Resultats de la cerca
Es mostren 1563 resultats
Sant Miquel de Baduell o de Martres (Caldes de Montbui)
Art romànic
Aquesta ermita avui desapareguda era situada al coll de Baduell o d’Armentera, sobre el camí de Caldes a Granollers El nom inicial amb què fou coneguda és Sant Miquel dels Martres al segle XIV, però, ja la trobem també amb el nom de Sant Miquel de Baduell El primer esment documental és de l’any 1126, quan el monestir de Sant Pau del Camp adquirí l’alou dels Martres que li havia estat empenyorat el 1100 Així com en la descripció de l’alou feta quan s’empenyorà no consta la capella, en canvi en la que es féu quan es comprà hi llegim “est autem iam prelibatum alodium ecclesiam…
Mare de Déu de la Salut, abans Sant Sadurní d’Hortolanes (Pià)
Art romànic
La primera notícia documental que es coneix de l’església de Sant Sadurní d’Ortolanes data de l’any 961 S’esmenta a propòsit de la donació que el dit any feu Sunifred, comte de Cerdanya i Besalú, d’un camp al monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual afrontava amb el cementiri d’aquella església El temple de Sant Sadurní feia les funcions de culte per a la vila d’Hortolanes, però també servia al lloc de Tàpia ipsa Tapia , 956, ambdues localitats situades entre Pià i Ribesaltes, avui totalment desaparegudes El primitiu edifici romànic fou modificat i reconstruït al segle XIV al segle XVII el…
Otto Edelmann
Música
Baix baríton austríac.
Estudià a la seva ciutat natal amb T Lierhammer i G Graarud El 1937 debutà a Gera Turíngia amb Les noces de Fígaro , i un any després fou contractat a Nuremberg Després de la Segona Guerra Mundial interpretà el paper d’ermità d' El caçador furtiu , de CM von Weber a l’Òpera de Viena 1947 Als anys cinquanta cantà a Bayreuth i la Scala de Milà, tot compaginant les seves aparicions amb les que realitzà al Festival de Salzburg de manera ininterrompuda entre el 1948 i el 1964 Es destacà en el repertori alemany R Wagner i R Strauss, però també fou un Dulcamara L’elisir d’amore i un Leporello Don…
Francisco Salzillo
Escultura
Escultor murcià.
Es formà al taller del seu pare, un escultor napolità establert a Múrcia A la mort d’aquest 1727 deixà els dominicans hi havia ingressat de jovenet per fer-se càrrec de la direcció del taller Voltat de nombrosos deixebles, alguns d’ells els seus propis germans, desenvolupà una gran activitat, fruit de la qual és una producció abundantíssima, de temàtica religiosa, que presenta dos grups ben diferenciats el de les figures de pessebre, moltes fetes en sèrie i amb materials simples cartó pedra, fang, teles endurides, etc, que segueixen la tradició dels pessebres napolitans, d’una religiositat…
la Figuera

La Figuera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca Limita amb Cabassers N, la Vilella Baixa, el Lloar E, el Molar S i la Torre de l’Espanyol W, aquest últim terme pertanyent a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la dreta del riu de Montsant que en forma el límit septentrional, al territori muntanyós que separa les conques del riu de Montsant de les dels rius de Siurana i l’Ebre, amb els cingles del tossal del Guixar 636 m, a l’extrem de llevant damunt el Lloar i la Vilella Baixa, i el punt culminant del tossal de Sant Pau 617 m al sector N, al límit amb Cabassers Al riu…
Garcia

L’església parroquial antiga de Garcia, destruïda el 1936
Ajuntament de Garcia
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès a banda i banda del riu, a la seva confluència amb el riu de Siurana, al sector N de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la…
Sant Ermengol de Tiurana
Art romànic
Situació Església que s’assenta sobre un penyal rocallós, al sud del poble de Tiurana ECSA - E Pablo L’església de Sant Ermengol és assentada sobre un penyal rocallós, al cim d’un serrat que domina el poble de Tiurana pel sud Mapa 34-13329 Situació 31TCG550476 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Bassella, que quedarà negada per l’embassament de Rialb, davant del poble de Tiurana i va cap al mas Joanet, abans del qual cal desviarse i seguir fins al cap del serrat, on hi ha l’ermita JAA Història Malauradament no tenim notícies històriques sobre…
Sant Domènec dels Oms (Castelló de Farfanya)
Art romànic
Situació Restes de l’església, molt desfigurades, que coronen el tossal homònim J Giralt Les ruïnes d’aquesta església romànica són situades al tossal de Sant Domènec, un turó de forma allargada d’eix est-oest que s’alça a l’esquerra del Farfanya i que té quatre nivells en la part superior En el nivell més baix, situat a l’oest, trobem les ruïnes de la capella romànica Molt a prop, en el mateix tossal, també es poden veure les restes de la capella barroca que la substituí i d’altres estructures que poden remuntar-se a l’època islàmica Mapa 32-13327 Situació 31TCG118349 Per a…
Torre i necròpoli del Negre (Áger)
Art romànic
Situació Fortificació situada als peus del Montsec, davant la plana d’Àger És a poc més d’1 km cap a l’W de l’ermita de Pedra Mapa 32-12289 Situació 31TCG137552 Cal agafar la pista del coll d’Ares, que s’enfila fins al cim del Montsec, i arribar al mas Masierol La masia de la Torre del Negre o masia de la Torre, on hi ha restes de la torre medieval, és situada uns centenars de metres al N d’aquest mas, al peu de la muntanya, a l’esquerra del camí que porta a l’ermita de Pedra Torre Es tracta d’una torre, de planta circular, amb uns 6 m de diàmetre i amb unes parets…
Sant Joan d’Algars (Batea)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del poble d’Algars, actualment convertida en ermita ECSA - Fotografia Cerdà L’antiga església parroquial de Sant Joan, esdevinguda ermita en l’actualitat, és situada al peu del castell d’Algars MLIR Mapa 31-18 470 Situació 31TBF665543 Història Són escasses les referències escrites que s’han localitzat fins ara sobre aquest antic temple parroquial del lloc d’Algars Una de les fonts documentals, que data de l’any 1210, és la concòrdia feta entre el bisbe de Tortosa i de Saragossa per tal d’establir, definitivament, els límits territorials de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina