Resultats de la cerca
Es mostren 2787 resultats
desordres públics
Dret penal
Delicte que comet el qui causa tumult o pertorba més o menys greument l’ordre públic, sia en llocs oficials o en actes públics oficials o privats.
Aquest delicte, inclòs en la majoria de legislacions, va molt lligat amb el concepte d’ordre públic i, per tant, la seva tipificació i sanció varia segons l’estat El codi penal espanyol considera aquest delicte en un sentit ampli i, a més, hi inclou els crits provocatius de rebellió o sedició, els desperfectes ocasionats a les vies fèrries i a les línies telefòniques i telegràfiques i la intercepció de les comunicacions i de la corespondència
desequilibri
Economia
Situació d’un sistema en el qual les magnituds econòmiques no s’han compensat mútuament i hi ha una tendència a la variació, en el temps, de les variables endògenes al sistema.
La situació de desequilibri pot desencadenar les forces que portin el sistema a una nova situació d’equilibri o pot accentuar les forces contradicctòries que, en no compensar-se, perpetuaran el desequilibri El concepte de desequilibri pot ésser aplicat al sistema econòmic en conjunt o, en concret, a uns determinats aspectes de realitat econòmica Així, hom parla de desequilibris regionals, de creixement desequilibrat, de desequilibri en la balança de pagaments, de mercats en desequilibri, de desequilibris sectorials, etc
transformisme
Biologia
Teoria biològica que explica l’aparició de les diverses espècies a partir de transformacions successives.
Apuntada per diversos naturalistes, entre els quals cal esmentar PLM de Maupertuis 1698-1759 i defensada pel comte de Buffon 1707-88, el qual posava a la seva base la generació espontània, la teoria del transformisme feu possible, malgrat que no comportava el concepte del progrés en la transformació, la formulació científica de l’evolucionisme, deguda al cavaller de Lamarck 1744-1829 i a ChR Darwin 1809-82 De vegades hom confon, erròniament, el transformisme amb l’evolucionisme
Richard Riemerschmid
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador alemany.
Format a l’Acadèmia de Munic 1888-90 i cofundador de les Vereinigte Werkstätten für Kunst und Handwerk Els seus mobles combinen el sentit estètic del Jugendstil amb un marcat funcionalisme Participà en l’Exposició de París del 1900 Dirigí l’Escola d’Arts Decoratives de Munic 1912-24 i l’Escola Tècnica de Colònia des del 1926 Com a arquitecte fou influït pel concepte anglès de la ciutat jardí projecte d’una ciutat obrera a Hagen, 1907
Almagest
Astronomia
Nom donat pels àrabs a la Gran Sintaxi Matemàtica (~140), principal obra de Ptolemeu, i amb el qual és coneguda a Occident.
Veritable síntesi de l’astronomia antiga, presenta un concepte global de l’Univers essent alhora un tractat per a l’observació pràctica La principal idea és que la Terra i l’Univers són esferes concèntriques la Terra no es mou, ans és la volta celeste que fa una volta diària entorn d’un eix celeste L’Almagest conté, a més, un catàleg de 1 022 estels, classificats de primera a sisena magnitud Hi és present la influència d’Hiparc
medi
Geografia
Conjunt de condicions ambientals on hi ha un objecte o on viu un organisme o una comunitat d’organismes.
És un concepte abstracte i general, que fa referència als aspectes extern i intern de les condicions ambientals i que comprèn els elements físics o naturals i els humans o culturals Així, hom parla de medi físic i de medi històric El medi geogràfic, de vegades incorrectament emprat només com a sinònim de medi físic, ha estat molt estudiat per la historiografia catalana, sobretot després del modèlic exemple de Pierre Vilar a Catalunya dins l’Espanya moderna
Arsène Jules Dupuit
Economia
Enginyer i economista francès.
Empleat pel govern francès, intentà de mesurar la justificació que tenia pels consumidors el finançament de les obres públiques, en una primera aproximació a l’anàlisi de cost-benefici Fou el primer a utilitzar una corba de demanda i elaborar el concepte, més tard recollit per A Marshall, d’excedent del consumidor Obres principals seves són De la mesure de l’utilité des travaux publics 1844, De l’utilité et de la mesure 1853 i Liberté comerciale 1860
excedent
Economia
Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.
Hom no pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i l’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses en el capitalisme, per…
melodia acompanyada
Música
Recurs compositiu consistent a presentar una part principal, la melodia, reforçada per una altra de secundària que li és subordinada, l’acompanyament.
Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb el…
drama musical
Música
En un sentit molt ampli, òpera.
Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina