Resultats de la cerca

Són prescriptius i foren establerts pel govern de la Generalitat de Catalunya en la reforma educativa del 1990 Els objectius terminals s’estableixen com a criteris de referència per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat en l’àrea corresponent

També anomenada música ficta representà la utilització de notes que no apareixien en les escales diatòniques acceptades en l’època

El nou codi de família està regulat en la llei 9/1998, de 15 de juliol, i substitueix tota la legislació anterior en matèria de dret familiar català que estava regulada en la compilació del dret civil de Catalunya, tot refonent, mantenint o modificant les lleis especials que contenia aquella El codi està dividit en vuit títols el matrimoni i els seus efectes, els règims econòmics matrimonials, els efectes de la nullitat del matrimoni, divorci i separació judicial, la filiació, l’adopció, la potestat del pare i la mare, la tutela i altres institucions tutelars i els aliments entre…

Començà a estudiar a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro el 1926, on fou alumne de P Silva, F Braga i W Burle Marx Set anys després s’inicià en la composició tendint cap a un estil neoclàssic El 1935 ingressà com a professor d’harmonia en aquella institució, i al final de la dècada esdevingué director d’orquestra L’any 1940 cofundà l’Orquesta Sinfónica Brasileña, que dirigí durant vuit anys Tres anys més tard, després de realitzar treballs de camp al nord-est del Brasil, canvià el seu estil i en desenvolupà un altre basat en el folklore del país El 1949 fundà l’…

Inicià la seva formació musical com a infant cantor de la collegiata de Medinaceli, fins que fou nomenat capellà de cor de la collegiata d’Alcalá de Henares, el 1706 Dos anys més tard fou nomenat mestre de capella de l’església de San Cayetano de Madrid, i poc després de la catedral de Sigüenza Obtingué per mèrits propis, i sense oposició, el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on succeí José de Vaquedano També sense oposició fou nomenat catedràtic de música de la Universitat de Salamanca i mestre de capella de la mateixa catedral Es decantà per la renovació…

Fill de Joan Pere Cavaillé i Maria Francesca Coll, aprengué l’ofici del seu pare Uní els cognoms dels seus progenitors, amb els quals foren coneguts des d’aleshores els membres d’aquella família Amb l’esclat de la Revolució Francesa s’installà amb la seva família a Catalunya A disset anys s’encarregà dels orgues de Puigcerdà i de Sant Joan de les Abadesses Amb el seu pare, treballà a Santa Maria del Mar i a l’església de la Mercè, a Barcelona 1797 Havent acabat el de Castelló d’Empúries 1805, marxà a Montpeller, on restaurà el de Saint-Pierre 1807, i més tard reparà el de la seu…

El terme es començà a usar al final de la dècada del 1950 i el començament dels anys seixanta per a designar els protagonistes del moviment de la Nova Cançó, tot i que aquesta figura era ja present, amb més o menys incidència, a totes les cultures occidentals Els cantautors catalans tingueren una gran importància els últims anys del franquisme, període en què les cançons anaven lligades a la lluita contra el règim dictatorial, però perderen protagonisme amb l’establiment de la monarquia parlamentària i només es mantingueren els més coneguts, que en aquella època ja havien assolit…

És la primera que hom colloca en la construcció d’una embarcació, disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i prolongada a proa per la roda i a popa pel codast En les embarcacions de fusta, la quilla consisteix en una biga de secció rectangular, composta per dues o més peces de fusta seleccionada —sense nusos i ben assecada—, generalment d’avet, de pi o de roure, unides pels extrems i a les quals són encaixades les varengues, les quadernes i algunes peces del folre En les embarcacions de construcció metàllica la quilla és, de fet, la traca central del fons i pot ésser constituïda…

A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en competència sovint amb els…