Resultats de la cerca
Es mostren 720 resultats
el Segarró
Masia
Hostal
Masia i hostal del municipi d’Albocàsser (Alt Maestrat), a l’extrem occidental del terme, a la confluència de les rambles de la Viuda i Carbonera.
batllia d’Alcalà
Història
Antiga comanda del maestrat de Montesa que comprenia la vila d’Alcalà de Xivert i els castells de Xivert i de Polpís amb els termes respectius.
coc
Gastronomia
Nom de diferents menes de coques, freqüents a la Cerdanya, l’Urgell, el Camp de Tarragona, el Priorat, el Baix Ebre, els Ports i el Maestrat.
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques, i durant l’Edat Mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies, i algunes estaven reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàstiques es troben en el Llibre Vermell de Montserrat , on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del segle XIV Com a herència del ritu…
El gripau pintat meridional
Les poblacions de gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae del País Valencià mostren un disseny molt variable mentre que alguns exemplars presenten una coloració poc contrastada, altres exhibeixen taques fosques dorsals separades per una línia vertebral més clara Vicent Sancho El gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae és un endemisme ibèric que es coneix des de fa relativament poc temps, ja que es va descriure l’any 1986 La seva consideració d’espècie és controvertida, ja que, si bé els estudis genètics basats en el DNA mitocondrial reforcen la diferenciació d’aquesta…
Merla roquera
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Cercavores
Àrea de nidificació del cercavores Prunella collaris als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie regularment distribuïda a l’alta muntanya pirinenca, regió que abandona majorment en arribar les èpoques més fredes llavors davalla a comarques de relleus accidentats en els dominis de la muntanya mitjana i la terra baixa mediterrània, i es pot observar, fins i tot, just al nivell de la mar L’àrea de cria dels cercavores queda ben delimitada, puix que ocupa d’una manera força homogènia els estatges subalpí i alpí en el domini supraforestal, fins a l’inici de la regió de les…
font

Roma. Fontana de Trevi
© Fototeca.cat-Corel
Art
Construcció i obres públiques
Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d’una canal o una aixeta o d’unes quantes per on surt l’aigua.
Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…
tossal d’Encanader
Cim
Cim (1 396 m) dels ports de Beseit, dins el terme de Pena-roja (Matarranya), al límit entre aquesta comarca i la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat).
serra de Gúdar
Massís
Massís muntanyós de la península Ibèrica, a la Serralada Ibèrica, al N de l’Alt Millars, Terol, i que s’estén vers l’E fins al Maestrat.
És format per materials mesozoics i presenta en el seu relleu formes pesades La màxima altitud és el cim de Peñarroya 2019 m, on neixen el Millars, l’Alfambra i el Guadalop
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina