradats per una antiga explotació guixera ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Fotografia del començament de segle, amb l’antic nuclidel poble i l’església, entorn del castell, ara desapareguts Centre d’Estudis Comarcal d’lgualada El castell d’Òdena és situat en un turó guixós que domina la conca d’Òdena Al seu voltant s’estén la població actual, abans agrupada, conjuntament amb l’església parroquial de Sant Pere, dins el clos del castell Mapa 35-15391 Situació 31TCG866071 Òdena és a uns 3,5 km d’Igualada per la…

El 1213 Guillem de Portaran donà la potestat del castell a Guillem d’Erill

És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa , probablement acabat el 1629

El castell de Queralt es trobava situat sobre el barranc de Sant Pere Les primeres referències d’aquest castell corresponen a l’any 1072, quan Arnau Mir de Tost manà redactar el seu testament i entre les seves disposicions donà a la seva filla Letgarda i al seu marit Guerau Ponç II de Cabrera el castell de Queralt Es desconeix com aquest castell passà a la família Meià, ja que l’any 1115 Guillem Guitard de Meià manà redactar el seu testament, en el qual deixava el castell de Queralt al seu fill Arnau Guillem i disposava que, després de la mort d’aquest, havia de…

El 1250 el papa Innocenci IV reconegué per jutge d’Arborea el comte Guillem de Capraia, que ocupà el jutjat del 1253 al 1264 Fou tutor de Nicolau, fill del comte Guillem, almenys des del 1263 fins a la seva mort, el 1274, en què esdevingué jutge efectiu enfront de Guillem, germà menor de Nicolau Les oposicions internes li feren demanar, el 1284, l’aliança de Pere II de Catalunya-Aragó, i s’iniciaren així les intervencions reials catalanes que portaren més endavant a l’ocupació de l’illa

Senyor de Paulhan i Poget Fill de Guillem VI de Montpeller En morir el seu germà Guillem VII de Montpeller 1172 fou nomenat tutor i procurador del seu nebot Guillem VIII El rei Alfons I el nomenà procurador de Provença el 1167, càrrec que tingué fins a la seva mort Acompanyà el rei en missions delicades, com en les dues entrevistes amb el seu rival, el comte Ramon V de Tolosa 1174 i 1176 En morir, el succeí en la procuració de Provença Ramon Berenguer, germà del rei Alfons, amb el títol de comte