Resultats de la cerca

Germana del polític Enric Adroher i Pascual, estudià a l' Escola Normal de la Generalitat de Catalunya de Girona, on completà el 1934 la carrera de magisteri Militant de la Federació Espanyola de Treballadors d’Ensenyament FETE, l’any 1935 participà en la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista , del secretariat femení del qual formà part De l’octubre de 1936 al febrer de 1937 fou regidora municipal de Cultura i Propaganda de l’Ajuntament de Girona Fou la primera dona amb un càrrec en aquesta entitat, des del qual lluità contra l’analfabetisme i impulsà la millora de les condicions…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble d’A Ribera, aquest el presentà en un concert de l’Associació Wagneriana de Barcelona 1903 Amplià estudis a Alemanya i assolí èxits a Berlín amb Les contes d’Hoffmann , d’Offenbach, i sobretot a la Volksoper de Viena El seu repertori era d’òpera francesa i alemanya Especialitzat en R Wagner, el 1911 cantà el primer acte de La valquíria a l’Associació Wagneriana També abordà l’obra d’altres compositors i, per exemple, en la temporada 1911-12 del Gran Teatre del Liceu cantà El barber de Sevilla G Rossini, al costat d’E de…

A uns 200 m a llevant de la casa de Pinyes, en un camp conegut com el prat de Sant Just, hi havia les restes de la capella, les pedres de la qual foren emprades per a la construcció de la casa nova de Pinyes, després de la guerra civil, en substitució de l’antic mas, edificació adossada a les restes del castell i utilitzat com a dependències de l’explotació agropecuària L’església de Sant Just apareix esmentada l’any 1059 en què es vengué una terra i un casal “ in apendicio de Pinas, propre ecclesia Sancti luste …” El lloc, però, ja és esmentat el 959 i també en nombrosos…

Era en origen una església pròpia dels senyors d’Orrit El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac, en presència del bisbe Arnulf de Ribagorça, de l’abat Martí de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard l’església de Santa Maria que tenia a la vall d’Orrit, al lloc dit ad Ivone , amb la terra on era edificada i la resta de l’alou que posseïa a Orrit Amb relació a aquests béns, el cartulari d’Alaó recull adquisicions de l’esmentat Miró Dac que poden concretar més la localització d’aquest ivó o llacuna vers el 1035, mitja vinya a l’Ivó vora terres sense…

El vilar Recones o Harrecones estigué relacionat d’antuvi amb el monestir de Santa Maria d’Ovarra El trobem esmentat en la falsa carta fundacional del comte Bernat Vers l’any 960 Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra aquesta villa El 1006 Eldiberta, vídua d’Asner, amb la seva família, va vendre el patrimoni alodial que tenia a Recons, “ in valle Ripacurcenses ” L’any 1007 Galí, nebot d’Eldiberta, donà a Ovarra tot l’alou del vilar, excepte una vinya al lloc dit Sudue poc després, Dacó, fill de Galí, hi confirmà la part de l’herència, excepte el casal que havia…

Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren…

Fill del comte Roger I i d’una dama desconeguda, uní en la seva persona el lot important dels Berga, pel seu matrimoni amb Sibilla de Berga o de Saga 1234, i el comtat pallarès 1236, en la successió del qual, esmenant una disposició paterna, féu entrar 1244 les dones i àdhuc els bastards, originats en l’homònim fill seu Roger de Comenge nascut Roger IV de Coserans i coneguts sovint amb el cognom Espanha, que, desposseïts finalment dels béns cispirinencs, reclamaren amb lluites armades l’herència del Pallars Executant i retocant el seu pla 1256, posà al capdavant del comtat el seu fill Arnau…

Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de…

Hom desconeix bona part de la història d’aquest castell que formava part, com Gàver, del comtat de Berga Fins al segle XIII va pertànyer als Cervera L’any 1246, quan es casà Sibilla de Cervera amb Ramon de Montcada, el seu pare, Guillem de Cervera, li donà per dot el castell de Timor, el castell i la vila de Sant Antolí, el de Pujalt, la vila de Gàver i el castell i la vila d’Estaràs Pocs anys més tard, el 1251, el castell d’Estaràs, juntament amb Gàver, passà a mans de Jaume I Al segle XIV el domini eminent del castell esdevingué dels Vilallonga El 1355 ja és esmentat Ponç de…

Titulat el 1917 Fou autor del desaparegut circ Olímpia de Barcelona 1919-23 i de la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia Juntament amb Ramon Reventós i amb l’assessoria artística de Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc, a Barcelona Fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala el Casal de Sant Jordi, al carrer de Casp de Barcelona 1928-32, d’un Noucentisme preracionalista, on destinà a oficines els pisos inferiors i a residència els superiors, i la casa del Llorà, a Collsacabra 1935, molt influïda per Adolf Loos Es…