Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
Camí de Ponts a la Conca de Dellà (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Antic camí de bast, d’origen alt-medieval, que unia Ponts i Gualter amb el Pallars Jussà ECSA - J Bolòs Antic camí que unia, almenys des de l’alta edat mitjana, Ponts i Gualter amb la Conca de Dellà, passant per Folquer i la collada de Comiols Mapa 34-13329 Per a resseguir-ne un tros, es pot agafar la carretera actual que va de Gualter a Folquer Poc després de Gualter, abans d’emprendre la pujada, a mà esquerra hi ha una granja Dels camps que hi ha darrere d’aquesta granja surt el camí També es pot agafar, en un tram superior, des de poc després del trencall de la pista de…
Sant Bernabé d’Aguilera (Òdena)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de la capella de Sant Bernabé, unida al mas homònim, restaurada i en bon estat de conservació ECSA - F Junyent i A Mazcuñán És una capella situada dins el recinte del mas de Sant Bernabé, al raval de l’Aguilera, estès, sota el puig del mateix nom, a la banda oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG887082 Des d’Òdena cal prosseguir per la carretera de Manresa, d’on surt una carretera asfaltada que mena a l’Aguilera Just en arribar-hi, a mà esquerra comença un camí que descriu un revolt en el seu inici, que puja cap al mas de Sant Bernabé Tenen…
Castell de la Terrassa (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Fragment de mur de l’antiga torre sobre un terreny molt erosionat que ha fet desaparèixer gran part de les seves ruïnes ECSA – A Villaró Les restes de la torre coneguda com el castell de la Terrassa s’alcen en un turó a la serreta que separa les valls d’Aravell i de Bellestar Mapa 34–10215 Situació 31TCG697905 Abans d’arribar al poble d’Aravell, per la mateixa carretera que porta a Castellbò, cal travessar un torrent per un pont de baranes metàl liques De la dreta del pont, mirant a Aravell, surt un camí que mena als camps que hi ha sota els turons que formen la carena que separa el…
Sant Climent del mas de la Torre (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Petita església de Sant Climent, que presidia un antic nucli, ara despoblat i ruïnós ECSA – M Anglada L’església queda al costat de migjorn en una cota 250 m més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 m d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls Mapa 34–10215 Situació 31TCG668942 S’hi arriba a través d’una pista, que surt d’Aravell, situada a 5…
Castell de la Guàrdia d’Ares (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista aèria del poble actual amb el nucli antic en ruïnes, sobre el turó presidit per l’església, al costat de la qual hi ha les restes del castell ECSA – TAVISA Els vestigis del castell de la Guàrdia d’Ares es troben al capdamunt del poble, vora l’església Mapa 34–11253 Situació 31TGC547832 La Guàrdia és situada en un dels contraforts de la Serra d’Ares, a la part alta de les Valls d’Aguilar i a l’entrada dels plans de Taús Per anar-hi cal agafar la carretera que de Noves de Segre puja fins a Taús i els Castells Història No hi ha dades sobre l’origen del castell, tot i…
Castell de Fontelles (Ribera d’Urgellet)
Situació Estances i mur de llevant d’aquest antic edifici, de planta rectangular molt ben definida ECSA - A Villaró El castell de Fontelles o Castell de Briançó es troba dalt del Tossal del Franc, a l’extrem nord de la carena que separa la vall de Tost de les petites valls tributàries del Segre, a l’alçada d’Adrall i el Pla de Sant Tirs Mapa 34-11253 Situació 31TCG708847 Del Pla de Sant Tirs surt una pista forestal que s’enfila decididament per la serra A uns 5 km del poble s’arriba a un planell amb una construcció de tres pisos i les restes d’altres cases Cal prendre una nova pista forestal…
Castell de Miralles (Tremp)
Art romànic
Situació Un aspecte d’un dels fragments de mur més ben conservats d’aquest desaparegut castell ECSA - R Larrègula L’avui despoblat de Miralles és situat a la confluència del torrent de Llastarri amb el barranc del mateix nom, al peu de la serra de Sant Gervàs, aprofitant un petit replà profundament excavat per les encaixades aigües Com el nom indica, l’emplaçament destaca per la seva visibilitat, de manera que a ull nu hom domina tota l’estratègica vall Mapa 32-11251 Situació 31TCG162865 L’accés es fa pel pont de la presa de Sopeira al quilòmetre 109 de la N-230 Després s’agafa el camí de l’…
Òliba
L’òliba Tyto alba és un rapinyaire nocturn mitjà entre 32 i 34 cm d’aspecte inconfusible, a causa dels tons claríssims o daurats de tot el seu cos beix i marró clar al dors i les ales, blanc o crem al pit i l’abdomen, altrament tot clapat de motes negres o molt fosques, i també a causa de les grans ulleres que li emmarquen la cara És un devorador de petits vertebrats els ossos i pèls dels quals regurgita polidament egagròpiles, de crit llòbrec i esfereïdor, hoste habitual de torres i campanars Tony Tilford/Index L’òliba és una espècie sedentària, hivernant i nidificadora als Països Catalans…
Sistema nerviós central
Anatomia humana
El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina