Resultats de la cerca
Es mostren 1776 resultats
Castell de Foix (Torrelles de Foix)
Art romànic
En un instrument del 1067 que fixa els límíts del castell de Pontons ja s’anomena el castell de Foix Tanmateix, els senyors del castell són desconeguts fins al segle XII El 1161, en la venda d’una torre i unes propietats situades a Valldossera, hi ha la firma de Bernat Marcús, conegut burgès barceloní, el qual probablement era el propietari del castell El 1172, en testar, Guillem de Bell-lloc s’expressa senyor del castell de Foix, Font-rubí i Subirats En realitat el que tenia aquest personatge era la castlania del lloc El 1198 el senyor de Foix era Guillem de la Granada, el qual…
Ramon Parés i Farràs
Biologia
Microbiòleg.
Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de treballs de…
Joan Lluís Vileta
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i eclesiàstic.
Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona…
,
Miquel Mai de Sa Rovira
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista.
Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…
,
Otho Lloyd

Otho Lloyd
Fotografia
Pintura
Fotògraf i pintor d’origen anglès.
Nebot d’ Oscar Wilde i germà del poeta, anarquista i boxejador Arthur Cravan, passà la seva infància i adolescència a Anglaterra i a Suïssa Entre el 1901 i el 1906 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Ginebra Tres anys després es desplaçà a Alemanya, on visqué l’esplendor expressionista i on conegué la que fou la seva companya, la pintora Olga Sacharoff Tots dos marxaren a París cap al 1912 i formaren part activa del cercle d’artistes que es reunia al voltant de l’ atelier de la pintora russa d’avantguarda Marie Vassilieff Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Sacharoff i Lloyd fugiren…
Joan Pons i Massaveu
Joan Pons i Massaveu
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill del barri barceloní de la Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica Es donà a conèixer el 1875 a La Renaixença , de primer com a poeta i després com a prosista, i collaborà, entre altres revistes, a L’Escut de Catalunya , L’Aureneta , La Illustració Catalana i Revista de Catalunya Guanyà tres premis extraordinaris i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona i en fou mantenidor 1893 i 1913 Com a poeta, publicà Menudalla 1878, reeditat el 1887 i 1895 i Aires vells 1910, reculls de poesia humorística que obtingueren força ressò…
,
Josep Lucena. Els mocadors
L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es…
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…
riu d’Algars

El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs…
Pere Costa i Cases
Historiografia catalana
Heraldista, escultor i arquitecte.
Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina