Resultats de la cerca

Situació Vista de l’exterior de l’església des del nord-oest De l’edifici romànic primitiu es conserva la nau, rectangular, i a terra encara hi ha vestigis dels fonaments de la capçalera F Baltà La capella o santuari de Sant Grau es troba, aïllat, al sector occidental del terme d’Albons Es dreça al cim d’un puig 65 m d’altitud, cobert de bosc de pins i alzines, a la serra de Sant Grau Prop de l’església, al vessant de tramuntana del pujol, hi ha la Font de Sant Grau Mapa 296M781 Situació 31TEG050621 Per arribar a Sant Grau cal situar-se a l’indret de la Creu d’Albons, on s’agafa un camí de…

Situació Conjunt de murs situats estratègicament damunt d’un esperó allargassat ECSA - A Roig El conjunt de Recallers és emplaçat estratègicament damunt un esperó rocallós amb unes característiques defensives i visuals extraordinàries, dominant l’àmplia vall del Riu Major i controlant el pas de l’antic camí que comunica les zones altes del Pallars amb l’Alt Urgell Mapa 33-11252 Situació 31TCG454854 Seguint la pista de Baén, havent passat aquest poble, s’arriba al despoblat recent de Buseu, i avançant uns 500 m més, just a tocar de la pista, hi ha les restes d’una antiga caseria rehabilitada…

Situació Part de l’absis primitiu, visible enmig de les ampliacions sofertes en època gòtica ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Llorenç és situada al centre de la ciutat de Lleida, a ponent del nucli antic, entre la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç JAA-CPO Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La primera vegada que s’esmenta l’església de Sant Llorenç és en l’ Ordinatio de l’església de Lleida promulgada pel bisbe Guillem Pere el 1168, on s’estipulava l’organització parroquial de Lleida i el funcionament de la canònica Sant Llorenç apareix com a parròquia que…

Situació i presentació Es troba al centre de la comarca del Lluçanès Limita al N i l’W amb el terme de Lluçà, a l’E amb Perafita, al S amb Olost i al SW amb Prats de Lluçanès Les terres del municipi de Sant Martí d’Albars són força accidentades, per sobre dels 600 m d’altitud, tot i que el sector més septentrional del municipi és a 700 m Geològicament es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Aquests materials paleògens poden formar plataformes tabulars que configuren relleus en  cuesta o altiplans Drenen el terme la riera de Lluçanès i la Riera Gavarresa, que en bona part del seu…

Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…

Situació i presentació El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km 2 , que forma part de la comarca de la Segarra des del 1989, es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936 Limita al N amb el terme de Granyena de Segarra, al NE amb l’enclavament de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E i al SE amb Montoliu de Segarra, al SW amb Guimerà, i a l’W amb Verdú aquests dos darrers termes de l’Urgell Montornès de Segarra s’estén per la vall mitjana del Cercavins, que, provinent del veí terme de Montoliu de Segarra, travessa el…

Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…

Situació Vista de l’església des del costat sud-est, on es destaca l’absis construït sobre una alta socolada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és situada a l’extrem nord-est del nucli urbà del poble de Vilanova d’Éssera Mapa 31-9 179 Situació 31TBH918140 Vilanova d’Éssera és vora la carretera C-139, que condueix a Benasc El camí està perfectament indicat JAA-JBP Història L’anomenat Ròtol de Benasc consigna el lloc o territori termenat de Villanue , a la vall Sositana Vers el 1008 Guimar, Cèntul i Ató amb els seus germans Erill, Elo i Gutiscle, vengueren a Enard i la seva…

Situació Església romànica molt ben conservada, que té adossat a l’antiga façana de ponent un campanar de torre del segle XVII ECSA - JAAdell L’església parroquial de Sant Andreu és als afores del poble de Sos, cap al sud, a l’aresta d’un esperó rocallós que domina la vall, on era situat l’antic castell de Sos Mapa 32-9180 Situació 31TBH934128 S’hi arriba pel mateix camí asfaltat de Sessué JAA Història Sos va donar nom a la part baixa de la vall de Benasc, car el castell de Sos n’era llavors el principal centre Aquest castell és conegut des de l’any 976 Tanmateix, de la parròquia de Sos no es…