Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc on sorgí la vila. Primerament fou sufragània de l’església del castell per esdevenir parròquia a mitjan segle XII. Depengué primerament dels senyors del castell, després de la canònica de l’Estany i finalment passà a la dependència episcopal. El lloc de Sallent és documentat des del 955; l’església, el 1022 i, indirectament, el 1133, quan el bisbe de Vic confirmà les possessions de la canònica de l’Estany que posseïa l’església de Sant Esteve de Sallent i les seves sufragànies, i en una nova confirmació del 1204 hi figuren la de Sant Esteve i Santa Maria, mentre la parroquialitat havia passat a Santa Maria, com ja consta el 1160. La dependència de l’Estany durà fins el 1260, quan el bisbe de Vic, que ja era senyor del castell, obtingué per permuta aquesta parròquia i la de Moià. L’actual edifici no conserva res de l’edificació romànica, car ha estat refet almenys tres vegades.