Resultats de la cerca

Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d’Esparreguera colònia Sedó i alhora inicià una intensa vida política Fou elegit diputat a corts el 1899 i secretari del Foment del Treball Nacional el 1901 el 1911 en fou president Compaginà una actuació corporativa en defensa dels interessos econòmics industrials amb una activitat política vinculada a la Lliga Regionalista Senador a partir del 1911, fou assessor econòmic de Canalejas l’any 1912, participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l’estudi de l’autonomia de Catalunya el 1913 i…

Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança 1414-17 Poc després formà part d’una legació a Bohèmia 1420, presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia 1421, al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V 1422, davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la lluita contra els…

Llicenciat en Dret 1963, amb el premi Rodríguez Fornos, fou professor de la Universitat de València Registrador de la Propietat i Mercantil des del 1970, fou representant dels registradors valencians al Consell Valencià del Moviment Europeu i a l’Observatori de Dret Civil Valencià El 1975 fou redactor principal l’Estatut d’Elx, avantprojecte de l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana que s’emmarcava en el context de la recuperació nacional dels Països Catalans i que mai entrà en vigor, i de l’Informe jurídic sobre l’ensenyament del valencià en l’etapa preautonòmica Defensor de la…

Era doctor en drets, prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca d’Elna i de Barcelona El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d’Avinyó Bisbe de Vic, intervingué en el concili de Tortosa 1429, on s’extingí definitivament el cisma S'oposà a la unió de la comunitat de l’Estany a la canònica de Manresa 1425 i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general el famós jurisconsult Jaume Marquilles Assistí al concili de Basilea 1437, on el nou papa Fèlix V Amadeu VIII de Savoia el nomenà…

Fou membre de l’Esbart de Sarrià on aprengué danses de Catalunya, València i les Illes Balears Estudià dansa clàssica i espanyola a l’Institut del Teatre i s’integrà al Ballet del Gran Teatre del Liceu Marxà a Madrid, on treballà al Teatro de la Zarzuela Posteriorment, formà part del Ballet Gulbenkian de Lisboa, i féu viatges per França, Bèlgica i Holanda, on s’estrenà com a coreògraf A mitjan dècada dels setanta emigrà al Brasil, convidat pel Ballet Municipal de Sâo Paulo s’hi establí i amb el temps esdevingué director d’aquesta institució Artista emprenedor, pocs anys més tard fundà la seva…

Fill del pintor Alejandro Ferrant Fischermans, i germà de l’escultor Ángel Ferrant, fou arquitecte de l’estat, responsable de la “zona” de Lleó, Astúries i Galícia fins el 1936 Per la seva actuació durant la guerra d’Espanya del 1936, en la qual defensà el patrimoni artístic de Madrid amenaçat pels bombardeigs, i en el trasllat del tresor artístic a França a la desfeta de la República, fou depurat el 1939 Entre 1942-75 ocupà el càrrec d’arquitecte de la quarta zona del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, que comprenia Catalunya, el País València i Mallorca…

El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública…

Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a la cort L’…

Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida 1577, on morí dos mesos després de prendre possessió La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits Dedicà al cardenal Borromeo…

Vida La seva mare havia estat cantant d’òpera i sarsuela i li impartí les primeres lliçons musicals Posteriorment estudià cant amb C Hernández i el 1906 es presentà per primera vegada en públic, al Teatre Eldorado de Barcelona El mateix any debutà al Gran Teatre del Liceu com a Micaela Carmen Completà la seva formació a Milà amb M Vidal i el 1908 cantà al Teatro Real de Madrid en La sonnambula El mateix 1908 tornà al Liceu per cantar-hi Hamlet Actuà també amb èxit en teatres d’Itàlia Roma, Parma i d’Amèrica, a més de Sant Petersburg, Londres, París o Montecarlo El 1928 es presentà per…