Resultats de la cerca

Com el veí vilatge de Boldís Jussà, Boldís Sobirà es documenta pel testament d’Arnau de Prenyanosa, del 1136, per l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, al qual havia d’aportar mig modi de cereal a l’any, i per l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en què apareix com a parròquia independent Encara gaudia d’aquesta categoria el 1314, any en el qual fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona A partir, però, del segle XV, i possiblement a causa de les greus crisis demogràfiques que havien afectat el país, sembla que Boldís Sobirà passà, eclesiàsticament, a…

El lloc de Terraza apareix esmentat l’any 1175, com a terme del castell de Galliners La seva església és documentada l’any 1314, en què s’inclou en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades, l’any 1314, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona Vers l’any 1526 n’era rector Esteve Guillem Posteriorment, el poble de Terrassa degué decaure, car ja no consta com a parròquia independent en la minuciosa relació feta pel visitador del bisbe d’Urgell l’any 1758 En la relació de les parròquies del bisbat del 1904 consten “les cases de Terrassa” com a annexes de la…

Aquest castell, que fou del domini dels comtes de Barcelona-Osona i que tingué com a castlans els mateixos que el castell de Clarà, tenia al seu càrrec la defensa d’un terme no gaire gran i molt muntanyós, però era totalment independent del de Moià, al qual municipi és unit actualment El terme antic de Rodors havia de comprendre el sector nord-occidental del terme actual de Moià fins als límits amb el de l’Estany El castell apareix documentat molt aviat, car les seves notícies es remunten al 929 i es repeteixen el 931 i el 932 Sobre el seu domini sabem que el 1105 era en mans de…

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc on sorgí la vila Primerament fou sufragània de l’església del castell per esdevenir parròquia a mitjan segle XII Depengué primerament dels senyors del castell, després de la canònica de l’Estany i finalment passà a la dependència episcopal El lloc de Sallent és documentat des del 955 l’església, el 1022 i, indirectament, el 1133, quan el bisbe de Vic confirmà les possessions de la canònica de l’Estany que posseïa l’església de Sant Esteve de Sallent i les seves sufragànies, i en una nova confirmació del 1204 hi figuren la de Sant…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellgalí, a ponent de l’actual població Degué començar com a capella rural, per convertir-se durant un temps en un petit priorat de donades, i tornar a la situació anterior L’església apareix citada el 1225 més tard, en els anys 1282, 1285 i 1294, apareix citada com a Santa Margarida del Mont Aquesta capella acollí un petit priorat de donades que segurament seguiren la regla de Sant Agustí Aquest tipus de comunitat ja funcionava el 1376, però no degué durar gaire més, car el 1402 la possible darrera monja, Agnès de Pedrinyà,…

Aquesta església no apareix fins molt tard Mai no degué tenir funcions parroquials i depengué del priorat de Santa Maria de Meià La quadra de Coscollera era habitada amb anterioritat a l’any 1137, quan el lloc de Coscollera apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià amb dos focs que pagaven censos al monestir Però, segons Roig i Jalpí, en aquesta quadra es concentrava un important nucli de població que fou destruït l’any 1395 per un exèrcit gascó enviat pel comte de Foix, i ja no es reconstruí, car el prior de Santa Maria manà aixecar una vila prop del monestir…

El lloc de Santa Colomba, situat un quilòmetre al nord-oest de Montgalhard, és probablement el nucli originari de l’actual població de Montgalhard, formada a l’inici del segle XIII en construir-se un castell, avui dia gairebé del tot desaparegut Així, doncs, es tracta d’un cas clar de desplaçament d’un petit nucli de població vers un altre indret de nova formació a partir d’un castell L’antic poble de Santa Colomba, que restà així abandonat, tenia una església per als serveis de culte amb aquesta mateixa advocació, car fou l’església la que donà origen i nom al vilatge d’aquesta…

Rebé influències de l’impressionisme i de la pintura nabí Vers el 1879 començà un expressionisme propi, d’arrel profundament flamenca, que culminà en l' Entrada de Crist a Brusselles 1889, museu d’Anvers A partir d’aquesta obra derivà vers una pintura d’escenes tumultuoses i extravagants, en la qual es barregen formes acolorides i amuntegades i figuren retrats de personatges de la societat contemporània barrejats amb esquelets i màscares La vella de les màscares 1889, collecció particular, Crist apaivaga la tempesta 1891, museu Ensor, Oostende, etc Pintà també natures mortes i escenes d’…

S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores com Dolors…

El petit poble de la Cirera és situat al centre del terme de Llorac, a la riba dreta del Riu Corb Aquest indret es formà a redós del seu castell, tot i que la primera notícia de què hom disposa correspon a la seva església, la qual és documentada amb la grafia Cireza en una escriptura de l’any 1140 o 1141, per la qual un cert Guillem de Cirera la cedí a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem La primera referència a la fortalesa de la Cirera data de l’any 1174, quan Pere de Colomers va fer definició de totes les terres que tenia a Albió, sota el domini de Berenguer de…