Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
Hans Carl Artmann
Literatura
Escriptor austríac.
Se serví de tots els estils literaris, des del barroc fins al surrealisme El dialecte vienès tingué una gran importància en la seva obra, que barreja el greu amb el grotesc, el llegendari i el sarcasme, el frívol i el macabre, adultera cites d’autors clàssics, i utilitzà tota mena de recursos paròdics, etc, sempre per tal de provocar els lectors De la seva àmplia obra cal destacar Gedichte über die Liebe und über die Lasterhaftigkeit ‘Poesies sobre l’amor i sobre la immoralitat’, 1975, Grammatik der Rosen ‘Gramàtica de les roses’, 1979, Die Sonne war ein grünes Ei ‘El sol era un ou verd…
baronia de Pinós
Història
Jurisdicció senyorial que des del segle XI pertanyia al llinatge dels Pinós
.
Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes…
Malta 2018
Estat
La ciutat de la Valetta va ser la capital cultural europea 2018, i entre altres actes es van celebrar el Carnaval febrer, el Festival Verd maig, la Fashion Week maig-juny, el Festival de Cinema juny, el Festival Internacional d’Art juny-juliol, el Festival Mediterrani de Literatura agost, el Festival de Jazz juliol, la Nit Blanca 6 octubre i el Festival del Llibre novembre Aquestes activitats van distreure, relativament, dels esdeveniments polítics i socials del país, com el debat sobre el rescat dels immigrants en aigües de la Mediterrània central –en què les autoritats de l’…
Les hepàtiques o marcanciates
Característiques generals Amb uns 300 gèneres i unes 8000 espècies, les hepàtiques figuren entre les plantes terrestres més senzilles Es diferencien del grup anterior per molts caràcters les cèllules amb cloroplasts nombrosos, sense pirenoides, l’absència d’estomes a l’esporòfit però la presència de porus al gametòfit, l’esporòfit típicament portat per una seta i sense clorofilla, mai obert per dues fissures longitudinals, etc Per altra banda, l’aparell vegetatiu presenta una gran varietat, segons els grups Tenen una gran preferència pels llocs ombrívols i humits El gametòfit Tipus de…
Rafael Vives i Azpiroz
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de…
lloro

Lloro
© Lluís Prats
Ornitologia
Nom donat als ocells de l’ordre dels psitaciformes
que tenen la cua curta, puix que no supera mai els 2/3 de la longitud del cos, i amb l’extrem quadrat o arrodonit.
Són més bons grimpadors que voladors, i són molt apreciats com a ocells de gàbia, puix que són domesticats amb facilitat, generalment són bons xerradors i viuen molts anys El lloro gris Psittacus erithacus ateny més de 30 cm, té la cua escarlata i la zona a l’entorn dels ulls, fins al bec, nua i blanca Habita a les selves de l’Àfrica central El lloro de cap groc o lloro reial Amazona ochrocephala ateny els 40 cm i és verd amb el cap groc i les puntes de les ales blaves Habita a l’Amèrica Central i del Sud, juntament amb el lloro de front blau A aestiva i el lloro de front…
La Lira Vendrellenca
Esport general
Entitat cultural i esportiva del Vendrell.
Fou fundada el 1889 per promoure la cultura catalana, en especial, el cant coral El 1974 creà el Grup Muntanyenc gràcies a l’acció del Club de Joves, el grup Blau i Verd i el moviment escolta Practica l’excursionisme, el senderisme, l’escalada, l’esquí de muntanya, les raquetes de neu, l’espeleologia, les curses de muntanya i la bicicleta tot terreny Disposa de rocòdrom Des del 2002 organitza la marxa d’alta resistència Trenkakames, puntuable per a la Copa Catalana També té secció d’escacs, tennis de taula, taekwondo, ioga, txikung i billar Destaca l’equip de slot, que ha…
Castell de Castelló (Fraga)
Art romànic
L’arqueòleg R Pita localitzà aquesta antiga fortalesa a uns quants quilòmetres al nord de Fraga, vora els masos de Carlets i de l’Urbà, dominant la plana de Mont-ral J Lladonosa, en canvi, la identificà amb la veïna torre coneguda com el Castellot La fortificació de Casteillon mot mossàrab devia tenir un paper en la famosa batalla de Fraga, en què els almoràvits derrotaren Alfons el Bataller 1134 Un conegut —i potser tardà— instrument del Llibre Verd de l’Arxiu Diocesà de Lleida, en assenyalar els termini antiqui llerde , diu el següent “ Et ascendit inde usque a Monfredel et…
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en…
diòpsid

Diòpsid
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i calci, CaMgSi2O6.
Mineral que cristallitza en el sitema monoclínic, la forma dels cristalls del qual és prismàtica, amb la secció recta quadrada També es presenta en forma granular o en masses Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,5, que augmenta amb el contingut en ferro És incolor o blanc en les varietats que no contenen ferro normalment és de color verd fosc Forma, conjuntament amb l’augita i l’hedenbergita, una sèrie contínua, tant per la composició química com per les propietats físiques Hom el troba sovint en les roques que han sofert un metamorfisme de grau mitjà i alt, sobretot en les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina