Resultats de la cerca

Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…

Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època…

A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…

Situació Façana principal de l’església amb els antics carreus romànics aprofitats per la part baixa, a banda i banda del portal A Bramon El poble d’Orfes es troba prop de la riba dreta del Fluvià, en un terreny força planer drenat pel torrent Remirol, afluent del Fluvià i envoltat de serres de petita elevació, cobertes de pinedes EI petit nucli s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Maria Mapa L39-ll258 Situació 31TDG890691 S’hi arriba per la carretera local de Banyoles a Bàscara, que enllaça, en aquesta darrera població, amb la N-II Orfes dista 6 km de Bàscara JBH Història El…

Situació L’església parroquial de Sant Vicenç de Vilamalla és a l’extrem de tramuntana del reduït nucli de la població Vilamalla és al sud-est de Figueres, als terrenys lleugerament ondulats que limiten la plana alt-empordanesa, a l’interfluvi entre les conques del Fluvià i la Muga Mapa 258M781 Situació 31TDG975742 Des de la N-II, a l’inici de la carretera de la Bisbal, al veïnat del Pont del Príncep, cal agafar la carretera que en 2 km porta a Vilamalla Des d’ací, seguint vers Garrigàs, hom pot enllaçar també amb la N-II JBH Història El lloc de Vilamalla és esmentat per primera…

L’interès de l’home en les plantes ha estat ben divers En els mapes 24 i 25 s’han indicat els orígens geogràfics d’algunes de les principals plantes alimentàries i medicinals, respectivament Hi ha, però, una munió d’altres plantes que no es poden incloure en cap d’aquests dos blocs, i que són de màxima rellevància a causa dels usos que se’n fan Aquest mapa representa l’origen geogràfic d’una selecció del conjunt d’altres plantes útils Les qualitats estètiques de les plantes coloració, forma, textura han fet que tinguin un ús ornamental des de temps antics Entre les plantes ornamentals de flor…

Vida i obra Personatge polifacètic, estudià a París, serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat 1806 i sotsprefecte de Perpinyà 1812 Baró de Paçà Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages París 1823, un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture…

Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…

Al segle XIII és esmentat el castell de Clarà  L’església és del segle X, i fou fortament reformada el 1756 recentment s’han fet obres de millora

Hi neix la riera de Trentapasses , afluent, per la dreta, de la Tordera, que s’uneix al seu collector prop de Sant Celoni El lloc és esmentat ja l’any 1199 el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s’hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep MPericas