Resultats de la cerca

El premi Nobel Muhammad Yunus va ser obligat a abandonar el càrrec de director del Banc Grameen, entitat dedicada a oferir microcrèdits a la població amb pocs recursos © Grameen Foundation El 2011, el Parlament va abolir la previsió constitucional de deixar en mans de governs interins la preparació d’eleccions legislatives, fet que obria un parèntesi d’inestabilitat al convuls clima polític, caracteritzat per la lluita frontal dels dos grans partits, la Lliga Awami liderada per l’actual primera ministra, Sheikh Hasina i l’opositor Partit Nacional de Bangladesh o BNP, liderat per Khaleda Zia…

Al final de desembre del 2010, cinc mesos després que el Banc Central d’Irlanda certifiqués que l’Allied Irish Bank havia aprovat l’examen de resistència, el Govern es va veure obligat a nacionalitzar-lo, injectant 3700 milions d’euros Amb aquest, ja eren quatre els bancs nacionalitzats des del 2008, i, per tant, una càrrega més sobre els comptes públics, que salvant la banca privada havien compromès el futur de milions d’irlandesos i provocat la intervenció de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional Al final de gener, després de superar una moció de censura i d’una maniobra fallida…

El nou Govern que va sorgir de les eleccions legislatives l’octubre del 2013 es va constituir a principi d’any L’executiu, una coalició de centreesquerra formada per tres partits –socialdemòcrates, democratacristians i el moviment ANO, sigla en txec d’Acció de Ciutadans Insatisfets–, l’encapçalava el primer ministre, Bohuslav Sobotka El nomenament del nou govern va tancar un període d’inestabilitat política important, que havia sacsejat el país el 2013, després de la dimissió de l’anterior executiu Petr Nečas, esquitxat per un escàndol de corrupció, i que va ser succeït per un Govern…

Després de vuit mesos de conflicte armat, Líbia està immersa en un fràgil període de transició política marcat per la inseguretat, la dificultat de controlar les diferents milícies i les tensions ètniques i tribals Malgrat els problemes, Líbia va celebrar eleccions el 7 de juliol per a escollir els dos-cents diputats del Consell Nacional General CNG, òrgan encarregat de constituir un govern i de seleccionar un comitè per a redactar la nova Constitució Les eleccions, amb una taxa de participació del 60%, van donar una victòria a la coalició d'Aliança Força Nacional, liderada per l'antic primer…

Dos anys després de l'accident aeri de Smolensk, en el qual va morir el president Lech Kaczyński i altres càrrecs de l'Estat, aquest incident va continuar en el centre del debat polític a Polònia Arran d'unes informacions periodístiques del mes d'octubre que especulaven sobre la presència d'explosius dins l'avió presidencial, es va produir una tempesta política encapçalada pel líder de l'oposició, Jarosław Kaczyński, que va acusar el Govern de Donald Tusk de complicitat i d'encobriment, i en va demanar la dimissió Malgrat que dies després el diari es va desdir d'aquestes informacions,…

Fill de Pierre Trudeau , primer ministre del Canadà 1968-79 i 1980-84 Graduat en llengua i literatura angleses a la Universitat McGill 1994 i en magisteri a la Universitat de la Colúmbia Britànica 1998, treballà en un centre d’ensenyament a Vancouver fins el 2002, any que inicià estudis d’enginyeria a la Universitat de Mont-real, que no acabà Treballà també en mitjans de comunicació i fou membre del consell d’administració de Katimavik 2002-06, organització de voluntariat juvenil fundada pel seu pare El 2008 guanyà pel Partit Liberal l’escó al Parlament, renovat el 2011 Líder del Partit…

Evolució històrica En la seva constitució a Catalunya al setembre d’aquell any hi confluí un nodrit grup de dirigents centristes catalans Julià Valon, secretari general Jorge Fernández Díaz, exgovernador civil de Barcelona els líders territorials Josep Pujadas, Pere Roselló, Manuel de Sárraga, Josep Coderch i Josep M Mesa Parra sis diputats de Centristes de Catalunya-UCD , el diputat independent Ramon Viñals, procedent d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres de les Joventuts Centristes de la UCD El nou partit pretengué articular una nova opció centrista davant del deteriorament de la…

Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i de la qual…

Després de llicenciar-se en dret per la Universitat Catòlica de Lima, el 1940 inicià la carrera diplomàtica al Ministeri d’Afers Estrangers del seu país Fou secretari d’ambaixada des del 1944 a diversos estats d’Europa i Amèrica, i membre de la delegació peruana a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1946 El 1962 tornà al Perú com a professor de dret diplomàtic a l’Acadèmia de la Guerra Des del 1964 fou successivament ambaixador a Suïssa 1964-66, secretari general d’afers estrangers del Perú 1966-69, i ambaixador a l’URSS i Polònia de 1969 a 1971, any que fou nomenat representant…

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1997 Treballà com a ajudant de direcció de Sergi Belbel i de Rosa Novell El 1998 dirigí Els fusells de la mare Carrà , de B Brecht, i el 1999 presentà al Festival Grec Jordi Dandín , de Molière Posteriorment, dirigí nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Tartuf, o L’impostor , de Molière 2000 Enric IV , de L Pirandello 2001 Primera història d’Esther , de S Espriu 2007, o El cercle de guix caucasià , de B Brecht 2008, entre molts altres El 2002 creà a Barcelona La perla 29, un espai per a la…