Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
Agronomia 2015
Agronomia
La producció agrícola de cereals A Catalunya, la falta de pluges durant la primavera i el començament de l’estiu va comportar una notable disminució de la producció de cereals d’hivern, com l’ordi © Fototeca2 / Alexei Novikov / Fotoliacom L'hivern del 2015, El Niño, fenomen relacionat amb un debilitament dels vents alisis que té com a conseqüència un increment de l'energia emmagatzemada en les aigües tropicals de l'oceà Pacífic, es va presentar amb molta intensitat Segons la National Oceanic and Atmospheric Administration, des de l'hivern del 1997 no s'observaven unes condicions similars…
Santa Fe de Montfred

Interior de la capella de Santa Fe de Montfred, al municipi de Talavera (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), a l’extrem SE del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe (834 m alt.), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe, del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma
Sant Quir
Cim
Cim (1 791 m alt.) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Soriguera) i del Segre (vall de Castellàs), dins el municipi de Soriguera (Pallars Sobirà); al vessant meridional hi ha el poble de Freixa; al septentrional, els de Soriguera i Puiforniu.
vall de Benasc

Vista de la vall de Benasc, al sector de Llanos del Hospital
© Jaume Ferrández
Capçalera de l’Éssera, a la Ribagorça, a l’extrem nord-oest dels Països Catalans, que arriba pel sud fins al congost del Ru o de Ventamillo.
A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…
Llambilles

Església parroquial de Llambilles
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…
Santa Maria d’Orfes (Vilademuls)
Art romànic
Situació Façana principal de l’església amb els antics carreus romànics aprofitats per la part baixa, a banda i banda del portal A Bramon El poble d’Orfes es troba prop de la riba dreta del Fluvià, en un terreny força planer drenat pel torrent Remirol, afluent del Fluvià i envoltat de serres de petita elevació, cobertes de pinedes EI petit nucli s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Maria Mapa L39-ll258 Situació 31TDG890691 S’hi arriba per la carretera local de Banyoles a Bàscara, que enllaça, en aquesta darrera població, amb la N-II Orfes dista 6 km de Bàscara JBH Història El…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època…
Toponymie historique de Catalunya Nord
Historiografia catalana
Obra de l’escriptor i arqueòleg Lluís Bassede subtitulada Noms de lloc de la nostra terra, publicada l’any 1990 pel Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) i la Universitat de Perpinyà.
Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…
Sant Vicenç de Vilamalla
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Vicenç de Vilamalla és a l’extrem de tramuntana del reduït nucli de la població Vilamalla és al sud-est de Figueres, als terrenys lleugerament ondulats que limiten la plana alt-empordanesa, a l’interfluvi entre les conques del Fluvià i la Muga Mapa 258M781 Situació 31TDG975742 Des de la N-II, a l’inici de la carretera de la Bisbal, al veïnat del Pont del Príncep, cal agafar la carretera que en 2 km porta a Vilamalla Des d’ací, seguint vers Garrigàs, hom pot enllaçar també amb la N-II JBH Història El lloc de Vilamalla és esmentat per primera…
Francesc Jaume Jaubert de Paçà
Historiografia catalana
Agronomia
Dret
Lingüística i sociolingüística
Erudit, historiador, agrònom, administrador i advocat.
Vida i obra Personatge polifacètic, estudià a París, serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat 1806 i sotsprefecte de Perpinyà 1812 Baró de Paçà Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages París 1823, un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture París, basat en un treball de camp fet a Catalunya i València A Catalunya,…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina