Resultats de la cerca
Es mostren 1258 resultats
La torre dels senyals de la Roca (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Edifici del qual només queden vestigis de la seva planta D Ferran La torre de senyals pertany al mateix conjunt de la Torrota de la Roca La situació, doncs, és la mateixa, però per arribar-hi ens hem de desviar uns metres cap a l’est, tot pujant la carena Allà on comencen els pins trobarem les restes, que descansen sobre un petit cingle rocós Torre En l’actualitat només es conserven uns 50 cm d’aquesta possible torre de senyals o de guaita La planta d’aquesta construcció és semicircular, d’uns 2 m de diàmetre En un dels extrems del semicercle observem l’arrencada d’un angle recte,…
Castell de Tudela de Segre (Artesa de Segre)
Art romànic
Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre testament fou …
Joan Antoni de Boixadors i de Pinós
Música
Noble, polític, literat i compositor català, més conegut per un dels seus títols, el de comte de Savallà (era el sisè de la dinastia).
Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València…
Carme Vilà
Música
Pianista catalana.
Començà a tocar el piano a quatre anys, i el 1949 ingressà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on finalitzà els estudis amb les medalles d’Or i de Plata El 1954 quedà finalista en el Concurs Internacional de Piano de Ginebra i inicià la carrera de concertista Posteriorment aprofundí els estudis musicals amb B Siki i R Hauser El 1960 es traslladà a Siena per assistir als cursos de G Agosti i A Cortot i dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Piano de Viena, i rebé el Reife Prüfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació El 1966 obtingué la Medalla…
diaconat
Cristianisme
Grau de diaca dins el sagrament de l’orde.
Fou instaurat en la primitiva comunitat de Jerusalem com una funció pròpia d’ajut en la tasca apostòlica, en la triple funció litúrgica, magisterial i benèfica, directament associada al ministeri episcopal Contràriament a les Esglésies orientals, a partir de l’alta edat mitjana desaparegué en l’Església Llatina com a ministeri autònom i restà com un esglaó vers el sacerdoci El concili II del Vaticà amplià notablement, des del punt de vista disciplinari, els oficis litúrgics diaconals el més característic dels quals ha estat sempre el cant de l’evangeli, i Pau VI féu efectiva la restauració…
Michala Petri
Música
Flautista danesa.
Començà a estudiar la flauta de bec a tres anys i quan només en tenia cinc actuà a la Ràdio Danesa Debutà professionalment el 1969 a l’Auditori del Tívoli i aquest mateix any començà les classes amb Ferdinand Conrad a la Hochschule für Musik und Theater de Hannover Durant la dècada dels setanta desenvolupà la seva carrera de solista amb aparicions regulars a Europa i l’Amèrica del Nord, convidada a tocar per directors com Claudio Abbado, Christopher Hogwood, Neville Marriner o Vladimir Spivakov Des del 1992 toca sovint amb el seu marit, el guitarrista i llaütista Lars Hanniba, amb qui ha…
Isabel Bas i Amat
Disseny i arts gràfiques
Tennis de taula
Dibuixant i jugadora de tennis de taula.
S’inicià com a illustradora d’historietes per al públic femení a les editorials Favencia —contes de fades Margarita —, Hispano Americana de Ediciones — Mercedes — i Toray — Cuentos de la abuelita 1956 la sèrie d’aventures Matildita, el terror del barrio des del 1957, dins de la collecció Alicia , considerada una de les primeres nenes “terribles” de les historietes illustrades de l’Estat espanyol— Entre el 1965 i el 1967, collaborà amb diverses revistes de l’Editorial Bruguera Tiovivo, Din Dan i El Capitán Trueno En el període 1966-67 també publicà les sèries Els Yeyés , a la revista …
,
marquesat de Santa Maria de Barberà
Història
Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà.
Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament, atorgat el 26 d’…
Francesc Torres

Francesc Torres
© Francesc Torres
Art
Artista plàstic.
Inicià la seva activitat a París, els anys 1967-68, treballant amb l’escultor Piotr Kowalski Des de l’any 1972, i fins al 2001 que retornà a Catalunya, residí als EUA —Chicago 1972-73, i Nova York des del 1974—, amb un breu parèntesi a Berlin 1986-88 Les seves creacions es mouen en el camp conceptual i de la reflexió sociològica, amb muntatges com ara La casa de tothom es crema 1976, Aquest és un muntatge que té per títol 1979 o The eat of the Dragon 1981 Posteriorment ha realitzat altres installacions, entre les quals destaquen Field of Action 1982, The Gladiator’s Attic 1985, Paths of Glory…
Rafael Azcona Fernández
Cinematografia
Literatura
Guionista, humorista i escriptor castellà.
Tant en les pròpies narracions Los ilusos , 1958 Los europeos , 1960 com en els guions cinematogràfics es caracteritzà inicialment per la utilització de l’humor negre Fou collaborador com a dibuixant de la revista humorística “”La Codorniz” i s’inicià com a guionista amb Marco Ferreri El pisito , 1958 El cochecito , 1960 L’ape regina , 1963, amb Lluis Garcia Berlanga Plácido , 1962 El verdugo , 1964 Tamaño natural , 1973 La escopeta nacional , 1978 i amb Carlos Saura Peppermint frappé , 1967 El jardín de las delicias , 1970 La prima Angélica , 1973 El 1981 rebé el Premio Nacional de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina