Situació
Vista del conjunt de la necròpoli des del costat de llevant.
J.I. Rodríguez
A la part septentrional del terme municipal de la Sentiu de Sió es troba el Tossal de les Forques. Aquesta elevació, ben visible des de la carretera C-1313, es caracteritza per tenir una llarga granja als seus peus; al cim s’han localitzat les restes d’un poblat ibèric.
Uns pocs metres al nord-oest del Tossal de les Forques hi ha una formació rocosa allargada en direcció est-oest. Un petit bosquet d’alzines creix entre l’aflorament de pedra arenosa que serví de base per a una necròpoli medieval.
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG235318.
Necròpoli
L’any 1985 la Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs efectuà una primera campanya d’excavació al sector occidental de la necròpoli dirigida per J.I. Rodríguez, J.R. González i J. Markalaín. Es localitzaren vint sepultures excavades a la roca, de forma trapezoidal la major part, ja que dues eren d’extrems arrodonits o de tipus banyera. Vuit d’aquestes sepultures encara conservaven restes òssies dels sebollits, i principalment restaven encara in situ les extremitats inferiors, mentre que la resta havien estat clarament remenades pels saquejadors, que havien buidat les altres tombes.
Durant l’any 1988 s’efectuà la segona campanya d’excavació dirigida pel mateix equip i per l’entitat hereva de l’anterior: el Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El treball afectà el petit sector de llevant, on sota una minsa capa de terra aparegueren deu enterraments més, tres dels quals intactes. Aquesta avinentesa ens ha permès conèixer la tipologia constructiva d’un tipus d’enterrament mal conegut per la destrucció que l’erosió i l’espoli li han produït al llarg del temps.
Totes les tombes d’aquest segon sector també eren excavades a la roca, en forma trapezoidal o de banyera, amb els peus en direcció est; la vora exterior era marcada per una filada de pedres planes, poc treballades, que segellava la coberta de l’enterrament, constituïda normalment per una llosa monolítica; una nova filada de pedres, una mica més altes i estretes, enquadrava la tomba a manera dels pseudotúmuls d’època prehistòrica que hi havia a la zona, cosa que permetia el reconeixement exterior de l’espai de la sepultura. Tot i que predomina l’enterrament individualitzat, cal assenyalar l’existència de dues tombes que, situades l’una vora l’altra, tenen l’estructura tumular única; això permet suposar una relació familiar entre els inhumats. Aquesta circumstància es fa més evident en una altra tomba d’adult que té situada a la vora una de més petita que correspon a un infant.
Malauradament no es va localitzar cap aixovar representatiu al costat de les restes mitjanament conservades dels individus; la troballa de fragments de ceràmica reduïda de factura barroera a la terra que directament cobria els enterraments ens permet atribuir la necròpoli a un moment poc avançat de l’alta edat mitjana, sense menystenir la possibilitat que datés de les centúries immediatament anteriors a la invasió islàmica.