Resultats de la cerca

Hi ha una collecció de les comarques gironines, del Paleolític a l’edat del ferro, de diversos jaciments ibèrics, d’Empúries anterior a les excavacions començades el 1907, i materials iberoromans de la ciutat de Girona i romans i visigòtics de la comarca Fou remodelat el 1981, i la secció d’art que comprenia fou installada al nou Museu d’Art de Girona El 1990 quedà integrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya

La primera se celebrà a Martorell l’any 1950, circumscrita als investigadors del Penedès, el Baix Llobregat i la conca d’Òdena En les Assemblees celebrades a continuació amb gran èxit, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i moltes han coincidit amb inauguracions de centres d’estudis comarcals, museus, arxius i biblioteques

Ordenat el 1942, exercí el seu ministeri a Tremp i Bruguera El 1952 fou nomenat arxiver municipal de Puigcerdà Publicà estudis sobre la comarca cerdana, com L’antic sindicat de Cerdanya 1973, Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà 1977, La indústria i el comerç a Cerdanya Estudi socio-econòmic i polític segons les ordinacions mustassaph 1978 i La revolució de 1868 a la Cerdanya 1981 Tots aquests treballs contenen nombroses notícies d’arxiu

Fundat l’any 1971, nasqué amb l’objectiu de formar esquiadors a la comarca L’any 1990 fou refundat després d’un llarg període d’inactivitat Practica l’esquí alpí i l’esquí de muntanya Organitza la cursa Open Vall Fosca, la Cronoespot, una cronoescalada a Espot i la Vertical Cabanera També organitza cursos d’iniciació i de tecnificació Practica l’esquí habitualment a l’estació de Gran Pallars El 2011 tenia 1300 socis

Fundat el 1987 al nucli de l’Ametlla de Merola, fou un dels clubs referents del futbol sala a la comarca del Berguedà Substituí el desaparegut JAC Ametlla Durant quinze anys competí en categories estatals, i arribà a la tercera màxima categoria del futbol sala espanyol Jugava al pavelló de Puig-reig El president del club durant els seus vint-i-tres anys d’existència fou Enric Escudé Desaparegué l’any 2010

Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars

Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica És autor de Le schéma généalogique circulaire 1958, Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc 1964, La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne 1968, La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII 1970, Miscellània històrica d’Olot i comarca 1980 i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon 1984

Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s’interessà per la investigació a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Collaborà, amb treballs de caràcter històric, al ‘Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura’ i als ‘Anales del Centro de Cultura Valenciana’ Publicà diversos treballs Los correos en la Valencia medieval 1954 i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca 1968

Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector

Economista d’ofici, és autor dels poemaris Davall d’una olivera 1999, Reflexions i abstraccions-XXXIII poemes 2005, Fets i temps de la Codonyera 2005 i Vers a vers a Barcelona 2005 El 2004 presentà l’exposició Finestrons i finestretes , conjunt de peces plàstiques on es fusionen textos poètics, fotografies i fustes velles Collabora com a articulista en català a les revistes Temps de Franja  i La Comarca  d’Alcanyís, i al Diario de Teruel