Resultats de la cerca
Es mostren 1414 resultats
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…
Xavier Febrés i Verdú
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…
Griva cerdana
Tot i que en una bona part d’Europa la griva cerdana es troba clarament en expansió des del començament d’aquest segle, i s’estén cap a l’W, a la península Ibèrica és una espècie escassa com a hivernant i apareix, sobretot, a la seva meitat septentrional A tota l’àrea mediterrània és un hivernant escàs als territoris continentals i quelcom més rar a les Illes, on apareix irregularment fent invasions ocasionals o irrupcions, segons les més intenses onades de fred que afecten Europa Aquesta mateixa situació és la que es produeix als Països Catalans, encara que la seva raresa va augmentant…
Fotja banyuda
Coexistent als mateixos hàbitats de la fotja comuna, i amb una alimentació principalment herbívora relativament similar, la fotja banyuda no ha estat mai una espècie freqüent als nostres marjals, la qual cosa s’explica probablement pel fet que es trobava en el límit nord de la seva distribució i, per tant, en unes condicions ja una mica extremes La fotja banyuda o fotja de cresta és reputada sedentària, però es coneixen també alguns moviments irruptors, generalment hivernals Es reproduïa a l’albufera de València i, probablement, també al delta de l’Ebre i als marjals del Fondo A ponent, a…
hípica

Hípica. Cursa d’obstacles
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren…
carnaval
Folklore
Període de divertiments públics que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma.
Comença entorn de l’Epifania, però estrictament hom considera carnaval els tres dies anteriors diumenge, dilluns i dimarts al dimecres de Cendra Hom anomena també el carnaval, especialment als Països Catalans, carnestoltes Pel carnaval es manifesten, d’una manera barrejada i confusa, costums i festes molt antics, molt heterogenis i diversos, propis de diferents estadis de la civilització, alguns dels quals, havent estat bandejats pel cristianisme, trobaren en aquest període de l’any possibilitats de manifestar-se En són una mostra els diferents balls, comparseries i mascarades, l’ús de la…
bomber | bombera

Cotxe antic de Bombers de Barcelona
© Lluís Prats
Oficis manuals
Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis.
Altres tasques que també sovint duen a terme són el salvament de persones en perill, l’assistència a persones accidentades a la via pública, amb asfíxia, ofec o grans cremades, desembaràs de vies públiques, el socors en cas de grans esllavissades, terratrèmols o inundacions, etc La industrialització, amb l’augment d’incendis urbans, feu necessària l’organització de cossos permanents dedicats a combatre els focs Així, n'aparegueren a França 1722, a la Gran Bretanya 1824, a Alemanya 1846 i, a la fi de segle, als EUA, alguns d’ells militaritzats, com els cossos de sapadors-bombers,…
amfibis

Amfibi (salamandra)
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
Necròpoli del Tossal de les Forques (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la necròpoli des del costat de llevant JI Rodríguez A la part septentrional del terme municipal de la Sentiu de Sió es troba el Tossal de les Forques Aquesta elevació, ben visible des de la carretera C-1313, es caracteritza per tenir una llarga granja als seus peus al cim s’han localitzat les restes d’un poblat ibèric Uns pocs metres al nord-oest del Tossal de les Forques hi ha una formació rocosa allargada en direcció est-oest Un petit bosquet d’alzines creix entre l’aflorament de pedra arenosa que serví de base per a una necròpoli medieval Mapa 33-14360…
Samuel Arnold
Música
Compositor, organista i musicòleg anglès.
Vida La seva carrera musical començà com a nen cantor de la capella reial, on fou alumne de Bernard Gates i James Nares L’any 1757 fou contractat com a clavicembalista al Covent Garden, teatre on triomfà com a compositor amb el pasticcio The Maid of the Mill 1765 Convençut que havia de dedicar-se a la música escènica, des del 1765 fins a la seva mort compongué més de cent obres, entre les quals hi ha òperes, pantomimes, comèdies i pasticci , entre d’altres El 1783 succeí Nares com a compositor de la capella reial i l’any 1789 fou nomenat director de l’Academy of Ancient Music Posteriorment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina