Resultats de la cerca
Es mostren 1565 resultats
Castell de Montcortès (Gerri de la Sal)
Art romànic
La identificació proposada per Ramon d’Abadal del topònim Cartonise que surt esmentat l’any 807 en l’acta de fundació de Gerri ha portat a confondre un suposat castell de Cartanís amb els castells de Cortscastell i de Montcortès Estudis més recents permeten assegurar que hi havia simultàniament els castells de Cartanís, de Cortscastell i de Montcortès Sobre el castell de Montcortès en concret, la primera notícia és d’avançat el segle XI Aquest castell devia exercir el seu domini sobre bona part del pla de Corts i la vall d’Ancs, i sobre altres terres de l’abadia de Gerri La seva possessió fou…
Recinte fortificat de Trullars
Art romànic
El lloc de Trullars Truliars figura entre els dominis que Rotruda, filla de Berà I, comte de Rasés i de Barcelona, cedí el 844 al seu fill Oriol tanmateix, sigui perquè morí sense descendència o sigui per una altra raó, Trullars passà a la seva germana Anna, la qual el 876 cedí la vila al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda “villa Truliarescum omnes suosvilares” Posteriorment, l’any 972, la comtessa Ava de Rosselló i el seu fill Sunyer I, bisbe d’Elna, donaren en alou a Santa Eulàlia d’Elna, la vila de Trullars Truliars , juntament amb la seva església Molt probablement al segle XI…
Lope de Espejo
Historiografia catalana
Poeta i literat, també anomenat Lupo de Spechio.
Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels…
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Història
Comte de Cocentaina, conseller del rei Alfons el Magnànim i governador de València.
Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici i amb dret a…
Roger Bernat III de Foix
Història
Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbò (Roger Bernat II).
Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però, presentar-se davant…
Dalmau de Rocabertí i de Palau
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VI).
Fill i successor del vescomte Jofre III El 1249 es casà amb Ermessenda Desfar, hereva de les baronies de Navata i Calabuig i de part de la senyoria de Peralada Essent vidu, es tornà a casar 1261, primer amb Blanca o Constança, filla del vescomte de Fenollet, i més tard, vidu de nou, amb Guillema de Cervelló Collaborà amb el seu pare en l’afer de les permutes de Torroella de Montgrí 1269 i 1272 i en la militància circumstancial a les files de la noblesa alçada contra Jaume I 1274-75, mal pas que li valgué l’enderrocament del castell de Calabuig per obra de Jaume I Dalmau fou el qui signà l’…
Gil Álvarez de Albornoz
Història
Cristianisme
Cardenal i polític castellà.
Fill de García Álvarez de Albornoz descendent d’Alfons V de Lleó i de Teresa Luna de noble família aragonesa Fou educat pel seu oncle Eiximèn de Luna, arquebisbe de Saragossa, que l’envià a Tolosa, on, fins el 1325, estudià dret canònic amb Esteve Aubert el futur papa Innocenci VI S'introduí a la cort d’Alfons XI de Castella, afavorit pel seu oncle Eiximèn, que havia estat traslladat a Toledo El 1338 el succeí en la seu arquebisbal i fou designat canceller de Castella El 1340 fou legat pontifici de la croada contra els benimerins Prengué part en la batalla de Salado, al costat d’Alfons XI, i…
El paisatge vegetal de la Serralada Transversal catalana (territori olositànic)
L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…
Vila closa de Vilamur (Soriguera)
Art romànic
Situació Portal d’accés al recinte murat, situat al costat de l’església ECSA - A Roig El poble de Vilamur, situat a 1 264 m d’altitud, es troba al peu mateix de la carretera de Sort a Adrall, a 10,5 km del Port del Cantó i a 8 km de Rubió, que és el nucli de poblament habitat situat a més altitud 1 687 m del país ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCG487938 Història El topònim Vilamur no apareix documentat fins al darrer terç del segle XI per a designar el castell i el nucli de població, centre dels dominis dels vescomtes de Pallars per tant, la història de la vila és indestriable de la del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina