Tot i que en una bona part d’Europa la griva cerdana es troba clarament en expansió des del començament d’aquest segle, i s’estén cap a l’W, a la península Ibèrica és una espècie escassa com a hivernant i apareix, sobretot, a la seva meitat septentrional. A tota l’àrea mediterrània és un hivernant escàs als territoris continentals i quelcom més rar a les Illes, on apareix irregularment fent invasions ocasionals o irrupcions, segons les més intenses onades de fred que afecten Europa. Aquesta mateixa situació és la que es produeix als Països Catalans, encara que la seva raresa va augmentant progressivament cap al S. Efectivament, d’hivernant irregular i poc comú a la Catalunya Nord i a la meitat septentrional de la Catalunya peninsular, esdevé rar i localitzat a l’altra meitat del Principat i al País Valencià, i molt rar o excepcional a les comarques més meridionals. A les Illes es presenta cada hivern, però en un nombre molt variable, i és el tord més rar i escàs dels que apareixen normalment.
A la Catalunya peninsular, d’on es posseeix més informació, és evident que aquesta espècie tria les zones més nòrdiques per hivernar, és a dir, la Catalunya humida, on es detecten estols de fins a 20, 30 i 40 exemplars, si bé el més freqüent és observar individus aïllats o en petits grups, mentre que a les comarques més mediterrànies i seques se la cita molt més rarament. Com que no hiverna més al S, i si ho fa és en un nombre molt reduït o escàs, i molt més ocasionalment, són poques les dades de què hom disposa referides a exemplars migradors. El contingent que travessa els Països Catalans deu ser molt baix i en bona part deu hivernar en comarques quelcom més meridionals; a més, en molts casos és difícil la distinció entre ocells migradors o hivernants.
Pel que fa a les irrupcions o invasions produïdes per les baixes temperatures que es desencadenen a Europa, en determinats anys se n’ha pogut detectar clarament a les nostres latituds; entre d’altres, la invasió de l’hivern de 1959-60 va ser molt comentada, i molt més recent és el descobriment d’una entrada massiva d’ocells que aparegueren en punts insulars el gener de 1985.
A les contrades que ens ocupen, els hivernants provenen, majoritàriament, de l’Europa central, Suècia i, sobretot, Finlàndia, segons s’ha pogut saber mitjançant les recuperacions d’ocells anellats.
La griva cerdana és considerada com un hivernant tardà que retorna precoçment a les seves àrees de cria, per la qual cosa la seva estada aquí és molt breu. És present entre l’octubre i el febrer, amb una màxima d’observacions en mesos plenament hivernals, és a dir, el desembre, el gener i el febrer. No obstant això, s’han vist exemplars més tard, el març (ocells al Maresme el 26.03.82) i, fins i tot, l’abril (tres exemplars a Mallorca el 07.04.73), sens dubte tots ells migradors.